DIARI DEL CIRC

PER MARCEL BARRERA

2 de febrer de 2010
53 comentaris

Rèplica a Joan Maria Minguet

M’exalta el nou i m’enamora el vell. Aquesta cèlebre frase escrita per J.V.Foix defineix a la perfecció el que ara, amb les meves modestes i tímides paraules, intentaré expressar com a rèplica a un article publicat en el número 23 de la Revista de les Arts Circenses Zirkolika. En l’article mencionat, que firma el professor d’història de l’art de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i que porta per títol Una tradició que es renova, se’m descriu –això sí, sense citar-me en cap moment- com una persona amb una  mirada “obtusa i tancada sobre el circ”, d’oposar-me al circ contemporani  i d’estar defensant un model de circ, el tradicional, que no és res més –diu Minguet- que una entelèquia. Se m’acusa, fins i tot, d’anar en contra dels avenços socials. Evidentment, tots aquests disbarats mereixen una resposta pública i parlar, cosa que faig en rares ocasions, en primera persona del singular.

Jo no estic en contra del nou circ. Només faltaria! Des de fa més de 10 anys que em desplaço a Reus per seguir de prop el festival de circ contemporani Trapezi. Recentment, i ho vaig fer en la conferència celebrada a Manresa origen de l’article a Zirkòlika, vaig ser molt clar quan vaig assenyalar les virtuds de molts espectacles de circ contemporani i la necessitat de seguir els passos, per exemple, de Blai Mateu i la seva companyia Baró d’Evel. En la meva conferència, que es va fer en el marc de Fira Mediterrània i que adjunto al final d’aquesta entrada del bloc juntament amb l’article de Zirkòlika -amb l’objectiu que el lector interessat conegui de primera mà els dos textos i estigui suficientment documentat- expresso em sembla que de manera prou didàctica i entenedora la meva profunda inquietud pel que entenc que és una persecució –si, si persecució- cap al model de circ tradicional, i poso com a exemple la profusió de normatives municipals que prohibeixen els circs amb animals salvatges sense que s’hagi obert, com s’ha fet amb les curses de toros, un debat seriós a tot Catalunya. Un debat, per cert, que també ha estat reclamat pel conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, i per un important nombre de professionals del circ a Catalunya, els quals s’han expressat en contra de les prohibicions dels circs amb animals. En cito només alguns. El pallasso Tortell Poltrona, el director de Trapezi, Jordi Aspa; o Josep Ventura, de la companyia Los Excentricos. Em sembla més que evident, fins i tot obvi, que en aquests moments des de les institucions públiques es fomenta el circ contemporani, i en canvi al circ amb animals se l’ofega amb ordenances que responen sovint a la pressió i instrumentalització mediàtica que en cada municipi exerceixen les associacions anomenades animalistes. El circ contemporani té un tracte preferent, i em sembla que ha de continuar sent així perquè és una política que respon, justament, a les necessitats de la inmensa majoria dels professionals que fan circ actualment a Catalunya. Ara bé, en aquests moments s’està imposant un discurs segons el qual als qui ens agrada el circ tradicional amb animals, i per tant el defensem sense embuts, ens oposem al nou circ. Jo diria més aviat que passa just el contrari. Si, si, just el contrari. Que hi ha un corrent de pensament que intenta amagar la realitat del circ tradicional; com si el circ clàssic i el contemporani no puguin conviure plegats. Poso alguns exemples perquè s’entengui millor. Ara fa justament 4 anys el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) va presentar l’exposició Circ Contemporani Català. L’art del risc. En aquesta exposició, que van dirigir Joan Maria Minguet i Jordi Jané, i que va estar pensada per presentar les companyies de circ que han apostat per renovar el circ –enfocament molt lloable i molt ben pensat, per cert- el Circ Raluy quedava al marge d’aquest treball. El seu model de circ clàssic no era l’objectiu de la mostra. Tot correcte fins aquí. Però és que el mateix treball, i això és el que resulta més paradoxal, parla del naixement del Circ Cric sense tenir en compte que neix com una companyia que presenta un espectacle de tall tradicional, amb un lleó i un mono que formen part de la troupe. És després, en la segona etapa del Circ Cric, que en Tortell Poltrona i la Montserrat Trias fan un mig viratge cap al circ contemporani. És perquè fa espectacles tradicionals que el Circ Raluy, l´únic circ ambulant català, no ha obtingut encara el Premi Nacional de Circ que atorga la Generalitat de Catalunya? És una pregunta que deixo a l’aire i que confesso que la faig sense tenir-ne resposta ni tampoc esperar-la. Fa poques setmanes, el pallasso i creador Leandre Ribera, màxim exponent del circ contemporani català i director de l’espectacle Rodó, que va guanyar el 2006 el Premi Nacional de Circ, va fer unes declaracions públiques parlant precisament de premis i de la dialèctica entre circ clàssic i circ tradicional. Reprodueixo aquestes declaracions publicades en l’edició d’El Periódico del 17 de desembre del 2009 sense valorar-les perquè penso que parlen per si soles. «Rodó no es mereixia el Premi Nacional de Circ», va afirmar Leandre. En la roda de premsa, el mateix director va considerar que el muntatge no era prou bo, i que li van donar el premi perquè a Barcelona hi ha una tensió entre els partidaris de circ tradicional i els del circ contemporani. Rodó, segons Leandre, va guanyar perquè encaixava més amb aquest segon corrent, que seria el majoritari.  En l’article de Zirkòlika, Minguet formula dues preguntes que quan les vaig llegir em va fer donar un bot al sofà. Diuen el següent: “Quan alguns es mostren partidaris del circ clàssic i s’oposen a allò que anomenem circ contemporani o nou circ, de què parlen, doncs? Quan s’afirma públicament que el circ clàssic està sent perseguit, quin model d’espectacle s’està reivindicant?” En aquestes preguntes hi ha la base de l’error. O almenys hi ha un error de base. No estic en contra del nou circ, i defensar el model tradicional en un moment com l’actual que pateix una greu crisi a Catalunya no significa deixar de reivindicar el circ contemporani, que admiro, respecto i segueixo. Només volia que quedés clar això. O sigui que Minguet, ens veiem al circ. Qualsevol circ. Sense etiquetes. M’exalta el nou i m’enamora el vell.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Des de fora d’aquest món, em pregunto com es pot dibuixar tant clarament la fronetra entre els dos models de circ, no existeixen molts matissos? I d’altra banda penso que defensar el circ clàssic no vol dir oposar-se al contemporani.

