DIARI DEL CIRC

Les coses que es fan amb el cor són les més autèntiques i, al final, quasi les úniques que perduren en el temps. Manel Vallès Totó va ser el pallasso de la passió i del bon gust, el pallasso de l’alegria a la pista i també de l’optimisme fora de l’escena. Res a veure amb el tòpic del pallasso deprimit. Totó era un excèntric a la pista a qui li agradaven també les bones formes. Tot un senyor. Tot un senyor pallasso. No ho va tenir gens fàcil. Fill i nét de drapaire, provinent d’una familia humil del barri d’Hostafrancs de Barcelona, va aconseguir amb els anys, gràcies a la seva disciplina de treball i gràcia innata, actuar al Festival de Circ de Montecarlo i als millors circs europeus dels anys 60, com el Cirque d’Hiver de París o el circ Krone alemany. Arribar a dalt de tot en el món del circ no vol dir res, perquè continues estant a baix de tot de l’escala social. O sigui, sense reconeixement. A Catalunya, conegut pels espectacles infantils dels Germans Totó, va haver de vendre’s fa uns anys part de la seva col·leccióde circ a mans privades. Es parla molt dels fons fotogràfics, però i del nul interès de les administracions pels fons patrimonials de circ? Institucions i associacions del sector han reaccionat tard a la seva mort i segurament per això és més necessari que mai un homenatge pòstum. Serà l’últimaanècdota de la seva vida. Un devessall d’experiències viscudes durant més de 50anys guardades gràcies a una memòria privilegiada i transmeses gràcies a una xerrameca de savi que li servia per explicar totes les batalletes sense mirar mai el rellotge. Tot el que feia era per amor, pur amor, i perquè hi ha una cosa que cotitza molt a la baixa que estimava amb delit: el circ. Mort perculpa d’un infart als 77 anys, serà un dels grans del circ català del segle XX. Adéu, Totó. I visca el circ!
Article publicat al diari El Punt Avui 
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/454909-el-senyor-pallasso.html