Més llum al carrer no garanteix més seguretat

Un estudi de la policia britànica mostra que els canvis en l’enllumenat públic, tant incrementant-lo com apagant-lo totalment a la nit, no tenen cap incidència significativa en l’increment o disminució dels delictes. Els que ens vénen el discurs de més llum als carrers per motius de seguretat s’ho hauran de fer mirar.

Com a moltes parts del món, al comtat de Lincolnshire, un dels comtats d’Anglaterra, situat a la regió dels Midlands de l’Est, les autoritats han fet canvis importants en l’enllumenat nocturn dels carrers. Tanmateix, els canvis no van consistir en canviar només les làmpades de sodi d’alta pressió per LED blancs sinó que foren realment imaginatius.

Entre abril del 2016 i març del 2017 el Consell del Comtat de Lincolnshire va fer diversos canvis en les condicions de l’enllumenat vial. Depenent dels pobles i carrers, l’enllumenat a la nit estava completament apagat durant tota la nit, amb nova llum LED, o bé parcialment apagat entre les 00:00 h. fins a les 6:00 h. del matí.

Aquesta darrera opció va intranquil·litzar els residents dels pobles i carrers afectats ja que es va estendre la sensació que el nombre de delictes havia augmentat durant les 6 hores de foscor. Aquesta percepció negativa de la ciutadania portà la policia del comtat a fer un ampli estudi estadístic per avaluar científicament si hi ha realment una correlació entre l’apagada dels llums durant la nit i els nombre de delictes registrats per la policia de Lincolnshire

Per veure si la iniciativa de l’apagada parcial de llums realitzada entre 2016-2017 tenia alguna relació amb el nombre de delictes comesos es comparà amb un període similar de l’any anterior, 2015-2016. El tipus de delictes incloses en l’estudi van ser: assalt a domicilis, dany criminal, robatori del vehicle, violència contra les persones i robatori, i que hagueren ocorregut entre les 00:00 h. a les 06:00 hores, les hores d’apagada de l’enllumenat públic.

L’estudi de la policia ha conclòs que, encara que molts factors poden afectar el nombre de delictes comesos en una certa àrea, no és possible afirmar directament que un augment o disminució del nombre de delictes registrats és el resultat directe dels canvis en les condicions d’il·luminació del carrer durant la nit.

Tanmateix la percepció de l’increment de la por dels ciutadans afectats per l’apagada de llums és real i per això la policia recomana informar adequadament la població afectada per fer front a la causa dels seus temors i percepcions que envolten la manca d’enllumenat públic i treballar per reduir aquestes incerteses.

Més informació: Lincolnshire Police

Street Lighting & Crime Levels Report Released 

Street Lighting Executive Summary (pdf)
Street Lighting Report – 2017 (pdf)

Imatge:
1.- La Catedral de Lincoln de nit vista des de Broadgate, 2010, Wikipedia Commons.
2.- Posta de sol al moll de Skegness. Lincolnshire. 2005- Wikipedia Commons.

Segona jornada de contaminació lumínica a Riba-roja de Túria

La segona jornada sobre el problema de la contaminació lumínica celebrada fa uns dies a Riba-roja de Túria (el Camp de Túria) s’ha acabat i caldria fer-ne un resum. Com la primera jornada celebrada fa un anys aquesta també ha acomplert els seus objectius en reunir en la mateixa sala, tècnics d’il·luminació d’ajuntaments, regidors encarregats del tema, astrònoms, biòlegs i fins i tot membres de la indústria. Els ponents han donat eines per enfrontar-se a aquesta pol·lució que malbarata recursos i de la qual estem començant a conéixer-ne els efectes sobre el medi ambient i la salut.

Inaugurada per l’alcalde Robert Raga, i pel cap d’Iniciatives Ángel Morales en representació del vicerector de Participació i Projecció Territorial de la Universitat de València, Jorge Hermosilla, les dues sessions de matí i vesprada comptaren amb la presència d’unes 50 persones que destacaren per la participació en els torns de preguntes als ponents i també posteriorment en les dues taules rodones.

La jornada començà amb la conferència del president de Cel Fosc, Fernando Jáuregui, que repassà les diferents normatives legals a l’estat i a Europa per a combatre les  instal·lacions i projectes públics i privats que afecte el cel nocturn. Ens explicà qué hauria de tindre una normativa per a ser útil en el control de la contaminació lumínica i quins han de ser el paràmetres que caldria controlar:
A. Flux emés a l’hemisferi superior (FHSi)
B. Color de la llum emesa
C. Nivells de llum màxims
D. Horari de flux reduït
E. Enllumenat no general

Susana Malón, física i CEO de Lumínica Ambiental, ens va fer un recorregut sobre els problemes culturals, mediambientals i de salut de la contaminació lumínica. Ens introduí en la tecnologia dels LED PC-Ambre que no tenen pràcticament emissió en la banda del blau. Finalment ens explicà diferents projectes d’enllumenat d’èxit a diferents poblacions que han adaptat el seu enllumenat a PC Ambre i han salvat el cel nocturn.

