He descobert, amb gran sorpresa per part meva, que l’entitat
bancària que vostè presideix, i on tinc els
meus estalvis, patrocina mitjançant publicitat l’emissora de ràdio COPE.
Deixo de banda el fet, incomprensible per mi, que la seva entitat pugui pagar
el sou d’aquells que es dediquen sistemàticament a criticar les seves decisions
estratègiques, amb la finalitat de perjudicar la seva entitat, o les seves
empreses participades -cas de Gas Natural-, pel fet que són catalanes. Si vostè
creu que és una bona manera de defensar els seus interessos, no seré jo qui li
ho discuteixi.
Ara bé, el que no penso permetre de cap manera és que amb
els meus estalvis, la seva entitat financi una emissora que també es dedica a
insultar-me pel fet de ser català, o que ridiculitza les decisions aprovades
democràticament pel meu Parlament.
És per aquesta raó que, tot i ser client de la seva entitat durant
dècades, em veuré obligat a deixar de ser-ho si vostès persisteixen a pagar els
sous dels meus insultadors. Faci el que vostè vulgui, però no amb els meus
diners.
De tota manera, espero que tingui ben clar que només es
tracta d’una mesura provisional, en tant que duri el seu suport econòmic a
l’emissora esmentada. Un cop la seva entitat abandoni la seva publicitat en
aquell mitjà, jo tornaré immediatament a dipositar els meus estalvis a la seva
entitat, els serveis de la qual, per altra banda, trobo plenament satisfactoris.
Tot esperant una ràpida resposta per la seva part, el saluda
cordialment,
Pau Comes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Em permeto enllaçar un post sobre el boicot al cava i que crec que està en la línia del que tu planteges. Gràcies,
http://turrai.lamevaweb.info/post/2116/39392
El color dels diners i si no pots fer-te de voler, almenys donar a coneixer a casa de l’enenmic.
Jo ja vaig deixar de ser-ho quan la Caixa pretenia pagar unes beques a l’exercit espanyol o alguna cosa semblant . Al final ho van retirar. Ells cuiden molt la imatge. Però no es pot nedar i guardar la roba. El senyor Fornesa segur que ho sap, però es pensa que nosltres aguantarem i fa cas al que més crida. Potser es pensa que nosaltres podem decidir que ja n’estem tips i silenciosament deixar-lo sol.