Un quàdruple salt mortal dins un circ és una de les coses més belles i emocionants que es poden arribar a veure. És, per descriure-ho de la millor manera, indescriptible. Fa uns anys, al festival internacional de Montecarlo que des de fa 34 anys se celebra al principat, es va poder veure en una mateixa funció -una de les més memorables que es recorden- dos quàdruples salts mortals. El primer, dalt d’una barra russa, i el segon, en un número de trapezi gran volant a càrrec de la companyia Pyongiang, de Corea del Nord. Amb l’argument d’aconseguir fer un quàdruple salt mortal arrenca, precisament, l’espectacle Llits, que dijous a la nit va estrenar el Teatre Nacional de Catalunya (TNC) amb direcció de Lluís Danés i música de Lluís Llach, que no va assistir a l’estrena.
Amb imatges preciosistes i d’un gran impacte visual, l’espectacle busca en tot moment l’estètica i es recrea quasi de manera obsessiva en buscar la millor imatge, fins al punt que pot arribar a semblar un passi de fotografies. És com si el seu director hagués pensat: “El poder de la imatge per sobre de tot”. Hi ha moments fantàstics, com el número aeri en què Ingrid Esperanza flota per l’aire subjectada pels cabells. Però la història del Gran Lectus que busca executar un quàdruple salt mortal no acaba de quallar, i es dilueix del tot a la meitat de la funció. L’espectacle recorda en molts trams musicals clàssics del teatre català, com Mar i Cel. Lídia Pujol en el seu paper de Lèctica està esplèndida. És el millor de la funció juntament amb la música i una coreografia de la valenciana Mar Gómez que està a l’alçada. Els números de circ es queden només en un preàmbul, sense espai per a un treball dels artistes més de fons. I això que els noms tenen molt més potencial: Ignasi Gil a la perxa xinesa, Jordi Gaspar a la roda alemanya, Alba Sarraute de pallassa… Llits és una petita decepció, sobretot per la gran expectativa generada i pel precedent de Trannuites Circus, que dirigit per Lluís Danés es manté com un dels millors espectacles de circ dels últims anys. Com es va trobar a faltar, dijous a la nit, la versió cirquera de La Gallineta.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
He llegit el teu precís comentari sobre aquest espectacle el qual em cridaven l’atenció dues coses: la primera l’impacte visual circenc que ja comentes molt bé i, la segona, la música. Pots fer una petita ressenya sobre el fet que l’excèntric Albert Pla posi música i aparegui a Llits? Gràcies.