El professor de luminotècnia de la Universitat Rovira i Virgili, Josep Maria Ollé, ens donà una lliçó tècnica de la raó per la qual no és convenient la instal·lació de llums blanques, especialment leds d’alta temperatura de color. Ens féu saber que existeixen ja solucions de leds amigables amb el medi ambient amb temperatura de color sempre per sota del 2700 K i que són les que s’haurien d’utilitzar.

Després de dinar, la jornada es reprengué amb les xarrades dedicades als efectes visuals de la contaminació lumínica i com es mesura la contaminació lumínica des de l’espai. Per a això comptàrem amb la presència de Salvador Bará, professor d’Òptica de la Universidade de Santiago, que explicà el perquè no hi veiem bé amb la contaminació lumínica. El nostre sistema visual processa la informació que ens arriba a l’ull però la percepció que tenim depén de molts factors, de que hi haja llum suficient, no excessiva,  de l’edat, però sobretot del contrast. S’ha demostrat que el mínim per a detectar un objecte està al voltant de  1%. Si el contrast és molt baix, perdem capacitat de detectar objectes mentre que si és massa alt tenim una sensació visual desagradable. Finalment ens parlà de quina és la tonalitat agradable de la llum. Durant tota la història humana la nostra espècie ha estat il·luminada de molta llum blanca/blavosa durant el dia mentre que a l’ocàs i a l’alba la llum solar és més aviat càlida i amb poca intensitat. Per això ens resulta desagradable les il·luminacions vials nocturnes massa blanques o càlides intenses.

La darrera conferència va anar a càrrec de Alejandro Sánchez de Miguel, investigador de la University of Exeter. Ens explicà les tècniques d’estudi de la contaminació lumínica des de l’espai. Mitjançant les fotografies nocturnes fetes pels astronautes a bord de l’Estació Espacial Internacional s’ha aconseguit tenir un molt bon material científic per analitzar la contaminació lumínica en tot el món. Sánchez de Miguel se centra al final en l’estudi de  les imatges de la ciutat de València i de ciutats com Milà i Madrid que han fet o estan fent la transició a la tecnologia LED.

Les recomanacions de l’investigador són les següents:

A.- No utilitzeu cap tipus de llum amb temperatura de color per damunt de 3000 K.

B.- Si s’utilitza llums de 3000 K, és necessari reduir un mínim un 30% el nivell d’il·luminació i millor si és un 50%.

C.- Useu PC-Ambre o llum de menys de 2200 K ja que probablement contamine menys o igual que els llums de sodi d’alta pressió (HPS).

La jornada es completà amb dues taules redones, una al matí i l’altra a la vesprada, on es va fer un diàleg sobre el problema entre els ponents i els assistents.

Els dies després de la Jornada se celebra la IV Reunió científica de la REECL, Red Española de Estudios sobre Contaminación Lumínica. En una de les sessions ens reunirem amb diversos professionals d’empreses i fabricants de làmpades.

Agraïm als ponents l’aportació que han fet a la Jornada i a l’ajuntament de Riba-roja de Túria i el Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial de la Universitat de València tota l’ajuda rebuda.

Imatges:

1.- Presentació de la jornada per l’alcalde Robert Raga, i per Ángel Morales, en representació del vicerector de Participació i Projecció Territorial de la Universitat de València, Jorge Hermosilla.
2.- Fernando Jáuregui
3.- Susana Malón
4.- Josep Maria Ollé
5.- Taula redona del matí
6.- Salvador Bará
7.- Alejandro Sánchez de Miguel

El cel de desembre de 2017

Finalment ha arribat el fred en aquest final de tardor tan estrany en la que hem passat de les calorades de l’estiu directament a les fredors hivernals. Les constel·lacions de l´hivern, com l’Orió, Taure amb les Plèiades al seu costat, ja es es troben altes en fer-se fosc. Aquest fred que ens ha arribat avui i que es quedarà fins la setmana que ve no serà amic de les observacions nocturnes que hauran d’esperar temps millors.

El mes comença amb una superlluna. Aquest fenomen, darrerament tan mediàtic, és només la coincidència de dos fets ben normals: la Lluna en fase de plena mentre aquesta es troba en la seua òrbita en el moment de màxima aproximació a la Terra, punt anomenat perigeu. Així el dia 3 de desembre, el moment de màxima plenitud de la Lluna serà a les 16:47, mentre que poques hores després (4 de desembre a les 09:42) la Lluna passarà pel perigeu a només 357492 km del centre de la Terra. L’eixida de la Lluna plena els vespres del 3 i del 4 de desembre poden ser espectaculars.

Aquest mes de desembre els planetes no es deixaran veure bé a la posta de Sol. Caldrà buscar-los a l’horitzó est, poc abans de l’albada quan Mart, Júpiter i l’esquiu Mercuri jugaran amb la Lluna minvant.

