DIARI DEL CIRC

Un any i encara sense respostes. Estem com la fatídica tarda del 27 de setembre de fa un any, quan l’artista mallorquina de 26 anys Marina Barceló va morir després de caure del trapezi durant una funció del circ Paul Busch a la localitat alemanya de Bautzen (Saxònia).

Els pares de la jove acròbata, Mayte Cerdà i Gabriel Barceló, van intentar des del primer moment aclarir què va causar el mortal accident. No defalleixen, tot i que l’únic que han aconseguit per part del circ i la justícia alemanya són bastants cops de porta. El circ, diuen els pares, no ha ajudat gens a saber què va passar realment. Encara ha de pagar els tres dies de feina que poc després de l’accident va prometre que abonarien.

Els pares s’aferren a la via judicial. Han presentat un recurs contra el recent arxivament de la causa per homicidi imprudent i estan disposats a seguir lluitant fins que es demostri que la Marina era una falsa autònoma. Mayte Cerdà, mare de la Marina, ho té clar: «No puc consentir que es pensin que la meva filla va ser una imprudent; potser no aconseguiré res, però no vull que s’ho pensin. L’esperança és l’últim que es perd»

La família vol saber si la mort de la Marina es podia haver evitat i per això també ha presentat un recurs a la Seguretat Social. Un dels interrogants és que la Marina va fer el número sense xarxa ni corda de seguretat. Tampoc ningú del circ vigilava els números aeris que feia la Marina. L’advocat de la família demana aclarir quines mesures eren obligatòries i quines responsabilitats podia tenir la direcció del circ. Preguntes que tot i la gravetat de l’accident no tenen resposta un any després.

Mayte Cerdà, mare de la Marina: “No puc consentir que es pensin que la meva filla va ser una imprudent”

Per a Cerdà, que defineix cada dia que passa com una «tortura», aquesta lluita també és una manera de defensar la memòria i el treball diari de la seva filla. No vol que Marina sigui recordada simplement com una artista que va morir en un accident. «No busco indemnitzacions, sinó justícia», recalca.

Els dies previs a l’accident van ser complicats. La temporada havia d’acabar el 15 de novembre, però el circ va decidir, sense comunicar-ho prèviament als treballadors, avançar el final de temporada 40 dies, fins al 5 d’octubre. La Marina ho va saber a través de les xarxes socials i es va trobar, de cop, que es quedaria sense feina 40 dies abans del previst. Segons explica la seva mare, aquella situació li va generar molta preocupació. Cerdà assegura que ningú no va parlar amb la Marina ni va tenir prou en compte com es trobava: «Podrien haver-la tractat d’una manera més humana i amb més consideració».

La Marina va sortir a actuar «carregada d’angoixa i estressada». Durant les funcions, la jove acròbata feia tres números, una quantitat exagerada en qualsevol circ. També apareixia al xarviari inicial, a la desfilada final i venia cotó de sucre. No va rebre gaire suport quan se li va trencar una peça de l’aparell de pol dance. És per això que els pares creuen que les condicions amb les quals treballava la Marina eren «molt precàries».

La setmana de l’accident, diu Cerdà, la Marina «no estava mentalment clara». Estava desanimada i preocupada per perdre la feina. «Xerràvem cada dia», explica la mare, que atribueix el seu estat a l’«excés de feina, l’angoixa i la situació que estava vivint» al circ. En aquest context es va produir la caiguda durant l’actuació. «Si no estàs concentrada, pots caure», afirma la mare.

Els pares creuen que les condicions amb les quals treballava la Marina eren “molt precàries”.

A Alemanya els pares van viure un autèntic calvari i no es van sentir gens acompanyats. La situació es va complicar després que les seves declaracions apareguessin als mitjans de comunicació d’Alemanya. Segons la família, arran de la publicació a la premsa es va trencar la comunicació amb el circ. Pel que fa a la caravana on vivia la Marina, la família assegura que la policia els va demanar que retiressin la caravana perquè creien que no estava segura al circ.

Els pares creuen que la Marina no estava bé en aquell entorn i que no hauria d’haver continuat treballant en aquelles condicions. També qüestiona obertament la protecció que reben els treballadors dels circs: «Als circs hi ha més controls pels animals que per les persones. Qui procura per la seva segureta dels artistes?». La mare insisteix que el que va passar no es pot atribuir a una sola causa, sinó a un conjunt de circumstàncies derivades de la situació laboral que van acabar afectant la Marina en un moment especialment delicat.

Mayte Cerdà: “Als circs hi ha més controls pels animals que per les persones. Qui procura per la seva seguretat dels artistes?

Marina Barceló tenia un ampli repertori de números: monocicle, hula-hoop i pole, entre d’altres. A Catalunya se la va veure actuar a l’efímer Circ Raluy Clàssic. També va fer una temporada al Circ de Nadal d’Andorra amb els pallassos Sandro Roque i Miquel Moreno i l’acròbata Maria Cavagnero. Tot i la seva joventut, tenia una llarga experiència i havia actuat, entre d’altres, als circs Barnum, Renz i Stellar.

Els pares descriuen a la Marina com una jove «responsable, valenta i molt treballadora, que havia convertit el circ en la seva vocació i que entrenava cada dia per perfeccionar els seus números». L’accident va estroncar una carrera i molts projectes i idees que tenia la Marina, com un nou vestit de perles que es volia fer. Encara hi ha molt dolor i ràbia per tot el que estan vivint els pares de la Marina, però també està més viva que mai l’esperança de saber el què realment va passar aquell dia de fa un any a Alemanya i que tota aquesta desgràcia serveixi perquè no torni a passar mai més.