DIARI DEL CIRC

El pallasso Tortell Poltrona seguirà dalt dels escenaris, als carrers i a les pistes de circ. Que bèstia! Ho va dir diàfanament dalt de l’escenari del Teatre Romea de Barcelona el dia 28 de desembre durant una funció de Post-clàssic, l’espectacle que va estrenar fa la vertiginosa xifra de 35 anys i que durant 4 dies s’ha presentat amb èxit de públic i horari matinal a l’històric teatre barceloní.

Amb quasi 70 anys a les esquenes —els complirà el mes d’abril de l’any que ve— Poltrona continua provocant rialles i emocions a les joves i velles generacions. L’espectacle Post-Clàssic ha perdut la memorable entrada d’equilibri amb les cadires —el metge li va dir fa uns anys que parés de fer-lo— però ha guanyat moltíssim en matisos i engranatge. Els números són els mateixos, però ara estan tots reinterpretats amb agudesa i enginy, especialment el del Micròfon.

Post-clàssic és un espectacle familiar però també una minicrònica pallassa i política dels últims 60 anys

Les funcions al Romea començaven amb Tortell Poltrona al primer pis del teatre intentant fer un perímetre amb una cinta mentre baixava a la platea. A cada calb, expressió de joia i un petó a la calba. Rialles i bon ambient familiar que es va anar encadenant durant una hora que es va fer molt curta.

S’hi va veure un Tortell molt ric en registres: trapella, romàntic, músic amb la concertina, còmplice amb els nens, mofeta amb la monarquia espanyola, enrabiat a vegades, juganer amb el públic, galant amb una senyora, pallasso assassí, somiador, espaordit per una bomba, provocador amb el llançament d’ous, antifranquista, amb esperit nadalenc, de coronel Tejero i també solidari.

Va ser al final de la funció quan va recitar, entre aplaudiments, tots els pobles del País Valencià on Pallassos Sense Fronteres ha actuat les últimes setmanes per posar un somriure enmig de la tragèdia per la mortal gota freda de les comarques de l’Horta.

Poltrona recita entre aplaudiments tots els pobles afectats per la gota freda del País Valencià que han rebut expedicions de Pallassos Sense Fronteres

Post-clàssic es pot veure com un espectacle familiar però també com una minicrònica pallassa i política dels últims 60 anys, amb referències al cotxe volador de Carrero Blanco i a la matança d’elefants del rei Juan Carlos I. També recorda el cop d’Estat de l’any 1981: Poltrona va cridar en una platea desconcertada Todos al suelo, coño, mentre el públic s’ajupia com si estigués al Congreso de los Diputados.

A la matinal dels Sants Innocents s’hi va veure alguna llufa a les esquenes i altres clàssics poltronescos, com les entrades de La puça, La màgia, el maquillatge i el Plat de nata. Una desfilada de les grans entrades d’en Tortell que sembla que encara té corda per estona. Ell mateix ho va dir abans del reggae No somos nada i mentre reivindicava també la figura del pallasso i un món diferent a l’actual.

“L’important és viure cada dia i sentir-se estimat”, va dir al final d’una funció que va tenir la família al seu costat. Montserrat Trias darrera les cortines i els seus fills Roc i Luara a la part tècnica. I el públic, que omplia el teatre, disfrutant una vegada més d’un pallasso que encara colpeix i enamora.

A la imatge, Tortell Poltrona col·locant una cinta al cap d’un espectador durant una funció de ‘Post-clàssic’. Foto: Teatre Romea.