    Bona entrada!

  2. RÈPLICA A UNA RÈPLICA QUE NO HO HAVIA DE SER

    Benvolgut Marcel Barrera. Diuen que un dia algú va anar a dir-li a l’Oscar Wilde que un col·lega escriptor estava malparlant d’ell, i que Wilde, impertèrrit, va sentenciar: “Però, com pot ser? Si mai no li he fet cap favor!” La broma o paradoxa explica com m’he sentit jo quan alguns amics m’han dit estranyats que havies publicat un text replicant la meva darrera contribució a la revista Zirkolika. Els meus amics estaven estranyats perquè tu escrius  que, quan jo parlo de les persones obtuses en la seva concepció del circ, m’estic referint a tu, però ells em deien que havien llegit el meu article i el teu nom no sortia per enlloc. I és que, efectivament, lamento desanimar-te: em sembla que és greu que una persona com tu, que escriu sobre cultura, s’hagi sentit al·ludida (la psicoanàlisi diria que això és un signe inequívoc que hi ha una ferida oculta), però puc prometre que no pensava en tu quan vaig escriure aquell text. Bé, t’enganyo, sí que l’article té un moment, un “guinyo”, que pensava que captaries amb bon humor, quan em mostro contrari a la teva opinió, manifestada a Manresa, i que aquí repeteixes, que el circ clàssic està sent perseguit a Catalunya. Però això ja t’ho vaig dir allà en públic, jo sempre vaig de cara. A banda d’això, el meu text és una reflexió des del terreny de l’estètica del circ i els meus referents “obtusos” no són, sens dubte, els escrits d’un periodista com tu (al qual, per cert, en un article anterior de Zirkolika, mencionava positivament). En conclusió, em sembla que has pecat de vanitat, perquè en la meva trajectòria, quan he hagut de referir-me a algú amb qui discrepo, ho faig obertament. I aquest no era el cas.

