DIARI DEL CIRC

Al pallasso Fulgenci Mestres li ha caigut tot rodó aquest any: 60 anys d’edat, 40 anys d’artista i 20 anys enrolat com a pallasso carablanca al prestigiós circ alemany Roncalli. Per a celebrar aquest espectacular triplet, unes 150 persones van assistir, el passat 5 de novembre, a una gran festa que es va fer a la ciutat de Hannover, sota la carpa d’aquest cirque a l’ancienne. A dins la carpa s’hi va desplegar el càtering d’un restaurant de Hannover que va incloure tapes i un munt de pastissos, a més de 30 litres de sangria preparats pel mateix Fulgenci la nit abans.

Després de la teca va començar un xou-sorpresa.  Fulgenci va sortir a la pista vestida de reina per donar la benvinguda a tots els convidats, entre els quals hi havia la delegada de la Generalitat a Alemanya, Marie Kapretz, i la directora del Circo Price de Madrid, Aránzazu Riosalidi. Durant la celebració va arribar en Bernhard Paul, el director del circ. Va agafar  l’artista de la mà i va fer seure a tots els convidats. Després d’unes paraules va lliurar a Fulgenci el Prix Roncalli, una delicada figura de porcellana del dissenyador Luigi Colani que al llarg dels quasi 50 anys d’història només s’havia donat en dues ocasions.

L’artista proposa fer una trobada amb els últims quatre carablanques que existeixen i ja pensa en tocar la Cinquena Simfonia de Beethoven amb botzines

Fulgenci, que va deixar el teatre català l’any 2005 per un contracte d’un any al Roncalli, explica com se sent a Alemanya després de dues dècades: “Porto 20 anys i estic content com un gínjol; el Roncalli és per un pallasso el mateix que l’òpera de l’Scala de Milà per un tenor”. “Al circ -afegeix el pallasso- hi ha les dificultats del dia a dia, per exemple avui ha marxat l’electricitat i estàvem a sis graus i sense poder cuinar . Tot costa una mica, és cert, però hi ha dues paraules que són importants: geduld, que vol dir paciència en alemany, i alegria.”

La festa, que havia començat a les 18:30 es va allargar més de 7 hores. Durant l’hora que va durar el xou va dedicar amb Juan Antonio Vergel una havanera de l’òpera Don Gil de Alcalà als seus dos “àngels de la guarda”: Graziella Galán i Vivian Paul. Cap a les tres de matinada, la xerinola encara durava. Fulgenci estava tocant una melodia de Wagner amb la serra musical pels camerinos del circ.  Ja havia rebut alguns regals d’aniversari, com el capgròs de la seva família -veure imatge- que es va passejar per tota la pista del Roncalli i un “llibre preciós” dels circs a Alemanya d’inicis del segle XX que li va donar Dirk Kuik, l’editor de la revista Circus Zeitung.

L’artista, molt escamnat amb els pallassos excèntrics i sud-americans que estan de moda a les pistes dels circs europeus, reivindica el pallasso carablanca com a figura important. Conscient del seu perill d’extinció, vol fer una trobada el mes de gener amb l’Yann Rossi, la Montserrat Trias (Circ Cric) i la Giulia Azzario (José Michel Clowns). “A veure si hi ha alguna productora interessada en gravar l’última generació de pallassos blancs que existeix. Darrere nostre no hi ha ningú més”. També té en ment un concert amb instruments rars. Coincidint amb el bicentenari de la mort de Beethoven, ja pensa en tocar la Cinquena Simfonia amb botzines.