Pols d'estels

Ja hem descobert un tercer objecte celeste que ens ve de l’espai profund. Els anteriors objectes descoberts que sabem que vingueren de fora del sistema solar foren 1I/ʻOumuamua i 2I/Borisov. El nou cometa 3I/ATLAS, descobert fa només uns dies, el passat 1 de juliol, pel telescopi robòtic de la xarxa ATLAS, caçadora automàtica de cometes i asteroides, des de Xile, va rebre primerament el críptic nom de A11pl3Z fins que la Unió Astronòmica Internacional li reconegué el seu veritable origen cometari més enllà del sistema solar.

De fet actualment té assignat dos noms, d’acord a les seues característiques:  3I/ATLAS com a tercer objecte extrasolar i C/2025 N1 (ATLAS) com a cometa. Respecte a la seua grandària encara que no està molt clara. S’estima que el diàmetre de l’objecte seria d’uns 5 – 10 km.

3I/ATLAS es troba ara mateix a uns 528 milions de quilòmetres de la Terra i a uns 678 milions de quilòmetres del Sol, amb una velocitat orbital de 58 km/s. Actualment es troba ja dins de l’òrbita de Júpiter i les diverses imatges obtingudes els darrers dies des de multitud d’observatoris terrestres han permés obtindre els seus paràmetres orbitals, en especial l’excentricitat.

En mecànica celeste, qualsevol òrbita ha de ser una figura en forma de secció cònica. L’excentricitat d’aquesta secció cònica, excentricitat de l’òrbita, és un paràmetre de l’òrbita que defineix la seua configuració de forma absoluta. L’excentricitat pot ser interpretada com la mesura de com la seua forma es desvia d’una circumferència.

D’aquesta manera l’excentricitat e és estrictament definida per a les òrbites circular, el·líptica, parabòlica i hiperbòlica i pot prendre els valors següents:

• • Per l’òrbita circular: e = 0 ,
  • Per l’òrbita el·liptica: 0 < e < 1
  • Per la trajectòria parabòlica: e = 1
  • Per la trajectòries hiperbòliques: e > 1

L’òrbita del nou objecte 3I/ATLAS és altament hiperbòlica, totalment oberta, amb una excentricitat de 6.11, cosa que demostra que no ha estat mai ni estarà lligat al Sol i no és ni serà mai membre del nostre club exclusiu del sistema solar. La seua trajectòria és només de vinguda i sortida. En definitiva, el cometa nou té massa energia per quedar-se atrapat pel Sol.

Com es veu al programa de simulació d’òrbites d’asteroides Catalina Sky Survey en funció de la data escollida, el nou objecte s’acostarà al planeta Mart a principis d’octubre i el 29 d’aquest mes, farà la màxima aproximació al Sol, el periheli, quan es trobe a uns 206 milions de quilòmetres del Sol i a uns 270 milions de km de la Terra. Mal moment per a observar-lo des dels observatoris terrestres o espacials ja que estarem just a l’altra banda del Sol. Després d’aquest punt de l’òrbita el cometa tornarà a allunyar-se cada vegada més per no tornar mai.

Però per sort tenim telescopis en òrbita marciana i sobre la superfície de Mart.  3I/ATLAS passarà a només 31,4 milions de quilòmetres de Mart el 3 d’octubre i amb sort els telescopis europeus o nord-americans en òrbita com MRO i fins i tots les càmeres dels robots Perseverance o Curiosity  poden donar-nos algunes imatges ben interessants.

Actualment l’objecte interestel·lar té màxima prioritat en l’observació des de multitud d’observatoris d’arreu del món. Des de les instal·lacions de l’Institut d’Astrofísica de Canàries s’ha descobert, per exemple, la presència d’una coma extensa característica d’un cometa.

Fer un viatge a una altra estrella per estudiar els seus planetes i la possible exovida no és encara tècnicament possible però la mecànica celeste ens està donant una oportunitat d’or d’esbrinar com es formen cometes i asteroides en altres sistemes estel·lars, com és allí l’aigua, quins són els compostos orgànics que contenen. Seguir i orbitar un cometa ja ho sabem fer com ho demostrà l’Agència Espacial Europea amb la missió Rosetta que seguí durant dos anys el cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko.

Ara s’ha d’estar preparats per enviar una missió per interceptar aquests preciosos objectes. És el que pretén fer la futura missió de l’Agència Espacial Europea Comet Interceptor. Daniel Marín en parlava extensament en el seu bloc.

“Comet Interceptor s’enlairarà en 2029 com a càrrega secundària a bord del mateix coet Ariane 62 que llançarà l’observatori astronòmic Ariel. Després es dirigirà al punt de Lagrange L2 del sistema Terra-Sol (ESL-2), a 1,5 milions de quilòmetres de la Terra, on esperarà en una òrbita d’halo dos o tres anys al fet que aparega un visitant interestel·lar o un cometa «nou» procedent del núvol d’Oort (és a dir, un que mai haja passat prop del Sol amb anterioritat). Si tampoc apareix un després de tres anys d’espera, llavors es dirigiria a un cometa de període curt ja conegut (per exemple, el 73P/Schwassmann–Wachmann 3 o el 26P/Grigg–Skjellerup).”

Estem a l’espera de nous mons per explorar. Continuarà.

Més informació:

3I/ATLAS: el tercer y mayor objeto interestelar conocido que entra en nuestro Sistema Solar, Eureka, Daniel Marín, 5 juliol 2025.

3I/ATLAS: el IAC sigue de cerca el tercer objeto interestelar detectado en el Sistema Solar, Nota de premsa, IAC, 3 juliol 2025.

Descubierto un tercer objeto interestelar cruzando a gran velocidad el sistema solar, The Conversation, Josep Maria Trigo, 2 juliol 2025.