DIARI DEL CIRC

PER MARCEL BARRERA

14 de febrer de 2011
Sense categoria
2 comentaris

Montecarlo: Cruïlla de circ

La icona actual del circ contemporani català, el pallasso Leandre Ribera, guanyador del premi nacional de circ l’any 2006 per l’espectacle Rodó, es passejava a finals de gener per la meca del circ tradicional, el festival internacional de Montecarlo, entre tigres, elefants, cavalls, camells, parades de crispetes, música de fanfàrria i trapezistes amb malles. En un moment en què el circ català viu –gràcies a l’emergència de nous grups i un major compromís de les administracions públiques – una embranzida que es traduirà aquesta primavera amb la inauguració del flamant nou espai d’assaig i creació de Barcelona que durant dos anys ha estat ocupant un espai provisional al Fòrum, Montecarlo continua sent, juntament amb altres models, un referent del circ català, com ho demostra la presència aquest any de Ribera i l’any passat d’una comitiva de l’Associació de Professionals de Circ de Catalunya (APCC). (L’article continua).  Aquest article s’ha publicat al número 2033 de la revista Presència el dia 16 de febrer de 2011. A la imatge, el contorsionista rus Roman Khapersky.

Després del recent retorn a la carretera del Circ Cric de Tortell Poltrona i de l’èxit dels premis de la revista de circ Zirkòlika el circ català afronta aquest 2011 el final del primer pla integral de circ i viu un debat que divideix la professió: la necessitat o no de reivindicar davant de les administracions un circ estable. Els detractors de la iniciativa consideren que executar un projecte tan ambiciós serviria només per cruspir-se tots els recursos. El que convé, expliquen, és no acumular tots els diners en un únic projecte i normalitzar el circ diversificant projectes per repartir millor el pressupost. Per contra, els que aixequen la bandera del circ estable creuen que és la manera de donar sortida a les companyies, les quals no disposen d’un espai d’exhibició adequat per a presentar els seus espectacles. Aquesta tesi assenyala que estan sorgint molts centres de creació i formació que serviran de ben poca cosa si no hi ha llocs d’exhibició perquè les produccions arribin al gran públic.

Algunes vegades les dificultats són més que evidents. En una actuació de la companyia Daraomai al Foment Artístic i Cultural de Sant Joan Despí, en el marc de Cultura en Gira del departament de Cultura, la companyia va haver d’improvisar un espai a la platea, després de comprovar que l’escenari era massa inclinat per a les acrobàcies de l’espectacle 1,2,3 Poma. En una taula rodona organitzada per l’APCC, van expressar la necessitat d’un circ estable Alfred Fort, del TNC; Cèsar Compte, del CAER de Reus, i Ricardo Szwarcer, del festival Grec. En canvi, va rebutjar-ho el director del Mercat de les Flors, Cesc Casadesús. L’APCC, fins ara totalment reàcia a un circ estable, comença a canviar d’opinió. 

Tot i aquest debat obert a la professió, sembla que Montecarlo també podria servir de mirall per al circ català, ja que l’Ajuntament de Barcelona –impulsora del centre de creació al Fòrum- estudia utilitzar una lona com a seu estable per a un futur circ. Aquest circ, prèvia reforma i adaptació, seria la que durant dos anys ha estat seu de l’espai de creació de La Central. S’estaria optant per deixar d’una banda el model de Madrid, que va inaugurar el 2007 el circ de pedra Price, i seguir el model de Montecarlo, que té una lona permanent instal·lada a Fontvieille, una zona pròxima al Port de la ciutat i al costat d’un jardí de roses que el príncep Rainier va dedicar a Grace Kelly.

Premi per a Togni i Nock

Tot i que el nivell del festival ha estat aquest any una mica per sota d’altres edicions, a Montecarlo s’han vist exercicis inèdits en la història del circ, com el primer triple mortal en planxa -tres voltes a l’aire amb el cos completament estirat- a càrrec del circ Nikoulin de Moscou.

La glòria de la 35ª edició del festival, presidit des de l’any 2006 per la princesa Estefania, també se l’han emportat dos noms ja consolidats del panorama circense actual. Al domador italià Flavio Togni, que va presentar 5 números i va portar tots els seus animals a la luxosa ciutat, només li faltava l’Arca de Noè: 5 tigres, 5 elefants, 4 camells i més de 10 cavalls. El clown d’or estava cantat, i reforça encara més l’idili entre Montecarlo i el veterà artista, que va ajudar a fer néixer el festival i suma a aquest clown d’or als tres premis de plata aconseguits els anys 1976, 1993, i 1998.

