Versió ampliada de l’article sobre la història del circ a Reus publicat a la secció Circ a l’Asfalt del número 29 de la revista Zirkòlika
Idea de bomber?
Segurament, però va acabar funcionant. No era en cap programa electoral ni
tampoc s’emmarcava en cap línia estratègica. No va sorgir de cap spin doctor ni
de cap think-tank. No hi havia cap assessor d’imatge pel mig. Era simplement
això, una idea pressumptament descabellada que es volia fer a dues ciutats:
Vilanova i Reus. Potser per això que diuen que el Baix Camp és la terra del
llamp, aquella terra on les coses es fan apassionadament, que la idea va anar
quallant, tot i que no va ser fàcil i va topar amb algunes resistències
inicials, sobretot polítiques.
Era un dia del mes desetembre de l’any 1996. Durant aquell temps parlar bé de circ era tan impopularcom dir a l’època de Galileu Galilei que la terra era rodona i girava al voltantdel sol. Alfred Fort, tècnic de Cultura de l’Ajuntament de Reus, i Bienve Moya,etnògraf i tècnic de l’Ajuntament de Vilanova, treballaven conjuntament perimpulsar la Xarxa de Teatres Públics de Catalunya. El 1996 van anar plegats ala Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega. De tornada, en autobús, van rumiar enun festival que no es fes a Catalunya i que omplís un buit al mercat. Unfestival de circ, van pensar, podria ser aquesta peça que faltava. Uns mesosabans, Alfred Fort ja havia proposat sense massa fortuna un festival de circ al’aleshores alcalde de Reus, Josep Abelló; però la perseverança quasi sempre tépremi i el contraatac va tenir recompensa. Fort i Moya van presentar unprojecte a Josep Maria Galofre, exempleat d’una caixa d’estalvis que acabava deser nomenat nou regidor de Cultura al govern municipal encapçalat pel PSC.Galofre no les tenia totes, però va acceptar la proposta amb els braços obertsi no se sap com va aconseguir el beneplàcit de Josep Abelló, que només unsmesos abans havia tancat la carpeta del circ. Naixia així Trapezi, un festivalque durant 15 anys ha estat dirigit per Jordi Aspa i Bet Miralta, d’EscarlataCircus, i que va agafar el model del festival de Sant-Lô, una petita localitatdel nord de França amb prop de 20.000 habitants i situada al departament de laManxa, a la Baixa Normandia. (L’article continua). A la imatge, una cercavila amb la mascota del festival, l’elefant de Trapezi.
Per Bienve Moya, elfestival va començar en aquell autobús com una “broma”, mentre que per AlfredFort tot va començar com una “casualitat”. El circ que es va presentar en les primeres edicions va trencar aviattots els tòpics que hi havia, i va apostar per un circ fet al carrer, moltpopular, i amb companyies majoritàriament del nou circ francès, un fet que haallunyat de la ciutat els aficionats més puristes del circ tradicional i haaixecat també algunes crítiques, sobretot per la proliferació de companyiesfranceses. Però la comunió amb la gent de Reus i, en definitiva, l’èxit de lafórmula trobada, de vegades programant espectacles tan eclèctics que estavenallunyats del circ, ha tapat qualsevol discrepància. Per Josep Maria Galofre,l’encert en la programació de la primera edició, amb els trapezistes volantsLes Arts Auts com a caps de cartell i protagonistes de l’espectacle inauguralque va deixar la ciutat bocabadada, va ser “cabdal” per a una bona arrencadad’un festival que va començar, afegeix Galofre, “sense cap experiència anteriori amb els dubtes normals de qualsevol iniciativa nova que acaba d’iniciar-se”.Els pares de la criatura van ser Alfred Fort i Bienve Moya i els padrinsindispensables perquè pogués treure el cap, Josep Maria Galofre (PSC) i JosepLluís Vidal (CiU), el regidor de Vilanova que va donar el plàcet perquè elfestival es fes també a la capital del Garraf.
ElKrone visita Reus
El carrer ha estat on s’haviscut més el Trapezi al llarg d’aquests primers 15 anys. L’advocat i escriptorJoan Santamaria (1887-1955), com si veiés el futur, va descriure el 1927l’ambient que es viu pels carrers de Reus a meitat de maig, quan se celebra Trapezi: “Tots zumzegencom un rusc ple d’alegria i d’afany”. Les places més cèntriques de Reus, laplaça Mercadal –lloc on hi ha l’Ajuntament de Reus- la plaça Prim, la plaça dela Llibertat i la plaça de les Peixateries, han servit com a punts neuràlgicsper a les actuacions i a poc a poc s’hananat ampliant el nombre dels espais per evitar la massificació que hi havia,sobretot durant les primeres edicions.Un dels més emblemàtics i que va estar a punt de morir d’èxit –es va plantejarcobrar una entrada- ha estat la Palma de Reus, un lloc a l’aire lliureconstruït fa més de 100 anys i rehabilitat durant els anys 90, amb capacitatper a unes 800 persones i on s’han viscut nits de glòria amb la programació deles seves golfes, un model que també es va importar de Sant-Lô. Per Alfred Fortla Palma és, juntament amb el parc de Sant Jordi, lloc on s’instal·len lescarpes, el millor lloc per fer-hi circ. “És un lloc que s’hauria de copiar amoltes altres ciutats”, explica.
