DIARI DEL CIRC

Article publicat al número 36 de la revista de circ Zirkòlika.

“Diuen que trepitjar merda porta molta sort. Doncs, sí senyor. Perquè la gran quantitat de fems que ha trepitjat –sense voler, és clar– el Festival de Circ Ciutat de Figueres durant els dos primers anys de vida li han dut una bona estrella, inimaginable fa només tres anys, quan el director del festival, Genís Matabosch, va sortir per la porta del darrere de la direcció del Festival d’Albacete i va començar a rumiar el seu futur.

Fidel a la màxima “ara caic, ara m’aixeco”, Matabosch s’ha arremangat i amb només tres anys ja torna a treure pit. Ha acusat durant les funcions els animalistes –que van repartir fulletons contra la presència de cavalls al circ– de “pseudoecologistes” i ha reivindicat Figueres com a “nova capital del circ”, davant de les “retallades que hi ha en altres festivals”.

La gran virtut de trepitjar merda és que no es noti. I el festival ho ha aconseguit. Fins i tot sembla que les calamitats l’han reforçat. Però quina merda és aquesta que ha trepitjat? El tancament el 2012 de l’aerolínia Spanair, quan faltaven molts pocs dies per inaugurar la primera edició, va suposar una cursa a contrarellotge perquè els artistes no s’haguessin de quedar amb les maletes a la terminal de sortida. El sarau que va haver de suposar això és una broma de pàrvuls comparat amb el revés d’aquest any.

Negativa dels militars

El ‘no’ dels militars a acollir com l’any passat el festival de circ a l’interior del pati d’armes, en una decisió incomprensible si no és pel context de tensió política que es viu a Catalunya pel procés sobiranista, ha obligat a canviar d’emplaçament i també de nom. Dos edicions, dos noms. És l’encara més difícil. La icona del Castell de Sant Ferran, que amb tant d’orgull es volia associar al circ des del festival, se’n va anar a la merda en qüestió d’hores. La negativa no va ser explícita amb puny i lletra, sinó que, com allò de la merda, era millor que el rebuig al circ no es notés. La Comissió Permanent del Consorci del Castell, format pel Ministeri de Defensa, l’Ajuntament de Figueres i la Diputació de Girona, no es va arribar a convocar, malgrat els dos requeriments de l’Ajuntament de Figueres. Les converses de mig any van acabar amb desacord i una crisi, diguem-ne diplomàtica, entre els militars i l’alcaldessa de Figueres, Marta Felip, que arran del conflicte va demanar la dimissió fulminant del director del Consorci, Damià Abella, i del president d’aquesta comissió, Ermenejildo Tomé.

“Quina merda!”, hauria pensat i cridat Genís Matabosch quan el conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, va donar carabasses al festival i va anunciar que guardava a la caixa zero euros per al festival. Els pocs diners que hi ha es destinaran, segons va dir en roda de premsa, a les fires de circ Trapezi de Reus, a la de la Bisbal d’Empordà (Girona) i al Festival de Pallassos de Cornellà (Barcelona). Ai las! El compromís públic que havia adquirit un any abans Santi Vila, quan era alcalde de Figueres, amb alts càrrecs de Cultura, va queda esmicolat. Mascarell no ha volgut saber-ne res, de Figueres, segurament perquè sap que no compta amb massa simpaties de l’Associació de Professionals de Circ de Catalunya (APCC), més preocupada per sobreviure a les retallades que per traçar ponts. A més, hi ha un divorci per moltes raons, però, entre altres, per la nul·la presència d’artistes catalans en els espectacles del festival.

A la imatge, la companyia russa Yakov Ekk