Pau Comes

Independència és llibertat

24 de maig de 2006
Sense categoria
5 comentaris

Es poden comparar Catalunya i Montenegro?

Depèn. I de què depèn? Del tipus de comparació. No, no estic
intentant prendre el pèl a ningú. Simplement, estic intentant desfer les fal·làcies
que pretenen amagar un comparació perfectament possible i legítima -el dret a
l’autodeterminació de Catalunya i Montenegro- amb tota una sèrie de
comparacions que són completament irrellevants pel tema que ens ocupa. (continua…)

Ambdós països, és clar, es poden comparar segons una
infinitat de criteris: geogràfics, lingüístics, econòmics, religiosos, artístics,
polítics, històrics, etc. És evident que hi ha moltes coses que ens separen,
com n’hi ha moltes que ens uneixen. Però només hi ha dos criteris que han permès
arribar a la independència amb el reconeixement de la UE: obtenir més del 50% de
participació i més del 55% de vots afirmatius en un referèndum per la independència.

Enlloc no he vist que fos requisit inexcusable parlar
serbocroat, estar a la costa adriàtica, haver-se enfrontat amb els turcs fa
segles, tenir menys de 700.000 habitants o haver patit el conflicte de la
dissolució de l’Estat Iugoslau fa 15 anys. Tots aquests requisits, és clar,
farien el cas montenegrí no comaparable amb el català (ni amb qualsevol altre).
Però no és això el que ha passat. Simplement, la UE ha establert unes regles perquè un procés de
separació dins d’un estat fos considerat vàlid pels membres de la
UE. Punt. Com s’ha arribat a aquesta
situació, és irrellevant quan estem parlant del dret a decidir el propi futur.

Potser aquell desastre disfressat de diplomàtic que respon
al nom de Solana es pensava que el 55% seria insuperable, i ell "resoldria"
un problema quedant com un senyor. Però la realitat ja ho té, això. I el nostre
personatge ha après per la via dura que els referèndums els carrega el diable
(n’hi ha uns altres que això també ho descobriran aviat). Sigui com sigui, ara la UE no pot anar fent criteris a
la carta per veure si atura algun altre referèndum: "i si posem 58, o 65%?".
No. Amb el referèndum de Montenegro, els estats de la UE han creuat un Rubicó. Per
això aquesta votació és més transcendent del que molt gent pensa a primera
vista.

Fins ara s’havien limitat a reconèixer processos
d’autodeterminació ja fets: països bàltics, reunificació alemanya, Txèquia, Eslovàquia,
Eslovènia, Croàcia, Macedònia, etc. I sovint, tard i remugant. Ara, en canvi,
ha posat sobre la taula els seus criteris previs per acceptar el resultat. I
aquests criteris, es miri com es miri, només són els dos esmentats més amunt. Si
demà passat Escòcia, o Flandes, o nosaltres, decidim fer un referèndum i
superem aquests dos límits, qui ens podrà dir que no ens reconeix? Amb quins
arguments? Que no parlem serbocroat? Que no compartim estat amb els serbis? Per
quina raó aquests -o altres- criteris els permetrien decidir als montenegrins i
no pas a nosaltres? Això que dic, és clar, no té cap mèrit. És una cosa que
salta a la vista per poc que es tingui un mínim d’objectivitat i de pensament lògic.
Com ho veuen des del Wall Street Journal, diari gens sospitós d’estar finançat
per Batasuna o Maulets…

  1. Han aconseguit la indepedència per què, basicament Sèrbia ha estat recolçada per Russia com a eslaus de la mateixa ètnia i per la mateixa raó Eslovència, els serbo-bosnians i ara Montenegro que era una carrèga econòmica per la Sèrbia malmesa de la postguerra, és convertiràn amb estats bisagra de dependència socio-cultural Serbia, per on poder penetrar el serbis a la Unió Europea.

    Les altres repúbliques recolçades per Alemanya i Estats Units per aconseguir la independència per apartar-les del domini directe dels Serbis i ex-sovietics que no volen passar falcilment per la pedra de les exigències de la Unió Europea.

    .

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!