DIARI DEL CIRC

Aquesta entrevista s’ha publicat al número 32 de la revista de circ Zirkòlika

La pallassa Pepa Plana (Valls, 1965), enrolada al Cirque du Soleil des del 2 de gener, concedeix aquesta entrevista el 16 d’abril, pocs dies abans de l’estrena mundial a Montreal d’Amaluna, el nou espectacle de la companyia quebequesa i emmig d’assajos maratonians de 12 hores. Els pròxims mesos no podrà descansar gaire tampoc. L’espera una gira per Canadà i els Estats Units.

Acostumada a treballar sola als teatres, com es troba al Cirque du Soleil?

“No havia vist mai de la vida un equip d’unes 200 persones presents diàriament als assajos, on tots els artistes treballem com si fos el dia de l’estrena i ens hi anés la vida.”

L’espectacle reivindica la femimitat…

“Sembla fet a mida! És un espectacle en femení on el 75% de les artistes són dones. Inspirat en La Tempestat de Shakespeare, se situa en una illa de dones i l’arribada dels homes ho fa capgirar tot. És una història d’amor molt shakesperiana. En paral·lel també hi ha la història d’amor de dues pallasses.”

Tot el que fa el Soleil després s’imita. Creu que el fet de reivindicar la feminitat farà canviar alguna cosa?

“Com m’agrada aquesta pregunta! Tant de bo aquest espectacle fos un exemple i que comencessim a veure pallasses a la resta de circs tradicionals.”

Quines entrades presenta?

“Fem dos números de 10 minuts,  el primer dels quals és l’enamorament i el segon, molt divertit i boig, és la conseqüència d’aquest amor i on aparec amb molts bebès. La complicitat amb la meva partenaire és molt bonica i ha estat fàcil arribar-hi.”

S’ha adaptat bé al circ, doncs?

“Hi ha hagut  moments en què m’he hagut de barallar perquè no m´acabaven d’agradar algunes coses, fins que vaig asumir que no era el meu espectacle i que sóc una peça més perquè l’espectacle funcioni bé. Ara bé, em mimen i m’estimen molt. La meva pallassa cau molt bé i els hi agrada molt com jugo. Presento les mesures de seguretat i dono la benvinguda als espectadors en francès, tot i que a l’espectacle també parlo en català. Es pensen que parlo una llengua exòtica entre italià, portuguès, castellà i francès.”

Com es diu el personatge?

“Nourse, Nunu, Dida… N’hem posat molts. Però al final sempre és la Pepa i m’agrada que sigui així.”

I què en queda d’aquella Penèlope que coneixem?

“La meva pallassa existeix ja que té un punt de coqueta i aquesta esquizofrènia tan característica que fa que passi de dolça a superpunk.”

Com es treballa amb la directora, Diane Paulus?

“Ve del teatre i l’òpera i per ella el circ és també una descoberta. El llenguatge és teatral i seriós. Per això l’humor ha costat una mica més. Però confía molt en nosaltres perquè la reacció del públic als assajos ha estat bona. Tot i que té el llenguatge del Cirque du Soleil, la companyia volia un espectacle diferent i crec que ho aconsegueix.”

En quin sentit?

“El món és màgic, però el maquillatge i el vestuari són bastants més realistes que altres espectacles. La Diane ho ha volgut humanitzar-ho molt tot i el resultat és una mica sorperrent. Hi ha molts artistes que juguem amb els nostres cabells.”

Quants vestits porta?

Dos en total i un davantal que em vaig canviant. Hi ha hagut una gran complicitat amb la Mérédith Caron. Un dels vestits és de groc safrà, com una paella!

No és supersticiosa?

Als pallassos ens agraden tots els colors I el groc es meravellós. M’encanta! L’Slava Polunin juga també amb el groc. El segon vestit me’l poso al final de l’espectacle i és com un tu-tut. Quasi no em puc bellugar.  

Està nerviosa per a l’estrena?

“La veritat és que tinc pessigolles, aquestes famoses papallones, però més que nervis tinc moltes ganes de començar amb el públic real i que no ens canviïn més coses. Els pallassos volem públic.” 

Marcel Barrera