DIARI DEL CIRC

El Circ Circ ha arrencat el seu 16è festival de primavera poques setmanes després d’una forta tempesta que ha canviat el paisatge de l’enclavament que té al Montseny des de fa 31 anys. Durant una conversa telefònica, la codirectora del circ, Montserrat Trias, parla del futur del projecte, de la millor manera que el públic pot ajudar a la companyia i del concert solidari Pro-Circ Circ que, entre d’altres, fan aquesta nit Muchachito i Joan Garriga.

— Després del temporal del 12 de febrer, en quin estat han quedat les instal·lacions del Circ Cric a Sant Esteve de Palautordera?
Les estructures de ferro, que estan fetes per constructors italians de prestigi, han resistit força bé. Les torres, les cúpules i l’estructura principal no han patit danys greus, tot i que hi ha alguns peus drets doblegats. El problema principal ha estat la lona de la carpa gran, de 36 metres, que no s’ha pogut salvar. Ara ha quedat com una mena de glorieta: hi ha les torres i una gran cúpula d’uns dotze metres, però tot a l’aire lliure.

L’equip de l’espectacle ‘Embamba’t’ és molt bo, estem molt contents dels resultats i el primer dia del festival va ser molt especial i emocionant

— Això condiciona la programació del 16è festival?
Sí, però ens adaptem. Durant la fira hi haurà espectacles en aquest espai, com els del Circ Bover o altres propostes. També hi podran fer pràctiques els alumnes de les escoles de circ. És un espai diferent, però encara útil i ho veiem també com una oportunitat. A més, a la carpa que hem salvat també presentem Embamba’t, que ha  fet un salt respecte de l’any passat. La directora artística és la Luara [Mateu]. L’equip és molt bo, estem molt contents dels resultats i el primer dia del festival va ser molt especial. Veure la gent emocionada, sobretot els nens, és el que dona sentit a tot. Aquest any tenim un muntatge molt bonic, amb dotze artistes en escena i música en directe. Quan veus la resposta del públic, entens per què hi som.

— A més, aquest divendres organitzeu un concert solidari. Quin n’és l’objectiu?
La iniciativa va sorgir de Muchachito, que juntament amb Joan Garriga ens va proposar fer un concert per ajudar-nos. Els fons serviran per afrontar les despeses derivades dels desperfectes. Nosaltres hem prioritzat deixar l’espai a punt per al festival i les activitats educatives, i ja veurem més endavant com reconstruïm la carpa.

— A banda de les carpes, també hi ha hagut pèrdues de material?
No massa. El vestuari i altres elements s’han pogut recuperar. Els equips de so i llums eren a l’altra carpa i no han patit danys. Les principals pèrdues són les lones i algunes parts estructurals. Hem netejat tot el que és la ribera del riu, però deixant moltes coses perquè es vegi com es manifesta la natura i com no hi ha res que duri cent anys. I com va canviant tot; ara les tempestes són més fortes i molt més potents. 

— Com pot ajudar el públic?
Venint. És el que sempre diem: omplir les funcions i participar en les activitats és la millor ajuda. Hi ha despeses importants, però volem evitar recórrer a fórmules com el micromecenatge. Preferim que la gent visqui el circ.

Aquest espai té potencial per anar molt més enllà; durant uns mesos l’any podria acollir exhibició regular de circ

— Com vau viure la nit del temporal?
Va ser molt dura. No hi podíem fer res, només protegir-nos i esperar que passés. Sentíem com es trencaven les lones i queien estructures. Però el més important és que ningú va prendre mal.

— I emocionalment, com esteu ara?
Ens estem refent. Estem acostumats a superar dificultats. De fet, ens agrada recordar les paraules de Joan Armengol que deia que “l’estrip és alegria pels descosits”. Hem reconstruït part de la carpa on hem fet aquests anys els espectacles amb una mena d’artesania, gairebé com el kintsugi japonès. Ara aquesta carpa està cosida amb pedaços de lones que ens han enviat  i per això té més valor. És una obra d’artesania. 

(En aquest moment de l’entrevista telefònica arriba del taller en Tortell Poltrona)

— Com estàs Jaume després de la tempesta?

— Jo com estic? Estic d’oferta [se m’escapa el riure]  Després de la tempesta vam endreçar, vam recollir… I vaig estar dues setmanes llargues a Ucraïna. Vaig arribar un diumenge i el dilluns a les 9 del matí ja estàvem a la pista.

(Segueixo amb la Montse)

— Després de la tempesta, el projecte del Circ Cric perilla de debò?
Sempre hi ha incertesa. Som un projecte privat amb recursos limitats. Hem fet molta feina durant 30 anys, però caldria un suport estructural més sòlid per garantir continuïtat. No hi ha cap altre centre com aquest dedicat al circ a tot Europa. De fet, fa poc ho comentàvem amb un enginyer que treballa amb el Cirque du SoleilEll ens deia que no existeix res similar enlloc. I és aquí, precisament aquí, on el tenim. Nosaltres produïm els nostres espectacles, organitzem algun dia de fira, el Festival de Pallasses i també trobades amb escoles de circ. Per ser una iniciativa privada, fem molta feina. Però aquest espai té potencial per anar molt més enllà; durant uns mesos l’any podria acollir exhibició regular de circ. És un projecte pel qual realment caldria apostar.

—Però fa uns anys van venir moltes autoritats culturals que representaven totes les administracions….

—Però això s’ha traduït en res. Estem igual. Mira, els únics, que ja s’han manifestat són els del Ministerio, que ens han dit que ens assignaran uns diners anuals. Doncs ja és un què.

Si no hi ha una aposta més clara, potser acabarà desapareixent

— Què necessita avui el Circ Cric?
Dotacions estables. No només subvencions puntuals que porten molta burocràcia, sinó un model que permeti programar, mantenir l’espai i crear públic. Aquí hi ha un centre únic a Europa, però sense suport es pot perdre. Per això crec que el Departament de Cultura no hauria de deixar perdre aquest projecte. En Jaume i jo no sabem quant temps podrem continuar, però la feina ja està feta. Si no s’hi posa més atenció, es pot perdre un espai que ha costat molt d’aixecar. I això és un autèntic pulmó cultural. Potser és efímer, però l’impacte és enorme: més de 300.000 nens hi han passat en aquests 30 anys i s’enduen una experiència que recordaran tota la vida. A més de les funcions, aquí passen moltes coses: trobades que generen intercanvis, il·lusió i energia. Els artistes hi troben comunitat i senten que no estan sols. És un espai viu, on es creen vincles i emocions. Per això no s’hauria de deixar perdre. Si no hi ha una aposta més clara, potser acabarà desapareixent. I si no es manifesten una miqueta més, doncs això, potser s’acabi com nosaltres. No ho sé, ja ho veurem.

— El circ continua sent el gran oblidat de la cultura?
Sí, sovint estem a la cua. Cal una aposta clara perquè el circ arribi al públic amb normalitat. Després de la nostra aturada del 2007, es va donar prioritat a l’escola Rogelio Rivel perquè era molt important la formació. Després es va donar suport a la creació i es va crear La Central del Circ, amb un Ajuntament de Barcelona que s’hi va abocar. S’ha avançat en formació i creació, però l’exhibició encara és el punt feble

Foto d’obertura: Alex Carmona.