Pau Comes

Independència és llibertat

25 de juny de 2006
Sense categoria
0 comentaris

El futur que ens espera

Hi ha dues coses -una de bona i una de dolenta- que van
sobreviure a la desfeta del III Reich, segurament per la seva provada eficàcia:
la magnífica xarxa alemanya d’autopistes (encara gratuïtes, per a enveja dels
catalans), i la teoria goebbelsiana que una mentida repetida mil vegades acaba
sent (percebuda com una) veritat. Un exemple clamorós d’això últim l’hem vist a
la recent campanya del referèndum. La UTE
Madí & Zaragoza no ha tingut el més mínim escrúpol per
basar-se en mentides flagrants i en el toc de xiulet per fer quadrar els
mitjans tradicionals posevergents (valgui la redundància). Per exemple, fa
certa llàstima veure com columnistes que abans del 30-s asseguraven un cop rera
l’altre que "sense la clau de la caixa" no tenia sentit "fer un
nou estatut", després del pacte Zapatero-Mas defensessin amb arguments tan
furibunds com espuris el sí al text retallat. I al final, ni clau, ni caixa…
(llegeix més…)

Aquest era el discurs omnipresent. El que han rebut tota
aquella gent que, com deia el Gran Mentider, "no se leerán el estatuto".
Ni falta que hauria de fer, com no hauria de fer falta que ens llegim els
pressupostos de cada any, que per això votem els nostres representants.

Ara els creadors d’opinió del "sí agraït" -en
terminologia del genial Orteu- critiquen un pretès allunyament de la Catalunya
"real" i la
Catalunya "virtual" -fenomen recent articulat
entorn de blocs i webs- perquè aquesta no hauria aconseguit que el NO tingués
un resultat millor. Home, tenint en compte la inèrcia de la societat, la
implantació incipient -ara com ara- d’internet, la importància encara
abassegadora dels mitjans tradicionals, no està malament, el resultat!

Però a mi m’interessen més les tendències: els diaris
tradicionals s’escarrassen per frenar la pèrdua constant de lectors (alguns
dels quals es passen a la premsa gratuïta), les televisions s’estan
transformant i cada cop perd més terreny la tele generalista de pensament únic,
per donar pas als canals temàtics, ara amb la TDT, aviat amb la IP-Tv. No deixa de ser
simptomàtic que un programa teòricament estrella de TV3, com el telenotícies,
tingui uns índex d’audiència en caiguda lliure.

També és simptomàtic que aquests nous mitjans emergents
siguin emprats per gent majoritàriament jove, i que el sobiranisme hi sigui tan
aclaparadorament majoritari com ho és el regionalisme en els mitjans
tradicionals.

Seguint amb les tendències, a manca de grans onades
migratòries amb dret a vot, la transformació de la societat catalana es fa amb
noves generacions de joves -molt dinàmiques-, que van prenent el lloc de les
generacions més grans i conformistes.

Potser els sobiranistes no tenim avui -el juny de 2006- prou
força per decantar les coses, però la tendència inexorable va en la nostra
direcció. Malgrat els cants de cigne de la posevergència, que es pretén representant
de la "realitat". Doncs que l’assaboreixin bé, que ja els queda poc
temps.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!