A la sala Pina Bausch del Mercat de les Flors, a Barcelona, presideix l’escena un linòleum blanc de cinc metres per cinc metres. Damunt del quadrilàter, mitja tonelada de fang. Als costats, les taules de so i llums, una a cada banda i ben visibles des de la graderia. I damunt, amagat fins ben entrat l’espectacle, un fluorescent que irromp al mig de la funció i és l’estrella del disseny de llums (Joana Serra).
La setmana passada, en una hora poc habitual —les set de la tarda— l’acròbata Quim Girón (Animal Religion) va presentar per primer cop a Barcelona la seva nova creació, Fang. Ho va fer durant cinc dies (del 12 al 15 d’abril) en el marc del tercera edició d’El Circ d’Ara Mateix, un cicle dedicat al circ contemporani del moviment que Girón coneix bé perquè l’any passat ja hi va estrenar Sapiens Zoo (2017). Després d’aquell espectacle de mig format, de l’aplaudit Chicken Legz (2014), del sorprenent Tauromàquina (2015) i del premiat Sifonòfor (2016) —premi Zirkòlika i premi Ciutat de Barcelona— ara torna al solo que tant bé li va funcionar amb Indomador (2013), una inclassificable creació sobre l’animalitat. L’artista, doncs, torna a enfrontar-se en solitari a escena, ara en una creació estrenada el passat mes setembre i que ha rebut el suport del festival noves tendències TNT de Terrassa i de la Fundació La Pedrera.
No és el primer cop en els últims temps que un artista de circ utilitza el fang. Ja ho va fer l’artista español Jimmy González en un sorprenent número de malabars amb fang. Ara Girón, en aquest creixent corrent de joves artistes que investiguen noves maneres de fer circ amb materials diferents, presenta un espectacle protagonitzat pel seu cos i el fang.
Com totes les creacions de Girón, l’espectacle és molt físic. A través de les acrobàcies, les verticals i els moviments lliures, Girón lluita incansablement durant 40 minuts contra un robust, només aparentment, bloc de 500 quilos de fang. Aquest bloc va quedant progressivament esquarterat, trinxat i amuntegat en una muntanya deformada i multidimensional. Gràcies a l’acció humana amb les mans, els peus i les extremitats, el fang es va transformant en formes que recorden aquelles obres de Miquel Barceló o les muntanyes de Montserrat. Però segur que a cada espectador li recordarà coses molt diferents. Aquesta és una de les gràcies.
El cos humà, a més del fang, també va transformant-se. Girón apareix com el revers d’aquells pallassos que van perdent el maquillatge durant la funció. El contacte amb el fang li crea un maquillatge improvisat que fa joc amb el color ocre dels pantalons de boxejador, el seu cabell i la seva carn.
La peça ens vol ensenyar com poden canviar la matèria i les persones, com evolucionen les coses, com es transformen i com ens confonen també
El fang és com el full en blanc de l’escriptor. Està tot per fer. Girón deconstrueix durant 40 minuts el bloc de fang. Ho fa a cops de destral, a cops de puny, amb un fil tallant. També planxa el fang amb el pes del seu cos, l’espargeix per l’escenari com la metralla que explota o la font que brolla. Girón modela anàrquicament el fang i ho fa acompanyat de sons i una percussió (Joan Cot) que impressiona per la seva precisió i contundència.
Quim Girón s’ha convertit en pocs anys en un referent del circ que es fa a Catalunya
La peça ens vol ensenyar com poden canviar la matèria i les persones, com evolucionen les coses, com es transformen i com ens confonen també. Per exemple, el concepte de circ, que s’allunya de les companyies ambulants i la tradició per acostar-nos i ensenyar-nos peces artesanals i d’autor. Girón segueix reivindicant les màscares, però ara deixa el gall i el porc d’Indomador i a l’escenari, naturalment amb el fang, es va modelant una careta fins a convertir-se en un ésser estrany i gotesc que recorda els personatges klingon de la sèrie Star Treck i a Joseph Merrick, aquell home elefant procedent d’un circ que va interpretar John Hurt l’any 1980.
La peça ens transporta a la nostra antiga escola i ens recorda que quan érem més petits i obríem com podíem el plàstic apegalós, començàvem a embrutar-nos les mans amb el fang. La meva traça a l’assignatura de Plàstica només donava per fer els vasos i plats que després portàvem a casa amb molta cura per ensenyar-li als pares i als germans. Però la imaginació del Quim Girón és tota una altra cosa. La seva arriba molt lluny, per alguna cosa va guanyar una beca Sophie Hulten’s a la creativitat.
Quim Girón s’ha convertit en pocs anys en un referent del circ que es fa a Catalunya , un dels pocs artistes que entra als grans equipaments com el TNC o el Mercat de les Flors. Per aconseguir-ho, a banda del seu talent innat, ha estat imprescindible la seva tenacitat, la seva perseverança i també l’important i valuós suport de FiraTàrrega, des dels inicis d’aquest jove artista format a l’escola DOCH d’Estocolm (Suècia) i a Le Lido (França) va saber veure els seu indubtable talent i projecció.
Fang és una peça imprescindible per entendre bé el treball que ha iniciat Girón per crear un llenguatge propi allunyat de codis establerts i d’estàndards fàcils. És un espectacle que cal mirar amb la curiositat de qui va a veure una cosa nova, diferent i increïblement suggeridora.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!