    Arran del teu text, però, voldria aclarir dues coses: jo no faig guerres ni a favor d’un circ ni d’un altre, en realitat no faig guerres de cap mena i el que m’apassiona és el contrast d’opinions. En aquest sentit, benvinguda sigui, encara que des de l’equivocació, la teva “rèplica”. Ara, les teves opinions sobre l’exposició que vam fer el Jordi Jané i jo l’any 2006, com suggerint que formàvem part, érem soldats culturals, doncs, d’una operació encaminada a enaltir el circ contemporani català, tot ocultant l’origen del Circ Cric i menystenint el Circ Raluy és un deliri (això sí que t’ho dic a tu, i ho pots replicar, si vols). Et convido a trobar en el catàleg d’aquella exposició o en les actes de jornades que vam dirigir el març del 2006 alguna opinió nostra que anés en contra de la tradició circense. Jo no faig guerres i les meves trinxeres culturals s’encaminen a objectius més pregons. I això em porta a una segona consideració: bé o malament, en el meu article defensava, si em llegeixes bé, que en l’art, i més encara en el circ, les fronteres entre classicisme o tradició i modernitat o novetat són constantment canviants; defensava, també, que no hi ha manera de poder fixar la “partitura” del circ clàssic, que la tradició circense es fonamenta en mites i llegendes. I tu, per replicar-me, amb tornes a sortir amb la presència dels animals salvatges al circ i amb la posició que els polítics tenen respecte a aquesta qüestió. Potser al periodisme li interessa la qüestió, però a mi gens ni mica, fa temps que sé que la teoria de l’art, l’estètica del circ, en aquest cas, no pot dependre del que opinen els polítics de torn. El que m’interessa és si, des d’una posició teòrica, en el segle XXI el circ ha de continuar tenint animals salvatges (sempre que se’n tingui una cura modèlica, és clar) o pot sobreviure sense ells recollint tradicions tan circenses com les altres.

    Si et plau, mentre ens trobem en un circ, com tu em convides al final del teu text, no llegeixis mai més un text meu en clau personal, a menys que jo et nombri específicament. I, per tant, quan m’hagis de replicar, fes-ho responent als meus arguments, no apel·lant a la malícia dels polítics, perquè, en aquest ball, sempre m’hi trobaràs.

  3. I got to know it from my elder sister who owns enviable luxury Coach bags.

    coach outlet online

    Store is established to be your home shopping paradise.The coach shoulder bags win a lot of grace and market share. It can be said that the coach is a legend in history bags at

    coach outlet

    .

  4. The

    louis vuitton uk

    are built around the idea of luxury travel, so it follows naturally that it would be particularly suited to a season that came about out of the need for pre-season travel goods for those who have the money and flexibility to escape the winter weather in less exotic locales.in fact,

    louis vuitton

    is one of the most famous fashion design master.he opened the fist suitcase shop called after his name.

  5. beats by dre

    is in part simply a response to consumer demand. Consumers accept the notion of the desirability of select consumer product brands and designer labels.The leather oversized bag has a gold designer-stamped logo and a runway at front. Get it at lower price from the

    dre beats

    . You will not be disappointed.

  6. It has however getting confirmed how they insure the fact that merchandise you purchase will genuinely be reliable mentor product to

    beats by dre

    .Of couse, the products are best quality. Just 5-7 days delivery! Our

    dre beats

    shop provide worldwide free shipping. So what are you waiting for? Take a beats home now!

  7. beats is a leading American designer and maker of luxury lifestyle handbags and accessories.There is no doubt that here

    dr dre beats

    is the exact place you should visit.

    beats headphones

    tend to be among finest style strikes associated with these days! They’re the standing image that many ladies possess, or even, intend on obtaining.

  8. Remarkable website! I can’t think about I have seen every one of the sides on this subject the way you may have directed these absent. You’re precise star, the particular rock ‘n roll star particular person. There is a great deal to show and also understand a lot regarding the subject which i feel you should just prepare a new classification about this.
  9. El moviment de Nouveau Cirque es va originar en els anys 60 a França, a través de l’experiència del Cirque Bidon, i el naixement conseqüent de Archaos. Després, a Austràlia, la costa oest dels Estats Units i el Regne Unit.
  10. Some circuses stayed afloat by merging with other circus companies. However a good number of old-fashioned travelling circuses with their usual mixture of acrobat, clown and animal acts are still active in various parts of the world ranging from small family enterprises on the edge of survival to the three ring extravaganzas like Vazquez Hermanos Circus in Mexico.

Respon a college paper editing services Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.