DIARI DEL CIRC

Diuen que al pot petit hi ha la bona confitura. Doncs això es podria aplicar al Palacio de la Magia, un espai del barri del Poble-sec situat al carrer d’Elkano que va reobrir les seves portes el passat 18 d’octubre. Amb una capacitat per a només seixanta persones, aquest petit teatre ofereix funcions cada cap de setmana —els dissabtes a les 16 h i 18 h, i els diumenges a les 12 h— i, a partir del 23 de desembre, ampliarà la seva programació nadalenca amb dos espectacles diaris.

El seu impulsor, l’artista argentí Maximiliano Stia, combina en escena màgia, humor i circ amb un missatge homest i molt clar. “Volem reforçar valors com l’amor, l’empatia i la cura del planeta i dels animals. Més que mai, ara”, explica.

Stia, que va pensar en aquest projecte durant la pandèmia de la Covid, és un dels artistes que conec més imprevisibles, divertits i enginyosos dalt de l’escena. La seva proposta no només busca sorprendre, sinó també convidar al joc i a la trobada familiar. “Al principi -explica l’artista- l’espectacle estava pensat per als nens, però vam descobrir  que els pares també juguen, riuen i agraeixen aquest espai per a tornar a sentir-se nens”.

La proximitat del públic és una de les claus d’aquesta experiència. “En els llocs petits la màgia es genera més fàcilment. Quan una nena crida alguna cosa al seu pare que està a l’escenari, això és màgia al cent per cent”, assegura Stia, que celebra l’energia especial que es crea en cada funció.

Després de quatre anys al Circ Raluy Legacy i quatre anys més al  Giffords Circus d’Anglaterra, Stia defineix aquest projecte com “un regal nascut d’un somni”. Per a ell, tenir el seu propi espai és una oportunitat per crear des de la llibertat: “Quan treballes per a uns altres, fas el que t’agrada, però també el que necessita l’espectacle. Aquí puc parlar del que m’apassiona, i el més bonic és que al públic també li agrada”.

Tenir el seu propi espai és per a Maximiliano Stia una oportunitat per crear des de la llibertat

L’espectacle evoluciona constantment, incorporant nous números i personatges: marionetes i animals de làtex hiperrealistes com a elefants, micos i ara gavines. “Als nens els encanta creure que són reals, i els pares gaudeixen amb aquesta fantasia”.

L’èxit del Palacio de la Magia ha superat totes les expectatives. Cada setmana arriben espectadors des de diferents punts de Catalunya i fins i tot de València. “No m’imaginava que tindria tanta repercussió”, confessa Stia. “Després de tants anys de treball, vull gaudir d’aquest moment. És un somni fet realitat, i la màgia —la de veritat— està passant aquí, cada cap de setmana”.

Stia explica que el seu camí va començar treballant al carrer. Allà va entrar en contacte amb artistes que el van captivar. No eren grans per la seva tècnica, diu, sinó per la seva essència. Aquesta fascinació el va portar a aprendre i a estudiar a l’escola de circ criolla de Buenos Aires. “Quan era estudiant a l’institut -explica- m’escapava de classe per poder-hi anar, fins que finalment l’horari es va adaptar i em va permetre compaginar institut i estudis de circ”.

Durant un viatge al Brasil, va conèixer un mag que li va obrir les portes a la màgia, ampliant encara més el seu ventall d’interessos. Poc després, va començar estudis d’interpretació. Però, de fet, ja treballava: feia bolos com a mag i actuacions al carrer els caps de setmana. Això li va permetre guanyar diners i sentir-se independent des de molt jove.

La seva carrera va començar a créixer i aviat va actuar en festivals internacionals. El primer gran esdeveniment va ser el Festival d’Edimburg. Va ser l’any 1998 i un punt d’inflexió que el va introduir a les convencions europees i al circuit d’art de carrer.

Aquell impuls el va portar a treballar habitualment a Europa, primer al carrer i després en festivals. Per a Stia, el gran premi de tota aquesta trajectòria és, avui, poder disposar d’un espai propi, amb públic fidel i amb gent que s’interessa pel que fa fins al punt de reconèixer-lo pel carrer: “Em sembla fabulós; em trobo en un moment molt especial.”

La seva arribada a Catalunya va ser gairebé casual i fruit d’una amistat amb la companyia El Negro y el Flaco

Stia explica que la seva arribada a Catalunya va ser gairebé casual i fruit d’una amistat. Durant el seu primer any treballant al carrer, va conèixer els dos artistes de la companyia còmica El Negro y el Flaco (Gerardo Casali i Rafa Espada). Ells els van animar a venir a Barcelona. Dos anys després van insistir i li van assegurar que li trobarien feina per actuar durant l’estiu. Així va començar el seu vincle amb Barcelona: venia a treballar a l’estiu i després marxava a viatjar.

Tot va canviar el 2001, quan l’Argentina va patir la crisi financera del corralito. Stia i els seus companys del grup amb els quals treballava, un duo de tango i humor, van veure que a Europa la situació els era molt més favorable. Així, van decidir establir-se aquí.

El duo  va mantenir una intensa activitat artística durant una dècada, combinant tango, humor i circ de carrer. Van continuar en actiu fins aproximadament el 2010. A partir d’aquí, Stia ja estava plenament instal·lat a Catalunya. L’any 2011 va ser el mag Odoroff a l’espectacle Maravillas, el 16è Circ d’Hivern de l’Ateneu Popular de 9Barris que aquell any es va fer al Mercat de les Flors. Poc després va presentar íntegrament en català una edició dels premis de circ Zirkòlika. Sempre apareixia, i de fet encara ho fa, amb el seu ós Boris.

Per a Maximiliano Stia, el present representa un període particularment significatiu. Disposar d’un espai cultural propi com el Palacio de la Magia, veure com el públic compra entrades i connecta amb el seu treball i a més sentir-se part del teixit cultural és, diu, un privilegi: “Visc un moment meravellós, realment meravellós.”