Nock i el seu cabell

El pallasso nord-americà Bello Nock, que va passar desaparcebut pel festival de pallassos de Cornellà l’any 2008, va obtenir també el clown d’or, l’estatueta que per un artista de circ representa tocar el cel amb les mans. Pallasso de grans espais –bona part de la seva carrera ha estat al circ nord-americà de tres pistes Ringling Bros Barnum et Bailey- té una gran gran capacitat de comunicació. El seu riure comença semblant a un anunci de dentifrici, però amb amb poca estona a la pista Bello Nock ja és un amic. Mai un pallasso que està tan lluny pot semblar tant proper. Encaixa les mans amb els més menuts, està sempre present a la pista i es deixa tocar el seu llarg, misteriós i punxegut cabell ros, que va protagonitzar una de les rodes de premsa més divertides que es recorden a Montecarlo. Vesteix amb corbatí, crea una empatia especial i és capaç de saltar del trapezi, del llit elàstic, i fins i tot presentar un número d’ensinistrament de vaques.


Salts de canguelis i d’admiració
A banda dels professionals, enguany hi havia a la graderia del circ una família d’Olot que es va desplaçar expressament per veure el festival i algunes proeses. Davis Dell Acqua, de 32 anys, aixecant-se a poc a poc de terra amb el braç amunt tot aguantant en equilibri el cap del seu germà Ronny, o les 6 xineses de la troupe Dalian, que van aconseguint amb una gran força i equilibri saltar d’una bicicleta en moviment a una altra i quedar-se dempeus. Super Silva, que dalt de tot de la cúpula del circ va saltar d’un trapezi volant a un de fixe per quedar-se arrapat al trapezi cap per avall, sense cap mena de seguretat. Molts espectadors van fer petits salts, però a les seves còmodes butaques i tocant de peus a terra. I es van aixecar de les seves cadires, però en aquest cas no com a reacció de canguelis sinó d’entusiasme, després de veure la canadenca Valérie Inertie
amb un número brillantíssim i precís de roda Cyr –una mena de hula-hoop de 2 metres de diàmetre- que ha creat amb l’ajuda de l’inventor d’aquest aparell, Daniel Cyr.

Montecarlo ha reunit aquest any més de 200 artistes i ha provat un original experiment artístic. Quasi 40 bombers de París, pertanyents a la brigada de gimnàstica, han estat preparant acrobàcies de terra i exercicis de barres paral·leles durant tot un any.

Procedent dels països de l’Est s’han vist excel·lents exercicis. Si ja es difícil reposar a terra amb les cames estirades, el contorsionista rus Andrey Romanovski fa possible caminar amb les cames estirades, tot donant bots a terra. Els pròxims mesos, el festival de Montecarlo serà vist per milions de persones, gràcies als drets que compren les televisions europees. Televisió de Catalunya reposa una vegada i una altra els espectacles del Cirque du Soleil. Emetre el festival de Montecarlo seria obrir una nova porta al circ i acabar de construir un mirall a mig fer. 

 

Topada amb la crisi
Just quan sortia del forat, el circ català s’ha topat amb la crisi econòmica. El pla integral de circ no s’ha traduït amb inversions importants per al desenvolupament del sector. La fira de circ de la Bisbal d’Empordà està en perill per la falta d’ajuts, la fira Trapezi de Reus i el festival de pallassos de Cornellà han retallat el pressupost, i el Consell Nacional de Cultura i de les Arts (Conca) ha congelat els ajuts al circ i destinarà l’any 2011 un total de 300.000 euros, la mateixa quantitat que l’any 2010.  Per contra, a la ciutat de Barcelona la cap de Festes, Marta Almirall, està donant un important impuls al circ amb una potent programació a les Festes de la Mercè.

Com fa 30 anys

Les noves generacions d’artistes catalans segueixen els passos que Tortell Poltrona feia 30 anys enrere i viatgen a Montecarlo per veure els espectacles del  festival, que tot i celebrar-se a només 600 quilòmetres des de l’any 1974, emetre’s per cadenes de televisió de mig Europa i ser el més important del continent, encara és poc conegut a Catalunya. El circ català, que intenta aixecar el cap des del 2004 i busca una identitat pròpia, mira una mica cap a Montecarlo, però també fa servir els binocles per acostar-se al nou circ francès i a les noves tendències del Canadà i els països del nord d’Europa.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. The Circus Maximus was the first Circus established in Rome. This was a massive open air arena with an oval ring. There was enough space for 250,000 spectators so it was enormous! The arena was used for chariot races, battle re-enactments, horse shows and other entertainment. Acrobats and jugglers entertained the audience between the main events, while trained exotic animals were also on display.

  2. I believe, especially in this era of Information Technology is developing rapidly at this time, of course, a career mirc indir woman, should have modern cellphones, fashionstyle, mevlana sözleri sophisticated and elegant to support his performance. I by seruu stumbledupon it 😉 I may revisit yet again since i have book-marked it. Money and freedom is the best way to change, may you be rich and continue to guide other people

Respon a residency personal statement editing Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.