En total, durant elTrapezi s’habiliten més de 20 escenaris, inclosos els teatres de la ciutat, unsespais que tenen una llarga tradició en presentar funcions de circ, sobretot apartir de l’última dècada del segle XIX. En aquella època, els teatres Bartrinai Fortuny ja programaven circ; per exemple el Fortuny va presentar el 1941 elscèlebres pallassos Pompoff i Thedi. Trapezi ha recuperat aquella antigatradició que va tenir l’època daurada durant els primers anys del segle XX.Reus, amb una projecció teatral, ha estat des de sempre una ciutat enamoradadel circ. La inauguració l’any 1862 dels Jardins Euterpe van impulsar el circ aReus, amb espectacles de feres i acrobàcies. Per la capital del Baix Camp, ainici de segle, hi va passar també el Gleich i atenció, el circ Krone, el mésgrandiós circ europeu que tot i que va venir per actuar només a Barcelona iTarragona, es va acabar instal·lant l’any 1927 al camp del Reus Deportiugràcies a la intervenció del senyor Llevat, un reusenc responsable de la duanaque va facilitar els tràmits burocràtics del viatge del circ alemany, segonsexpliquen els historiadors Joan Navais i Frederic Samarra en el seu treball Apunts per a la història del circ a Reus(1827-1975). El circ tenia 5 pistes i tenia enrolats 400 artistes icentenars d’animals exòtics, entre tigres, óssos polars, elefants, jaguars ipumes. A mitjans dels anys 70, el Palau d’Esports del Reus Deportiu va ser unescenari molt habitual. Allà hi van actuar El Circo de los Muchachos i elsfamosos pallassos de la tele Gabi, Fofó i Miliki.
Elsnous escenaris
Quasi 40 anys més tard,un dels escenaris més nous de Trapezi és el parc Mas Iglesias, que es vaestrenar per descongestionar el centre de la ciutat i oferir una ofertaalternativa. En aquesta plaça també s’hi va instal·lar, a finals de l’any 2010,el Circ Raluy, que els últims anys s’havia ubicat en un bon lloc, un aparcamentde l’avinguda Marià Fortuny que ha deixat de ser una plaça pel circ desprésd’una reforma de l’espai i la construcció del centre comercial de la marcaLidl. “Reus és una gran ciutat i no ens ha anat malament actuar al parc MasIglesias”, comenta Carles Raluy.
Amb la distincióconcedida per la Generalitat de Ciutat Amiga del Circ, Reus va fer el Parc dela Festa, un espai al costat de les piscines municipalsque disposa de condicions d’aigua i llum.Aquest espai, però, no acaba de convèncer a algunes companyies, ja que la plaçaestà parcialment coberta i el circ no és visible, amb la qual cosa es perd el reclam que sempreté la carpa.
La tensió que hi ha atotes les ciutats amb el departament de Via Pública per a la instal·lació delscircs no s’escapa tampoc de la capital del Baix Camp, tot i els esforços quedes del Centre d’Arts Escèniques de Reus (CAER) s’han fet els últims anys. Lafamosa plantada del Circ Cric, l’any 2007, va començar precisament a la ciutatde Reus. El circ Deros havia robat algunes cartelleres del Cric i havia cremat la plaça de Tarragona, i a lacapital del Baix Camp els infortunis van continuar. El Cric no va aconseguirpermís per enganxar cartells a la ciutat. Tortell Poltrona va dir prou, i en elseu comunicat va criticar l’Ajuntament per enganxar cartells similars als delcirc i va assenyalar que “sia Reus – ciutat del Circ – i amb el recolzament del CAER i de Trapezi no esdonen les circumstàncies per poder fer una estada del Cric amb normalitat i ambtots els requisits, potser és que cal canviar alguns formats, alguns protocolsi potser cal estructurar un full de ruta que serveixi de guia per a la recepciód’estructures com la nostra.” Aquesta feina que reclamava el Circ Cric s’hafet, i actualment existeix a Reus un protocol segons el qual tots elsespectacles de circ amb carpa han de disposar d’un informe favorable de laregidoria de Reus que certifiqui la “qualitat artística” de la companyia. Tot iaquesta recent modificació, encara es donen autoritzacions sense passar per laregidoria de Cultura, com el cas del circ Alegria, que va rebre el mes dedesembre del 2010 un permís exclusivament de Via Pública per instal·lars-se enuns terrenys privats del carrer Pintor Fuster, molt a prop del Pavelló Olímpici en les mateixes dates que Cultura havia donat permís al Circ Raluy. Sigui comsigui, i malgrat aquests desajustos, a Reus hi ha hagut els últims anys unapolítica de circ que executa el CAER que dirigeix Cèsar Compte, amb una claralínia de potenciació de les arts del circ i la coproducció d’espectacles detall contemporani. Reus és una ciutat motor de circ que ha intentat anar semprea l’avançada, i no només és una ciutat amiga. Durant els últims 15 anys ha estatla ciutat més amiga del circ.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
While juggling, you will have to make quick adjustments to your body in order to keep the ball in mid air. In the long run, this improves your agility and you’ll be able to gain control of the ball faster in a match, in situations where lightning reflexes are needed.