Així la matinada del dia 14, cap a les 7 del matí, una lluna minvant se situarà entre Mart, que trobarem en la Verge i Júpiter que es trobarà en Balança. Un bell triangle celeste que ben bé mereixeria una foto matinera.

Serà, però a final d’any quan podrem tindre un bell encontre celeste. La nit del 30 al 31 de desembre, a les 02:50, la Lluna se situarà ben prop de l’ull del Taure, l’estel gegant roig Aldebaran. La distància angular aparent entre ells serà 0,4°, quasi un diàmetre de disc lunar.

Una observació atenta de l’encontre permetrà veure dos objectes ben junts encara que realment cadascun d’ells situats a distàncies ben diferents. Mentre la Lluna es trobarà a 356565 km del centre de la Terra, Aldebaran serà a 66,64 anys-llum de nosaltres. Ben prop angularment però molt lluny un de l’altre.

Finalment, poc abans de la primera sortida del Sol de l’any 2018, com per donar la benvinguda a l’any nou, els planetes Mart i Júpiter, ben prop un de l’altre i Mercuri, prop de l’horitzó, es podran veure alineats, mirant cap a l’est.

Desembre és el mes de la darrera pluja d’estels important de l’any. La nit-matinada del 13 al 14 de desembre (pic esperat a les 3 de la matinada) podrem gaudir de la pluja d’estels dels Geminids que, en la millor condicions del cel poden donar uns 120 meteors/hora.

Finalment recordar que el 21 de desembre a les 17:28 h  el Sol assolirà el punt més baix respecte a l’equador celeste. Serà el moment del solstici d’hivern i l’entrada de l’hivern. Aquesta tardor tan estranya s’haurà acabat definitivament.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna plena Desembre 3 16 47
Quart minvant Desembre 10 08 51
Lluna nova Desembre 18 07 30
Quart creixent Desembre 26 10 20

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un senzill mapa del firmament del mes de desembre de 2017. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges:

1.- Tardor a Vic, Osona. Enric Marco
2-5.- Moments del mes a partir del programa Stellarium.

La contaminació lumínica no s’atura a nivell mundial

Ens havien dit que amb l’arribada dels LED a l’enllumenat públic de les nostres ciutats s’aconseguiria un gran estalvi econòmic i de retruc, una minva important del balafiament energètic que representa la contaminació lumínica. Un treball que acaba d’eixir publicat i que analitza les dades d’enllumenat a nivell mundial entre els anys 2012 i 2016 desmenteix categòricament aquesta afirmació. Les zones il·luminades nocturnes ocupen cada vegada més superfície a un ritme d’un 2.2 % anual i la potència radiada també ho fa al mateix ritme.

La causa d’aquest contrasentit en que l’estalvi esperat per l’ús d’una nova tecnologia resulte en un increment del seu ús cal buscar-la en l’efecte rebot també conegut com a paradoxa de Jevons. Ha passat en totes les tecnologies de l’enllumenament. En passar de l’ús del ciri al gas, en ser més barat, s’il·luminaren les cases i alguns carrers. Va ser, però, la introducció de la llum elèctrica, després de l’invent d’Edison, quan la reducció del preu de la nova tecnologia permeté enllumenar tota la ciutat. S’estima que l’enllumenat exterior va créixer a un ritme d’un 3 a 6% anual durant la segona part del segle XX. Aquesta dèria d’il·luminar-ho tot ha portat a la pèrdua de la nit amb el resultat que actualment la meitat d’Europa i una quarta part de Nord-Amèrica suporten unes nits tan brillants que els seus ciutadans tenen modificat els cicles circadians, el ritmes naturals que imposen el dia i la nit.

Després d’anys de debat sobre la importància de la sostenibilitat, de no malbaratar recursos i després d’anys de campanyes de conscienciació sobre el perill de l’ús indiscriminat dels LED molts blancs (d’altes temperatures de color) pel seu efecte contaminant sobre el medi ambient i la salut humana, era interessant veure si el consum de llum i la seua potència havia disminuït a nivell global o no durant els darrers anys.

Per determinar-ho s’han usat les dades del satèl·lit polar Suomi NPP que amb el seu detector VIIRS DNB (Visible Infrared Imaging Radiometer Suite Day-Night Band) escaneja les nits del planeta des del 2012. Aquest sensor mesura en una banda de 500 a 900 nm,  pròxima a la banda en la que és sensible l’ull humà i amb una resolució de 750 m per píxel. Aquesta sensibilitat tant espectral com espacial ha permés, per primera vegada, mesurar els canvis de l’enllumenat a nivell de ciutats o països.

I quins han estat els resultats? Doncs les dades del sensor VIIRS DNB mostren que durant el període 2012-2016, les zones il·luminades i l’emissió d’aquestes àrees augmenten en la majoria dels països en el rang de 500-900 nm, amb increments globals del 2,2% per any per àrea il·luminada i 2,2% anual per la brillantor d’àrees contínuament il·luminades. En general, el resplendor de les àrees il·luminades per sobre d’un llindar de 5 nWcm-2 sr-1 van augmentar en un 1,8% anual.

