DIARI DEL CIRC

Sebastià Gasch (Barcelona, 1897-1980), fill d’un botiguer de capses de luxe, va formar part dels moviments artístics més avanguardistes dels anys 30 ―va firmar el manifest Groc, vinculat al maquinisme i al futurisme― i com a periodista de la revista Destino es va enrolar al Circo Americano durant una gira que va fer aquest circ de l’empresa Feijóo-Castilla pel sud d’Espanya l’any 1953. A més, va ser un crític de circ habitual a les funcions del circ estable Olympia, que Barcelona va tenir entre els anys 1924 i el 1947, i va deixar un gran llegat d’articles en a vàries revistes i diaris (Mirador, La Publicitat, L’Opinió, Meridià) i llibres (El circo y sus figuras o El circo por dentro) que ajuden a entendre la realitat del circ al segle XX.

Exiliat entre els anys 1939 i 1942 i també empresonat, quasi 40 anys després de la seva mort la Biblioteca de Catalunya ha organitzat l’exposició Crític Gasch. En una excel·lent iniciativa d’aquesta biblioteca, la mostra comissariada per Anna Gudayol i Jaume Clarà ha estat digitalitzada i es pot visitar de manera virtual AQUI.  Els qui hi accedeixin podran trobar un munt de material interessantíssim i fins ara inèdit, com una extensa carta que els pallassos Gaby, Miliki i Fofó envien a Sebastià Gasch l’any 1957 per explicar-li la seva experiència a Puerto Rico. En la carta, els famosos pallassos també li expliquen que a Cuba els revolucionaris han cremat dos circs i han intentat cremar el de la família Aragón.

La mostra explica les relacions del periodista amb Charlie Rivel —Gasch va acabant escribint una biografia el genial pallasso— amb els menys coneguts germans Els Barraceta i les contribucions a la Union des Historiens du Cirque que presidia Tristan Rémy. També es poden llegir, entre molts d’altres, articles sobre els acròbates Frediani o el pallasso Antonet, veure acreditacions de premsa, desplegables, fotografies, consultar programes de circ i, en definitiva, resseguir la trajectòria professional de Sebastià Gasch, que segueix sent un referent per als periodistes de les generacions que hem vingut després i que ens hem dedicat a escriure sobre circ.

(Article publicat a la revista Zirkòlika).