Primer va ser l’invent de la democràcia a la marinera d’un
conegut líder convergent. Ara li toca al Gran Mentider (títol que cada dia es
guanya més a pols), que ha desembarcat i ens ha obsequiat amb una nova mostra
de la democràcia a l’espanyola. Com que les seves penques i el seu cinisme
estan a l’alçada de la retallada de l’estatut, ha dit en un míting de la seva
franquícia a Catalunya, que estava a favor del sí "per demòcrata i per
espanyol". Per espanyol, no en tinc cap mena de dubte. Però per demòcrata…!
No, és que resulta que ha dit que com a demòcrata ha d’acceptar el sí de la
majoria de catalanes i catalans, que votaran a favor del text resultant del
pacte de la vergonya…
Ens està dient que la voluntat democràtica que cal tenir en
compte és la del referèndum per aprovar el text de la Moncloa? I per què no la
del 30-s, tal com va prometre? L’actual Parlament de Catalunya va ser elegit el
16 de novembre del 2003 amb el compromís d’aprovar un estatut en el programa de
quatre de les cinc forces amb representació. I els vam votar per a això, i
entre tots ells van sumar el 89% dels escons. Amb aquell mandat popular van
aprovar l’Estatut del 30-s, i la il·lusió que van desvetllar entre la gent n’era
un fidel reflex. Si fóssim un país normal, que vota la seva Constitució, això
s’hauria acabat aquí. Però (encara) no som un país normal. I el nostre text
flamant, com si no existís, va ser refet de dalt a baix a Madrid. Si en lloc de
fer un Estatut, el Parlament hi hagués enviat una novel·la de misteris
medievals, o un llibre de sudokus, dubto que el text sortit de Madrid hagués
estat gaire diferent del d’ara. I això que no estem parlant d’un text fet en
completa sobirania, sinó d’un text seguint les regles (tramposes) de la
constitució espanyola. Però ni així…
I aquí està el nus de la qüestió: votem el que votem aquí, i
ho votem amb la majoria que ho votem, és irrellevant (ja no parlo de mantenir
el compromís donat en campanya electoral pel Gran Mentider!): sempre comptarà més
la majoria de Madrid, on es decideix allò
que ens afecta de veritat. I allà sempre serem minoria, encara que aquí
aconseguim alguna cosa per unanimitat. Ara no votem el text que volíem, com en
qualsevol país normal, sinó el text "que podem obtenir donades les
circumstàncies, ja que ja se sap que és una negociació en el marc de les Cortes
Espanyoles, i bla, bla, bla…". I això no és la democràcia. Almenys no és
la democràcia a Catalunya. Si tan demòcrata fos el Gran Mentider, hauria
acceptat el text aprovat pel Parlament, no el que a ell li va sortir dels
nassos.
Algú s’imagina que una nova constitució espanyola hagués de
passar pel Congrés i el Senat dels Estats Units abans de ser ratificada en referèndum
a l’Estat Espanyol? Que la retallessin de dalt a baix, i diguessin que
"significa un pas endavant respecte la del 78", i que "és millor
això que res", etc.? No, no cal que es cansin els apagafocs de guàrdia de
la sociovergència: sé perfectament que això no passa perquè l’Estat Espanyol és
un estat, i Catalunya no. Si el Gran Mentider no acceptaria uns retalls dels
americans, no ha d’estranyar-se que els catalans no els acceptem dels
espanyols. Qualsevol apel·lació al fet que els hauríem d’acceptar perquè som
dins l’Estat Espanyol, no fa més que refermar la nostra necessitat (ara més
urgent que mai) de tenir un estat propi – l’Estat Espanyol ens convé tant com una
plaga de llagostes.
Això també va, és clar, per aquells nacionalistes o
sobiranistes que troben el pacte de la vergonya d’allò més normal, però que es
revoltarien indignats per una intromissió dels americans en la política
espanyola (de fet, alguns ja ho van fer arran de la guerra de l’Irac). Que m’expliquin
per què accepten la ingerència espanyola a Catalunya (votar sí és acceptar-la
encara més) quan mai de la vida acceptarien la ingerència americana a l’Estat
Espanyol.
Un avís: abans que comencin a ploure excuses de mal pagador
de l’estil "la independència és molt difícil, Espanya no voldrà, tinc hora
al podòleg…", mireu què està passant a Montenegro. Amb deu vegades menys
de població, estan a punt de ser independents mitjançant un referèndum. Perquè
ho volen i han fet el que calia per ser-ho. Simplement.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Els espanyolisme de pacotilla que vaja preparant-se i cordan-se les espardenyes, que ací no s’ha dit l’última paraula i l’única enquesta que compta és la del dia 18.
PERÒ, COMPTE AMB EL RECOMPTE. No és prou que guanye el NO, si no a més a més hi ha que supervisar el recompte per evitar "el pucherazó" que de segura ens voldran clavar.
Ja sabeu que va passar a les europees amb la coalició Galeusca a la resta de l’Estat, com no hi tenien interventors fiables a totes les taules electorals, els partits espanyolistes és van aprofitar a l’hora d’enregistrar la suma dels vots de Galeusca a la resta de l’Estat..