Fig. 1. Patrons geogràfics en els canvis d’il·luminació artificial. Els canvis es mostren com un ritme anual per a la zona (A) il·luminada i la radiància de les àrees de llum estable (B). Els ritmes anuals es calculen a partir dels canvis durant el període de quatre anys.

Aquests increments d’emissions han disminuït en ben pocs països. Es pot veure clarament en Síria i Iemen a causa de la guerra. També a causa dels devastadors incendis d’altres zones les dades d’augment d’enllumenat no estan clares i semblen disminuir. Molts incendis han donat valors molt grans d’emissions i superfície il·luminada però en apagar-se sembla que el país està més fosc a la nit. És el cas espectacular d’Austràlia que sembla que és més fosc en 2016 que en 2014.

Un conjunt de països semblen tindre emissions estables, entre els quals es troben els països més brillants del món, entre ells Espanya i els Estats Units.

Amb tot, el  creixement desmesurat de zones il·luminades s’ha produït en els països en vies de desenvolupament d’Amèrica del Sud, Àfrica i Àsia.

Figura 2. Canvi absolut de l’àrea il·luminada de 2012 a 2016. Els píxels que augmenten en l’àrea es mostren en vermell, els píxels que disminueixen a la zona es mostren com a blaus i píxels sense cap canvi d’àrea es mostren grocs. Cada píxel té una àrea gairebé igual de 6000 ± 35 km2. Per facilitar la interpretació, l’escala de color s’escurça a 200 km2, però hi ha alguns píxels que tenen canvis de fins a ± 2000 km2.

L’aparent constància de l’enllumenat dels països rics és segurament un efecte de selecció. El detector VIIRS DNB no és sensible a l’increment de superfície il·luminada amb la nova tecnologia LED, sobretot la de colors molts blancs (temperatura de color > 3000 K) que emet molt de color blau amb una longitud d’ona fora del rang 500-900 nm del sensor. Això ha fet que una ciutat com Milà que ha canviat totalment l’enllumenat del seu centre amb LED de 4000 K semble més dèbil en les imatges del satèl·lit Suomi. Tanmateix les fotos obtingudes pels astronautes des de l’Estació Espacial Internacional constaten clarament l’augment de brillantor de la ciutat.

En definitiva, la tan publicitada revolució de l’enllumenat exterior que anava a portar la tecnologia LED només ha servit per fer més brillants les ciutats. Aquestes làmpades són ara més barates i, per tant, aquells carrers, pedanies, pobles que abans patien una aparent falta de llum i de la qual protestaven els veïns són il·luminats alegrement, augmentant la factura energètica. Així que finalment els LED no estalvien tant ni són sostenibles.

Article:
Artificially lit surface of Earth at night increasing in radiance and extent., Christopher C. M. Kyba1, Theres Kuester, Alejandro Sánchez de Miguel, et al. Science Advances 22 Nov 2017: Vol. 3, no. 11, e1701528

Imatge: Foto nocturna de la península Ibèrica des de l’Estació Espacial Internacional. NASA/ESA

De l’estrany objecte que vingué d’un altre sistema estel·lar

Fa unes setmanes parlavem del primer asteroide interestel·lar descobert. Batejat amb el nom ʻOumuamua,  aquest objecte únic va ser captat el 19 d’octubre de 2017 pel telescopi Pan-STARRS 1 a Hawaii. Observacions posteriors del Very Large Telescope (VLT) d’ESO a Xile i altres observatoris de tot el món han mostrat que ha viatjat per l’espai durant milions d’anys abans de la seua trobada casual amb el nostre sistema estel·lar. Però la sorpresa no s’acaba ací: ʻOumuamua sembla ser un objecte metàl·lic o rocós altament allargat de color vermell fosc, d’uns 400 metres de longitud, i és diferent del que normalment es troba en el Sistema Solar.

El nom ʻOumuamua es va triar per l’equip del telescopi Pan-STARSS. Prové del hawaià que significa “el que arriba de lluny”. El primer caràcter no és un apòstrof sinó el caràcter hawaià ʻOkina.  La Unió Astronòmica Internacional utilitza una nomenclatura molt estricta per designar objectes menors. Si és un cometa o asteroide es posa C/ o A/ respectivament seguit de l’any del descobriment i una combinació de lletres i números. Donat que aquest és el primer objecte extrasolar detectat i, per tant, s’ha encetat la possible observació d’altres similars s’usarà la lletra  I/. Així les maneres correctes de referir-se a aquest objecte serien: 1I; 1I/2017 U1; 1I/ʻOumuamua; i 1I/2017 U1 (ʻOumuamua).

Si al principi semblava que es comportava com un cometa, la falta d’emissions de gas en passar prop del Sol va fer concloure els astrònoms que era realment un asteroide. Tanmateix un asteroide ben peculiar. Amb una inclinació orbital de 123° respecte al pla dels planetes, una velocitat de 26,33 km/s respecte al Sol quan venia cap al sistema solar, una velocitat de 87,71 km/s en el punt de màxima aproximació al Sol (periheli) seguint una òrbita hiperbòlica amb excentricitat de 1,2, estava ben clar que provenia d’un altre sistema estel·lar.

