Avui ha tingut lloc la trobada de parlamentaris del PP a
Catalunya (1). El més rellevant que s’hi decidia -o, almenys, el que n’esperava
tothom- era la política que seguiria la
"bancada" pepera en la discussió d’esmenes de l’Estatut al Congrés de
Diputats espanyol. De les dues principals alternatives -la Rajoy i la Piqué, per entendre’ns-, el
peperam ha escollit -oh, sorpresa!- la del "quefe", que per alguna
cosa els havia convocat. (continua…)
De cara a l’Estatut, això vol dir que ja podem córrer a
Betandwin a apostar que l’Estatut no ens el raparan estil "neng", ni
ens li faran la permanent, sinó que retocaran només les puntes, per justificar la
factura del perruquer. Com que, descregut com sóc, no em puc escudar ni en una
bola de vidre, ni en les cartes, ni en unes penques com les dels peperos que es
dediquen a fer prediccions que no es compleixen mai, potser que ho argumenti
una mica.
Per començar, i com ja s’ha dit i repetit, aritmèticament el
PSOE sol no pot aprovar el seu Estatut (que seria estil "neng", potser
amb perruca de posar i treure, però al final rapat). Ni els partits catalans
tampoc poden aprovar el seu, diuen a can socialista, ràpids com una fura. Cert.
Però la no aprovació no té les mateixes conseqüències per a tothom…
Per una vegada, els catalans ens podem sentir una mica
portuguesos en el tauler d’escacs ibèric: si a mitjans del s. XVII Castella va sacrificar
Portugal per no perdre’ns a nosaltres, ara ZP (amb P de Pinotxo) potser es pot
veure obligat a retornar-nos un Estatut bàsicament sencer, a canvi de poder
concentrar-se en el front basc, l’únic que li pot donar un èxit per
assegurar-se la victòria el 2008 -o potser la majoria absoluta. Sento
desenganyar alguna ànima càndida -els notaris ja es desenganyen solets-, però
aprovar l’Estatut català no fa sumar vots a Espanya…
Si el PP renuncia a negociar esmenes parcials amb el PSOE,
aquest es pot veure obligat a empassar-se les seves, amb la qual cosa només li quedaria
deixar l’Estatut pràcticament com està -és a dir, com volen els partits
catalans, exceptuant franquícies-, o votar en contra de tot el text al final de
la discussió. Com que necessita desactivar el front català -almenys de moment-,
no crec que sigui tan irresponsable de votar-hi en contra.
Arribats a aquí, només queda preguntar-se si aquest escenari
li convé al PP. A curt tremini el fa pujar a les enquestes, però com es va
demostrar el 14-m, les campanyes electorals són com el futbol: no guanya qui va
per davant al minut 15, sinó qui guanya quan l’àrbitre marca la fi del partit. Per
altra banda, un front PP-PSOE faria aprovar un text retallat, que seria retirat
per Esquerra i CiU, amb la qual cosa en Zapatero seguiria amb els dos fronts oberts,
cosa que no li va gens bé. Així que tornem al principi: en Rajoy ha mogut
fitxa, però dubto que sàpiga a favor de qui.
(1) Per cert, ara que hi som, i malgrat que en Josep Curto
es pugui tornar a empipar, cada vegada és més clar que tenim PP a Catalunya, i
no PP "de" Catalunya. Suposo que ben aviat les coses tornaran a la
normalitat, i les sigles PPC tornaran a designar només una malaltia típica dels
porcs.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Pels que no estan al lloro, PPC, vol dir Pesta Porcina Clàsica, malaltia tristament famosa entre els ramaders, per la seva gran capacitat de contagi, l’alt porcentatge de mortalitat i la dificultat de la seva erradicacio a les zones infectades…
El món mediàtic que com és tant pobre, explota un argumentari artificiós, que te ha veure més en el passat que amb el futur, enllà on troba un brou de conreu, per enfanatitzar i per fogejar la seva clientela i mantenir-la al seu l’aguaït.