DIARI DEL CIRC

Onze anys després, el circ amb animals torna a la ciutat de València. L’empresari Eduardo Belltall ha fitxat per al Circ de Nadal al popular artista Fakir Kirman (Josep Miret), que presentarà un número amb serps. El circ, que debutarà el 28 de novembre a la Ronda Nord, inclourà també cavalls i dromedaris, entre d’altres animals.

Aquesta serà la primera vegada en més d’una dècada que València pugui veure circ tradicional amb animals. Eduardo Belltall, que és un dels pocs empresaris que ha plantat cara a les prohibicions i als discursos animalistes, ja ha rebut informes favorables de l’Ajuntament de València per instal·lar-se al municipi. Belltall assegura que la seva activitat “compleix tota la normativa” i que “no hi ha cap motiu legal per impedir-la”. Segons explica, tots els informes municipals i veterinaris són positius i obtindrà la “llicencia d’activitat un cop es munti el recinte”.

El circ compta amb animals: watusis, cavalls, ponis, emús, oques, dromedaris i rèptils com pitons i anacondes. “Som un nucli zoològic europeu autoritzat i l’únic d’aquest tipus a Espanya”, afirma el director valencià, que té el títol de Direcció i Gestió de Nuclis Zoològics.

El circ compta amb diversos exemplars, entre els quals hi ha watusis, cavalls, ponis, emús, oques, dromedaris i rèptils com pitons i anacondes

L’empresari circense recorda una important sentència del Tribunal Superior de Justícia d’Aragó que li va donar la raó quan a Saragossa li van prohibir els números amb animals. La sentència deixava clar que els ajuntaments no poden prohibir espectacles amb animals si la legislació autonòmica o estatal no ho impedeix. “Les comunitats autònomes i l’Estat són les úniques autoritats competents; els ajuntaments només poden aplicar la llei, no crear-ne una de nova”, explica Belltall.

Eduardo Belltall, director del Circ de Nadal, és un dels pocs empresaris circenses que ha plantat cara a les prohibicions i als discursos animalistes

Sobre les crítiques dels col·lectius animalistes, Belltall defensa que les serps “han nascut en captivitat des de fa generacions” i que “no es poden considerar salvatges”. “Tots tenen microxips, documentació i seguiment veterinari. És injust criminalitzar el circ quan els nostres animals viuen amb benestar i són part de la nostra família”, conclou. Quan es faci el muntatge, uns dies abans de l’estrena, Belltall espera el vistiplau final i el certificat tècnic municipal per obrir les portes al públic.

Fakir Kirman: “Quan vam anar al Parlament, ens van fer sentir com criminals. La nostra feina és art, és tradició i és respecte”.

Una de les grans atraccions del programa serà el retorn de Fakir Kirman amb les serps. “L’Eduardo Belltall m’ho va demanar”, explica Kirman. “Jo he estat 30 anys treballant amb serps, i sempre m’han agradat molt. No tinc cap problema a tornar-hi, mentre tot estigui en regla.” L’artista destaca que tots els animals compten amb la documentació i permisos corresponents, i que es troben sota un control veterinari estricte. “Aquí, el Seprona s’encarrega de comprovar que tot sigui correcte. Tots els papers estan en regla i els animals ben cuidats”, afirma.

Aquest retorn té un regust especial per a Kirman. “Aquesta temporada la començo amb ganes i amb il·lusió, perquè em penso jubilar del tot. Ja he anat deixant altres espectacles, com els medievals o les actuacions de discoteca. Ara faig sis minuts de foc, i després el número de les serps serà com tancar el cercle.”

Per a ell, els animals han estat sempre part important de la seva carrera. “Sé com tractar-los. No es tracta de penjar-los ni de forçar-los. En el meu xou, simplement surten de les caixes i la gent pot observar-los. Si algú els fes mal o els utilitzés de manera irresponsable, això sí seria maltractament.”

Kirman reconeix que la seva professió ha estat sovint objecte de polèmica. “Quan vaig començar a actuar amb serps, fa més de 30 anys, els espectacles amb animals eren comuns i molt valorats. Però amb el temps han anat sorgint crítiques i prohibicions. Em sap greu, perquè mai he maltractat cap animal. Sempre he treballat amb respecte i sota supervisió.”

L’artista lamenta que, de vegades, la percepció pública sigui injusta. “Quan vam anar al Parlament, ens van fer sentir com criminals, com si féssim alguna cosa dolenta. Però la nostra feina és art, és tradició i és respecte.”

En aquesta nova etapa, Kirman comptarà amb diverses espècies nascudes en captivitat. “Hi haurà una boa de Madagascar criada a Espanya, una anaconda nascuda a Barcelona unes pitons reticulades nascudes a Gelida. Tot controlat i legalitzat.”

Amb aquesta combinació d’experiència, passió i responsabilitat, Fakir Kirman vol oferir un últim homenatge a la seva trajectòria. “Tornar a actuar amb serps és com retrobar-me amb una part de mi mateix”, conclou amb emoció aquesta llegenda viva de les arts escèniques i del circ.

A la imatge d’obertura, Fakir Kirman durant una actuació pels carrers de Barcelona. Foto: Marcel Barrera