El pocs dies que va estar a l’abast dels grans telescopis terrestres van permetre fer-ne un estudi ben acurat.

Combinant les imatges de l’instrument FORS del VLT (amb quatre filtres diferents) amb les d’altres grans telescopis, l’equip d’astrònoms dirigit per Karen Meech (Institut d’Astronomia, Hawaii, EUA) va descobrir que ‘Oumuamua varia moltíssim la seua brillantor, en un factor de deu, a mesura que gira sobre el seu eix cada 7,3 hores.

Karen Meech ho explica: “Aquesta gran variació en brillantor, poc comuna, significa que l’objecte és molt allargat: la seua longitud és unes deu vegades més gran que la seua amplada, amb una forma complexa i enrevessada. També vam descobrir que té un color vermell fosc, similar als objectes del Sistema Solar exterior, i confirmem que és totalment inert, sense cap indici de pols al voltant d’ell “.

Aquestes propietats suggereixen que ‘Oumuamua és dens, possiblement rocós o amb gran contingut metàl·lic, sense quantitats significatives de gel ni aigua, i que la seua superfície ara és fosca i està enrogida a causa dels efectes de la irradiació de raigs còsmics durant milions d’anys. S’estima que mesura almenys 400 metres de llarg.

El pas d’aquest objecte tan estrany per l’interior del Sistema solar ens recorda la novel·la de ciència ficció Cita con Rama de l’escriptor Arthur C. Clarke. No vull revelar res de la història d’uns astronautes que exploren un nou cos que arriba a l’interior del Sistema Solar. Si no l’heu llegida us la recomane.  La similitud de Rama amb ‘Oumuamua és extraordinària i, per això a molts de nosaltres ens hagués agradat més que s’hagués posat el nom Rama per al primer objecte extrasolar detectat que ens visita.

Imatges:

1.- Il·lustració artísitica que mostra el primer asteroide interestel3lar: ‘Oumuamua. ESO/M. Kornmesser.
2.- Recreació de l’objecte Rama. Cita con Rama (1972)

La lluita contra la contaminació lumínica protagonitza un cicle de conferències a Riba-roja de Túria


Aquest dimecres 22 de novembre, el Castell de Riba-roja de Túria acollirà un simposi organitzat per la Universitat de València on es donaran cita investigadors que estudien els efectes que produeix la llum artificial nocturna a Espanya. L’objectiu és informar sobre les eines adequades per a l’estalvi energètic i la protecció del cel nocturn enfront de la contaminació lumínica.

 
“La contaminació lumínica és una contaminació tan desconeguda com propera. Procedeix de la il·luminació artificial no útil. L’efecte més evident i més fàcil de resoldre és que el cel estrellat desapareix. No obstant, ja hi ha molts estudis científics que indiquen que també afecta els éssers vius i la salut de les persones”, explica Ángel Morales, catedràtic de Química Analítica i cap d’Iniciatives del Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial de la Universitat de València.
 
Aquesta problemàtica centrarà la jornada que tindrà lloc a Riba-roja de Túria aquest dimecres 22 de novembre titulada La lluita contra la contaminació lumínica. Estalvi o il·luminació responsable. És el segon any que la Universitat de València i l’Ajuntament de Riba-roja de Túria organitzen aquesta jornada amb la col·laboració de la Coordinadora en Defensa dels Boscos del Túria, l’associació Cel Fosc i la Red Española de Estudios sobre Contaminación Lumínica. “L’objectiu d’aquesta trobada és donar a conéixer els problemes associats a un excés d’il·luminació i presentar les ferramentes que hi ha per a disminuir la contaminació lumínica”, explica Ángel Morales, responsable científic de la jornada junt amb Enric Marco (Aula d’Astronomia, UV) i Joaquín Baixeras (Departament de Zoologia, UV).
 
Inauguraran la jornada a les 9:30 hores, al Castell de Riba-roja de Túria, l’alcalde de la localitat, Robert Raga, i el vicerector de Participació i Projecció Territorial, Jorge Hermosilla. A continuació, diversos especialistes en la matèria analitzaran la pol·lució lumínica, les seues causes i conseqüències. En la primera sessió, les conferències seran a càrrec del president de l’Associació Cel Fosc, Fernando Jáuregui; la física Susana Malón; i Josep Maria Ollé, professor de Luminotècnia de la Universitat Rovira i Virgili. A més, els tres ponents participaran en una taula redona, titulada L’eficiència energètica vs. contaminació lumínica, que moderarà Ángel Morales. En la sessió vespertina el professor de Física Aplicada de la Universitat de Santiago de Compostel·la Salvador Bará, i el doctor en Astrofísica Alejandro Sánchez, se centraran en explicar els efectes de la contaminació lumínica i debatran en una taula redona, moderada per Enric Marco, sota el títol La necessitat d’il·luminar correctament.
 
