DIARI DEL CIRC

El Gran Circo Univer­sal de Loredana Mar­ton i Franzk Burkhart és una de les companyies de circ itinerant que han deci­dit mantenir la gira en plena pandèmia. Amb una trentena d’empleats i una desena d’ar­tistes a la pista, la seva carpa de ratlles vermelles i blanques i amb capacitat per a 600 per­sones ha tornat després d’una dècada de viatges per diver­sos països europeus: Bèlgi­ca, Alemanya, Holanda i Fran­ça. En aquests països han presentat un espectacle eqüestre i tam­bé Hot Africa, una adaptació d’Africa, Africa, d’Andre Heller. Els ha anat moderadament bé aquests anys. Van marxar al setembre de 2008, poc després de la seva polèmica amb l’Ajuntament de Barcelona per la prohibició de presentar els cocodrils i quan van veure arribar la crisi econòmica de les hipoteques subprime. Just deu anys després de creuar la frontera, i quan a França van es­clatar les revoltes de les armilles grogues, van decidir emprendre el viatge de torna­da. Era l’any 2018. Erandio (Biscaia) va ser la primera plaça que van trepitjar.

“La gent té por i no ve al circ”, remata Joanes Burkhart, director artístic del Gran Circo Universal

El passat estiu, dotze anys després de la seva marxa, van arribar de nou a terres cata­lanes i, entre altres municipis, van instal·lar-se a Cu­nit (Tarragona), on la companyia té la seva base operativa, i Vilanova i la Geltrú. La seva intenció és seguir amb el circ, però tot és molt difícil, reconeix Loredana, pro­tegida amb una mascareta de pantalla on es pot llegir també Circo Universal. “La gent té por i no ve al circ”, remata Joanes Burkhart, director artístic i autor del guió de l’espectacle Etheria i els hologrames en 3D d’animals que es projecten a l’inici de la segona part. Es veuen tigres, lleons, zebres i fins i tot mamuts.

L’espectacle té un missatge ecologista i es situa en un planeta on la màgia ha desa­paregut a causa de la destrucció de l’home. A Cunit, el passat mes d’octubre, van actuar a la pista Tatiana (teles i cèrcol aeri), Johnny Bogino (pallasso), Da­vid Arriola (malabars i rola-bola) i Paulina (hula-hoop), entre altres artistes. Per a Jo­anes, el muntatge planteja la necessitat de crear sense destruir.

La companyia va marxar de Catalunya l’any 2008 després d’una sonada polèmica amb l’Ajuntament de Barcelona per la prohibició d’un número de cocodrils

Des de l’esclat de la pandèmia, el circ ha hagut de reduir el seu aforament a 300 lo­calitats i els han denegat places impor­tants com Lleida, Logronyo, Saragossa o Cornellà. Però la companyia vol seguir amb el seu projecte, tot i el tancament de la majoria de circs ambulants a Europa. Ara han canviat el programa i fins al 10 de gener la companyia es troba a la plaça Agricultura de Sant Boi de Llobregat.