Hauríem de fer un cop de cap per a tal de fer sobreviure amb prou dignitat el nostre entorn, també caldria que les autoritats de torn fessin la seva feina i no culpar al poble de malbaratar els recursos naturals, doncs a l’indústria i en certs parc lúdics i privats son on es fan les animalades mes greus en contra de la terra.
Que maques són les flors,
quan la lluna
reflecteix sobre la riera,
fent-lis ofrena, de tota
la seva lluentor.
Tot i així, res a veure
amb el teu somriure,
que m´alimenta l´ànima,
i els teus ulls
que m´enlluernen l´esperit.
(…)
I ara pren-me cap al mort,
doncs ja no em queda res que lligui
aquí la meva veu cansada,
i el futur ambiciós
que ens profanen,
ja no té sentit, si no puc
veure reflectit sobre
la mar, com la lluna
saluda a la tarda,
i li dóna records
per l´albada,
que humiteja les branques
de l´arbre poruc,
que per més que corri
només amb la nit del sol defuig.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!