De la web de la Universitat:

La lluita contra la contaminació lumínica protagonitza un cicle de conferències a Riba-roja de Túria. Universitat de València.

Imatge: Aeroport de València. AMR.

Segona jornada de contaminació lumínica a Riba-roja de Túria

La contaminació lumínica és una contaminació ambiental produïda per l’emissió de llum directa o indirecta cap a l’atmosfera, procedent de fonts artificials nocturnes amb intensitats excessives, orientacions incorrectes, rangs espectrals (colors) i horaris inadequats.

A fi d’informar els professionals del disseny i de la instal·lació dels llums de l’enllumenat, tant pública com privada, així com tot el públic interessat de les ferramentes adequades per a l’estalvi energètic i l’eficiència energètica així com dels efectes ambientals i sobre la salut humana d’una il·luminació insostenible, s’ha organitzat una jornada en l´Espai d´Art Contemporani “El Castell” el 22 de novembre a les 9:30 hores.

L’entrada és lliure. No és requisit imprescindible realitzar la inscripció telemàtica que s’oferix en esta pàgina web encara que es recomana per a la previsió de l’expedició de certificats d’assistència. Els certificats seran enviats per correu a l’adreça postal indicada en la inscripció en un termini màxim de 6 mesos.

La Setmana de la Ciència acaba. Una crònica personal

Després d’un any de treball, el dilluns 6 de novembre finalment arrancava la Primera Setmana de la Ciència de Gandia, organitzada pel CEIC Alfons el Vell, amb la UPV, Campus de Gandia i el Centre Internacional de Gandia, UV. Moltes reunions, molts mals de cap, renuncies i canvis d’activitats d’última hora, moltes dificultats que hem pogut superar amb esforç. No ha fallat pràcticament res i podem estar-ne ben contents. La programació completa es pot veure en aquest enllaç.

El matí del dilluns 6, la Setmana s’obria amb el Taller de Matemàtiques: Superfícies seccionades, impartit per Maria Garcia Monera del Departament de Didàctica de la Matemàtica, Universitat de València. D’una manera visual, pràctica i molt didàctica s’introduïa els estudiants en la geometria de les superfícies.

Per la vesprada, però, va ser quan es féu la presentació oficial de la Setmana. Enric Marco i Ximo Grau, membres del CEIC i coordinadors de la Setmana, juntament amb Josep Ángel Mas de la UPV, el Director del CEIC Lluís Miret i Emili Aura del CIG UV explicarem als assistents les intencions de la setmana que no és sinó tractar d’acostar la ciència que fan els nostres científics al públic en general, fer-los baixar de la torre d’ivori on es troben i que retornen a la societat allò que han rebut a través de les minses inversions de l’estat.

La sèrie de conferències per al públic en general s’obria amb la xarrada Mecánica cuántica, ¿realidad o verdad? a càrrec de Salvador Miret, investigador del CSIC a Madrid. Tractà d’introduir el món de la quàntica a través de nombrosos exemples. Ens relatà les dificultats d’entendre la física de les partícules elementals, intrínsecament indeterminista, a diferència de la física clàssica que és clarament determinista, en la que a cada causa li correspon un efecte. A més explica el concepte de mesura en física quàntica i les implicacions que aquest procés causa sobre l’objecte mesurat. En definitiva com deia Richard Feynman l’any 1965: “I think I can safely say that nobody understands quantum mechanics.”

Dimarts 7 començà amb el taller de geologia, Vols un fòssil, fes-lo tu mateix. en el qual els membres del Museu de Geologia de la Universitat de  València José Antonio Villena, Erica Boisset ensenyaren a construir amb motlles diversos fòssils. Una activitat manual, didàctica i amb el regal afegit d’endur-se l’obra a casa que féu gaudir els estudiants presents. La recreació de les estructures òssies o la cobertura dura, rígida i exterior que posseïen alguns animals del passat remot és una bona manera d’introduïr-se en el món de la paleontologia. I si a més a més es fa de la mà de l’equip del Museu de Geologia l’èxit estava assegurat.

 

La xarrada de la nit es dedicà a un dels grans problemes actuals que afronta la societat moderna com és el Canvi Climàtic. La temperatura del planeta creix sense parar des de principis del segle XIX i sabem que la causa és l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. Andreu Escrivà, ambientòleg, membre de la Fundació del Canvi Climàtic ens presentà el seu llibre Encara no és tard. Claus per entendre i combatre el canvi climàtic, obra que rebé el  Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General 2016 (Unitat de Cultura Científica i de la Innovació Càtedra de Divulgació de la Ciència. Universitat de València). El debat posterior refermà la convicció que està en les nostres mans mitigar l’escalfament global d’origen antròpic amb una altra mobilitat, oblidant els combustibles fòssils, exigint de moltes maneres al governant l’aplicació del protocol de Paris.

