L’any 44 del segle passat, quan, a manca d’efectes especials
espectaculars, les pelis s’havien de basar en un bon guió i uns bons actors, es
va estrenar Llum de gas (Gas light, a l’original). Explicava la història d’una
dona a qui el seu marit volia fer tornar boja per tal de robar-li una joia. Ell
li volia fer creure que s’oblidava de les coses, o que no era capaç de fer-ne
d’altres, quan en realitat era sempre el marit qui amagava les coses que la
dona no trobava, o la renyava per no recordar allò que ell mai no li havia dit.
Algú s’estranyarà que la dona no s’adonés de les maniobres del seu marit, i la
raó és que ella, que al principi se l’estimava, no podia ni imaginar que el seu
marit li apliqués una tortura tan cruel. Per a ella era més lògic pensar que,
efectivament, s’estava tornant boja. (continua…)
Als catalans ens estan fent "llum de gas" des de
fa força temps. Ens volen convèncer que som uns menors d’edat política, que no
sabem governar-nos sols, que no tenim prou empenta ni prou autoestima per
reivindicar allò que és nostre, que no sabem actuar amb la dignitat i l’orgull
que ja exhibeixen les nacions amb Estat tot just acabat d’estrenar, i un llarg
etcètera.
Ens volen convèncer que el món comença i s’acaba a l’Estat
Espanyol (ells en diuen Espanya) i que aquest és el nostre marc de referència,
com si no n’hi pogués haver cap altre. Que no podem aconseguir res més del que
ens puguin donar els que manen en aquest estat. Que només per ser catalans ja
ens hem d’anar disculpant de tot, patrocinant la selecció espanyola de futbol
per fer-nos perdonar un boicot, o animant-la "perquè no en tenim de
catalana", com si una cosa no fos causa de l’altra…
I dic que ens estan fent "llum de gas", perquè això no ho fa
només la Cope i
el PP. Aquests, amb la subtilitat de rinoceront emprenyat que gasten, se’ls veu
d’una hora lluny, i provoquen reaccions immediates. No, la "llum de gas" ens la fan gent
de casa, i gent de fora que la majoria de nosaltres no hauria sospitat que ens
la farien. Només cal repassar tots -repeteixo, tots- els mitjans de comunicació
tradicionals editats o produïts a Catalunya per veure com sempre estan amb el
xip preparat per desactivar qualsevol intent dels catalans per interpretar la
realitat segons el nostre punt de vista, i no l’espanyol. Per si alguna víctima
d’aquest joc malèvol no s’ho creu, que es passegi pel web del col·lectiu
Contrastant, i podrà comprovar com no només apliquen el màxim rigor a l’hora de
comptar manifestants, sinó que poden fer anàlisis molt acurades d’aquesta "llum
de gas".
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!