DIARI DEL CIRC

Marta Sitjà reivindicant el seu cos i Nia Cortijo la seva flaccidesa després de ser mare. Així va acabar la fira de circ Trapezi, amb un cabaret presentat per les XL que aborda les dificultats de la conciliació familiar.

La maternitat no va estar present només a l’escenari, també es va notar a l’àrea de professionals, on moltes artistes que fa anys venien a actuar, han passat per un embaràs i ara empenyen cotxets amb les seves parelles i miren de compaginar la cura dels fills amb el circ.

El cabaret Oh mamma! va tancar ahir en una plaça Mercadal plena la 27 edició de la fira de circ Trapezi, que aquest any ha tingut 40.000 espectadors i ha presentat 43 companyies i 31 espectacles.

Trapezi ha tingut 40.000 espectadors i ha presentat 43 companyies i 31 espectacles.

La descentralització i la potenciació d’espais com el Mas Iglesias, seu del Trapexic, o el Parc de la Festa ha permès arribar als barris com pretenien les organitzadores. “Hem complert el nostre objectiu”, va explicar ahir Cristina Cazorla, que amb l’artista Alba Sarraute s’estrenaven aquest any com a directores artístiques.

Entre els muntatges de gran format, l’única funció d’Ambulant, de La Fam Produccions, va aconseguir omplir el Teatre Fortuny de gom a gom, amb cues que gràcies a les dots organitzatives de Sònia Martínez (Alter Circus) no van arribar a envair el carril de cotxes de la plaça Prim.

L’espectacle gira al voltant d’una companyia de circ a l’antiga que arriba a una ciutat amb els seus carros i instal·la una carpa per presentar-hi un espectacle amb malabars, suspensió capil·lar, roda Cyr, equilibisme, banquina i pallassos.

Dirigit per Adrian Schvarzstein -aquest any molt present a la fira- l’espectacle està molt cuidat estètica i musicalment i és una successió de números. Va destacar el malabarista Dani Cano, amb un exercici de fins a 7 pilotes, i el còmic Gustavo Arruda ‘Guga’, que va presentar espectaculars cascades i caigudes, com la que el va fer rodolar com una croqueta des de l’escenari fins a la platea del Fortuny. Guga va presentar el seu clàssic número d’equilibrisme còmic que va triomfar al Circ Cric, adaptat ara un mosso de pista que intenta arreglar una garlanda de llum per il·luminar la carpa.

Carpa Patacada

El programa va incloure el nou espectacle de Boris Ribas, Spiralis, l’espectacle Zloty de Pau Palaus, el Ramat Simfònic de Quim Girón i Moon Ribas, i el llit elàstic de Planeta Trampolí. També, com cada any, no va faltar el cabaret de circ, una producció efímera de la fira molt popular a Reus, que aquest cop es va fer a l’antiga carpa del Circo Kaos, de l’artista i ensinistrador de tigres blancs Kike Polo.

Alba Sarraute va definir el cabaret com “de la Patacada”. I és que van tenir mala sort. Marta Torrents, que havia de dirigir el cabaret, es va lesionar poques setmanes abans de la fira, i en la funció de divendres José Luis Redondo es va lesionar ballant una cúmbia, tot i que va seguir fins al final. En la funció de dissabte el va substituir Jordi Juanet ‘Boni’, de Los Barlou, que es va acomiadar de les pistes per dedicar-se a la distribució d’espectacles.

El cabaret de dijous sí va seguir el guió escrit. Escenogràficament va ser molt auster, només un cortinatge i un escenari elevat. L’encant i la gràcia la posava José Luis Redondo, que va omplir tot sol la pista i va treure punta a tot el que passava al seu voltant. Bromes sobre el calendari de subvencions o amb els músics d’una potentíssima banda, els Boozan Dukes, fent-li de contrapunt còmic. Redondo, artista asturià instal·lat a Catalunya des de fa molts anys, és un mestre de la ironia i també un bon equilibrista còmic que, en un dels moments més hilarants de la nit, es va deixar caure sobre el públic i va ser transportar per centenars de braços per la graderia. El cabaret va ser una successió de bons números de circ: Antonio Vargas, Nacho Aparicio, Cia. Pakipaya, Tete-beche.trio i Camille Judic. 