Dimecres 8 la jornada es dedicà completament a la física des de diversos punt de vista. Si al matí el taller de física Posa les mans en la física realitzat per les professores Chantal Ferrer i Ana Cros, del Departament de Física Aplicada de la Universitat de València, féu gaudir de valent els estudiants de l’escola que s’hi aplegaren, amb diversos experiments que mostraven la simplicitat i alhora la bellesa de les lleis de la natura, amb experiències de levitació, magnetisme, òptica i d’altres, a la nit, Antonio Torres, enginyer aeronàutic i ex-entrenador d’astronautes de l’Agència Espacial  Europea, ens feu cinc cèntims en Viajes espaciales tripulados de l’activitat dels astronautes, de l’enginy dels enginyers per enlairar coets gegantescos per accedir a l’espai, i que s’hi fa i com es viu a l’únic lloc habitat actualment a l’espai, l’Estació Espacial Internacional. El col·loqui posterior versà sobre les dificultats per viatjar a Mart a causa de la radiació de l’espai, i dels problemes de salut de la vida a l’espai, com ara la pèrdua òssia d’1% mensual.

Dijous 9 l’activitat de la vesprada es traslladà al restaurant Visconti, al carrer Sant Francesc de Borja, 26. Allí amb el format de Bar de ciències Rocío Barragán, Dra. en Nutrigenètica i Nutrigenòmica. Investigadora del CiberObn en el grup EPIGEM de la Universitat de València conversà amb el públic assistent, sobre La dieta mediterrànea: l´alternativa més saludable tot moderat per la periodista Puri Naya de Ràdio Gandia. Una quarantena de persones participà activament en el debat i engegà un animat col·loqui amb la investigadora. Les nombroses preguntes anaren des del nombre d’ous òptims a la setmana, al problema de les al·lèrgies alimentàries, de la bondat de la llet en edat adulta, de la dieta dels vegans, etc… Una experiència al restaurant que caldrà repetir.

Finalment el divendres 10 la Setmana de la Ciència es tancà amb la xarrada del Catedràtic d’Estadística de la Universitat de València José Miguel Bernardo que abordà l’interessant problema de La presa de decisions amb informació insuficient. Al llarg de la vida tots hem hagut d’afrontar aquest problema, des de comprar un cotxe o una casa fins a trobar parella. El matemàtic ens sistematitza el problema i, d’una manera senzilla amb exemples quotidians, ens explicà les eines necessàries per prendre la decisió correcta en moments delicats.

En definitiva la Setmana de la Ciència ha transcorregut perfectament. Tots els tallers del matí s’han omplert mentre que la sala on s’han fet les xarrades de la vesprada ha estat plena tots els dies, amb una mitjana d’assistència d’unes 60 persones.

A partir d’ara ja pensem en la Setmana de la Ciència de Gandia 2018. Moltes gràcies als participants en l’organització i a tots els assistents als actes.

Nota: No he comentat les activitats del matí organitzats per la UPV Campus de Gandia ja que no he pogut assistir-hi i, per tant, no puc donar més informació. Tanmateix m’han dit que també ha funcionat perfectament. Enhorabona, doncs.

ÀLBUM DE LES CONFERÈNCIES DE LA SETMANA DE LA CIÈNCIA

ÀLBUM DE FOTOS DE LA SETMANA DE LA CIÈNCIA

Programació de la Setmana de la Ciència de Gandia

PROGRAMACIÓ

CARTELL SETMANA

CARTELL CONFERÈNCIES

DILLUNS 6

09:30 h.   Exposició: SENYOR DARWIN: QUINA GRAN IDEA!  Sala d’exposicions Casa de Cultura.
10:00 h.    Ruta guiada arbres monumentals. Coordinat pel Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València (UPV)
09:30 h.   Projecció pel·lícula: La xarxa social, 120 min. Saló Casa de Cultura.
10:00 h.   Taller de matemàtiques: Superfícies seccionades.  Maria Garcia Monera, Departament de Didàctica de la Matemàtica, Universitat de València. Sala B Casa de Cultura.
12:00 h.   Taller: Detector de partícules / càmera de boira.  Coordinat pels Francisco José Toledo i Francisco Camarena, investigadors del Campus de Gandia de la UPV. Sala d’exposicions Casa de Cultura.
12:00 h.   Coloqui:  COMUNICACIÓ/ XARXES SOCIALS.  Modera: Rebeca Díez, professora i investigadora del Campus de Gandia de la UPV. Saló Casa de Cultura.

19:30  h.  Conferència-Col·loqui:  Mecánica cuántica, realidad o verdad?  A carrec de Salvador MiretProfessor d’Investigació CSIC. Sala B Casa de Cultura.

