DIARI DEL CIRC

En un moment de l’espectacle, la respi­ració a fons i taquicàrdica dels set joves artistes arriba a les graderies, on el públic sembla que noti també la suor de la seva pell. És una pausa que podria ser una bona metàfora dels enormes entrebancs que ha hagut de superar la primera Producció Nacional de Circ, des del procés de selecció de l’espectacle el mes novembre de l’any 2019 —no exempt de polèmiques internes dins el sector— fins al cop financer que va suposar la retirada com a coproductor de la Fundació Te­atre Principal de Palma; passant evidentment per la pandèmia, la qual va obligar a comen­çar la creació de manera virtual i, com diu el programa de mà, assajar després amb mascareta.

L’espectacle arrenca amb una gran idea: una sardana circense que ballen plegats els set artistes de la companyia. Després, Estat d’Emergència va de menys a més, amb mo­ments que semblen morts que no acabo d’entendre si busquen alguna sensació o conduir-nos cap a algun lloc. En canvi, diria que estan molt ben trobats i dirigits alguns moments de l’espectacle, com la punyent es­cena violenta entre dos dels acròbates: Júlia Clarà i Gabriel Salaün.

S’hi denunci­en els desnonaments, la doble moral burgesa i també TV3

A través d’uns diàlegs sincers i molt pu­nyents de Maria Palma i Raimon Mató amb les seves àvies de debò (Roser Bosch i Joa­nita Pagès), que posen la veu, l’espectacle fa una crítica radical a la societat actual i a les dificultats de les noves generacions per trobar-hi un lloc. L’últim text de Raimon a la seva àvia Joanita és una bomba i tota una declaració d’intencions sobre un món que, si abans de la pandèmia ja estava a punt del col·lapse, doncs imagineu-vos ara. S’hi denunci­en els desnonaments, la doble moral burgesa i també TV3, que l’espectacle critica perquè en un Sense ficció es va fer un tractament de les dificultats de la cultura parlant només del Teatre Nacional de Catalunya i del Liceu. I ja sabem que els recursos que gestionen aquests grans equipaments és una de les batalles de Joan Ramon Graell, el director de l’espectacle.

A la nit de l’estrena, el 28 de juliol, hi va as­sistir l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en un gest de suport a aquesta producció, que crec que s’ha de destacar per part de la primera autoritat de Barcelona. També hi va assistir una nombrosa representació del de­partament de Cultura de la Generalitat, amb el director de l’Institut Català d’Empreses Cul­turals (ICEC), Miquel Curanta, al capdavant. Curanta ha estat l’artífex amb tot el seu equip de l’aprovació del Pla d’Impuls al Circ.

Aquest Pla d’Impuls es va presentar fa un any amb un pressupost d’un milió d’euros i la firma de l’Associaió de Professionals de Circ de Catalunya (APCC). S’ha demostrar com una una bona eina per fer créixer nous projectes, com Pobles de Circ o el premiat Nilak, però es va aprovar fa un any amb moltes presses i sense el consens que sí van tenir el primer i segon pla integral. Les corredisses de fa un any han acabat sent un en­cert i el que es va presentar com un pla d’impuls pot acabar sent perfectament un pla de rescat, davant de la nova situació que afecta al sector i la precarietat que la pandèmia ha agreujat encara més.

Bona iniciativa

La Producció Nacional de Circ, amb un pressupost global de 300.000 euros —119.000 euros han estat per a la creació— s’ha trobat amb molts obstacles que ha pogut anar su­perant, i es va poder salvar gràcies al pallas­so Leandre Ribera, que va cedir el seu espai de creació perquè la companyia pogués fer una residència quan tots els espais de crea­ció públics estaven tancats per la pandèmia.

La PNC es va poder salvar gràcies al pallas­so Leandre Ribera, que va cedir el seu espai de creació

Es tracta d’una excel·lent iniciativa que aconsegueix articular per primera vegada, i just en el moment més complicat per a la cul­tura, el que feia anys que es demanava: la cre­ació d’un circuit que permetrà que els teatres de Catalunya programin aquest espectacle de gran format. Hi ha aspectes enormement positius, com l’aposta de la Generalitat i el Grec per crear una producció de circ i també perquè a l’espectacle es dona l’oportunitat a set joves artistes amb una mitjana d’edat de 26 anys, la majoria d’ells desconeguts fins ara en el camp professional. Són Maria Palma, Lara Renard, Carlos Francos, Gabri­el Salaün, Júlia Clarà, Raimon Mató i Bruno Toso del Valle, l’artista que malauradament va caure lesionat després de l’estrena i que tanca l’espectacle amb un brillantíssim nú­mero d’equilibris a la cinta elàstica.

El Pla d’Impuls al Circ és una bona eina per fer créixer nous projectes de circ, però es va aprovar fa un any amb moltes presses i sense el consens que sí van tenir el primer i segon pla integral

Acaben de guanyar el premi Zirkòlika de Circ a la millor companyia emergent per haver “superat tots els obstacles imaginables i inimaginables, per tirar endavant un espectacle en plena pandèmia i no haver-se volgut aturar, per la tenacitat del seu director, per haver apostat per joves artistes de circ, pels bons números de l’espectacle, per les emocions que ens trasllada i perquè busca respostes i ens ajuda a entendre un món a punt a punt del col·lapse”.

Anirem coneixent aquests set joves artis­tes molt millor, segur, perquè amb aquest espectacle valent han demostrat ser la nova i bona llavor del circ català.

Foto obertura: Marta Garcia Cardellach.

FITXA ARTÍSTICA

DIRECCIÓ: JOAN RAMON GRAELL, AMB L’AJUDANTIA DE JOAN ARQUÉ I ŠPELA VODEB.

AUTORIA: CREACIÓ COL·LECTIVA.

DRAMATÚRGIA: JOAN ARQUÉ.

FOTOGRAFIES: MARTA GARCIA CARDELLACH

MOVIMENT: ŠPELA VODEB.

INTERPRETACIÓ: MARIA PALMA, LARA RENARD, CARLOS FRANCOS, GABRIEL, SALAÜN, JÚLIA CLARÀ, RAIMON MATÓ, BRUNO TOSO DEL VALLE.

IL·LUMINACIÓ I ESPAI ESCÈNIC: ADRIÀ PINAR.

COMPOSICIÓ MUSICAL: XAVIER JANUÉ (THE BUILT IN BAND), SERGI FÀBREGAS, LORENZO PORCARO (SINGLEVIEW). VEUS EN OFF: ROSER BOSCH (ÀVIA MARIA PALMA) I JOANITA PAGÈS (ÀVIA RAIMON MATÓ).

ESTUDIANT EN PRÀCTIQUES: ARAM POU.