Una vegada més, però, el català va quedar arraconat. Ja va passar l’any passat, però aquest any va desaparèixer del tot. No ho dic ja com una crítica, sinó com una declaració de tristesa. En sortir, el primer comentari que vaig sentir va ser: «El cabaret molt bé, però la llengua…».

Un dels espectacles més esperats era Vetus Venustas, de Cíclicus, dirigit per Ley Mendoza, anterior director de Trapezi. L’obra aconsegueix arribar al cor de la gent que estima el circ, des del més tradicional fins al nou circ, a través del testimoni de cinc artistes que expliquen les seves vivències i la seva llarga trajectòria en el circ, que reivindiquen en tots els seus registres i espais.

Vetus Venustas aconsegueix arribar al cor de la gent que estima el circ

Carreres molt llargues i intenses, com les de Graziella Galán -“jo no em retiro, segueixo a la pista”, va dir-, de Tinga-Tinga i de Peter Panero, es troben amb les noves generacions representades per Iara Gueller i Christian Padilla, un artista equatorià que va deixar el públic bocabadat amb els seus moviments i la seva denúncia del racisme. Les dues generacions s’uneixen en un emotiu final acrobàtic sota els compassos de la cançó Volver a los 17, de Violeta Parra, interpretada per un trio de músics (Nacho López, Tanja Haupt i Celeste Alias) que donen cos i llum a tot l’espectacle.

Companyia Midnight sorteja els ganivets que van caient des de dalt de l’escenari i a tocar dels artistes

Feia sis mesos que no plovia a Reus i tot i que divendres va caure fort la major part de la graella es va poder reprogramar. L’espectacle Us, de la companyia Midnight, s’havia programat a les 21.00 però no va començar fins a les 23.00 hores. Us és un espectacle bèstia, ple de risc físic i d’una gran complexitat tècnica. Dos artistes, Joris Verbeeren i Simone Scaini, aconsegueixen anar sortejant els ganivets que van caient des de dalt de l’escenari i a tocar dels artistes. Quan menys t’ho esperes cauen galledes que estaborneixen els artistes i, en un dels moments més bojos, tota la instal·lació peta.

En un registre molt diferent, Adrian Schvarzstein -veure imatge d’obertura- va arrasar a la plaça Mercadal en la seva presentació de Dans, un espectacle que ara recupera i que aconsegueix sorprendre a cada minut. L’artista busca entre el públic a Lucía, la parella amb qui ha de fer l’espectacle, però en no aparèixer és el públic qui acaba sent protagonista d’una obra que acaba amb Schvarzstein vestit de torero i una divertida paròdia d’una cursa de toros. Un espectacle apoteòsic i un exemple de gran comèdia circense.

Adrian Schvarzstein va presentar ‘Dans’, una gran comèdia circense amb paròdia d’una corrida de toros

En una Palma on no hi cabia ni una agulla, la companyia Capicua va convèncer amb un espectacle amb números aeris i de perxa que representa una fabrica tèxtil on treballen 5 dones que estableixen una relació de sororitat mentre cusen les seves angoixes. Desenes de pantalons texans de segona mà funcionen com a element escenogràfic i objecte circense. El texà, una de les peces de roba més versàtils, es converteix en mans d’aquesta companyia en un aparell per fer equilibris i fer participar al públic. En acabar l’espectacle, Misa Oliva va recordar que el grup porta treballant des del 2009, que Nüshu és el seu quart espectacle i que era la primera vegada que actuaven a Reus, que a més és la seva ciutat.

Precisament aquesta va ser la darrera edició del Trapezi per l’alcalde de la ciutat, Carles Pellicer, que es va estrenar en el càrrec fa 8 anys criticant la fira i ara marxa entre elogis. “Ha canviat la seva percepció del circ?”, vaig preguntar-li. La seva resposta: «Circ amb R de Reus».