 

DIMARTS 7

09:30 h.  Exposició: SENYOR DARWIN: QUINA GRAN IDEA!  Sala d’exposicions Casa de Cultura.
09:30 h.  Projecció pel·lícula: El viatge de Jane. 106 min. Saló Casa de Cultura.
10:00 h.  Tallers ambientals. Energies renovables.  Impartit per estudiants del Grau en CC Ambientals i coordinats per Paloma Herrera, professora i investigadora del Campus de Gandia de la UPV. Jardí de la Marquesa.
10:00 h.  Taller de Geologia: Vols un fòssil, fes-lo tu mateix.  José Antonio Villena, Erica Boisset, Museu de Geologia de la Universitat de  València. Sala B Casa de Cultura.
12:00 h.  Coloqui: BIOLOGIA.  Modera: Pilar Donat, professora i investigadora del Campus de Gandia de la UPV. Saló Casa de Cultura.
12:00 h.  Taller Detector de partícules / càmera de boira.  Coordinat pels Francisco José Toledo i Francisco Camarena, professors i investigadors del Campus de Gandia de la UPV. Sala d’exposicions Casa de Cultura

19.30 h.  Conferència: Encara no és tard, una anàlisi sobre les claus per entendre i aturar el canvi climàtic*.  Andreu Escrivà. Dr. en Biodiversitat. Membre del Comitè d’Experts en Canvi Climàtic. Sala B Casa de Cultura.

*Conferència-Col·loqui-Presentació del llibre Encara no és tard.  Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General 2016 (Unitat de Cultura Científica i de la Innovació Càtedra de Divulgació de la Ciència. Universitat de València)

 

DIMECRES 8

09:30 h.  Exposició: SENYOR DARWIN: QUINA GRAN IDEA!  Sala d’exposicions Casa de Cultura.
09:30 h.  Projecció pel·lícula: Desxifrant Enigma. 114 min. Saló Casa de Cultura.
10:00 h.  Tallers ambientals. Energies renovables.  Impartit per estudiants del Grau en CC Ambientals i coordinats per Paloma Herrera, professora i investigadora del Campus de Gandia de la UPV. Jardí de la Marquesa.
10:00 h.  Taller de Física: Posa les mans en la física.  Chantal Ferrer, Ana Cros, Departament de Física Aplicada de la Universitat de València.  Urbalab (Carrer de Fundacio Vicent Ferrer, 6).
12:00 h.  Coloqui: MATEMÀTIQUES Modera: Anna Vidal, professora i investigadora del Campus de Gandia de la UPV . Saló Casa de Cultura.

19.30 h.  Conferència: Viatges espacials tripulats. Antonio Torres. Enginyer aeronàutic. Ex-entrenador d’astronautes de l’Agència Espacial  Europea. Sala B Casa de Cultura.

 

DIJOUS 9

09:30 h.  Exposició: SENYOR DARWIN: QUINA GRAN IDEA!  Sala d’exposicions Casa de Cultura.
09:30 h.  Projecció pel·lícula: Eva. 126 min. Saló Casa de Cultura.
10:00 h.  Tallers ambientals. Energies renovables.  Impartit per estudiants del Grau en CC Ambientals i coordinats per Paloma Herrera, professora i investigadora del Campus de Gandia de la UPV. Jardí de la Marquesa.
10:00 h.  Taller de ciència o màgia.   Impartit per Jaime Gómez-Hernández, professor i investigador de la UPV. Sala B Casa de Cultura.
12:00 h.  Coloqui: CIÈNCIA / DONES. Modera: Isabel Pérez-Arjonaprofessora i investigadora del Campus de Gandia de la UPV  . Saló Casa de Cultura.
12:00 h.  Taller: Detector de partícules / càmera de boira.  Coordinat pels Francisco José Toledo i Francisco Camarena, investigadors del Campus de Gandia de la UPV. Sala d’exposicions Casa de Cultura.

19.30 h.  Bar de ciències al Restaurant Visconti: La dieta mediterrànea: l´alternativa més saludable. Rocío Barragán, Dra. en Nutrigenètica i Nutrigenòmica. Investigadora del CiberObn en el grup EPIGEM.  La Dra. Barragán conversarà amb el públic assistent. Modera la periodista Puri Naya de Radio Gandia.
Restaurant Visconti (Carrer de Sant Francesc de Borja, 26).

DIVENDRES 10

09:30 h.   Exposició: SENYOR DARWIN: QUINA GRAN IDEA!  Sala d’exposicions Casa de Cultura.
09:30 h.   Projecció pel·lícula: Gravity.  (VÓS amb subtítols en castellà) 90 min. Saló Casa de Cultura.
10:00 h     Taller:  Encriptant comunicacions. Acceptes el repte?  Salvador Fuster (CEFIRE).
11:00 h.    Ruta guiada arbres monumentals. Coordinat pel Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València (UPV)
12:00 h.   Coloqui:  FÍSICA /EXPLORACIÓ UNIVERS.  Modera: Miquel Ardidinvestigador de la UPV. Saló Casa de Cultura.
12:00 h.   Taller: Detector de partícules / càmera de boira.  Coordinat pels Francisco José Toledo i Francisco Camarena, investigadors del Campus de Gandia de la UPV. Sala d’exposicions Casa de Cultura.

19.30 h.   Conferència: La presa de decisions amb información insuficient. José Miguel Bernardo. Catedràtic d’Estadística. Universitat de València. Sala B Casa de Cultura.