DIARI DEL CIRC

PER MARCEL BARRERA

20 de novembre de 2010
11 comentaris

El festival de Cornellà arrenca amb una gala desigual

(Avançament) Gala amb molts alts i baixos i excessivament llarga. Més de tres hores de durada. Tot i la falta de direcció i una entrega de premis del Nas d’Or que necessita millorar urgentment per a altres edicions, la funció ha presentat excel·lents moments, amb l’artista ucraïnes Val de Fun com la gran estrella de la nit gràcies a les tres entrades -especialment la de les galledes d’aigua– absolutament hilarants, dignes del millor Buster Keaton. Llàstima que tancava l’espectacle i a aquelles hores, un quart d’una de la nit, molts pares amb criatures ja desfilaven cap a casa. La pallassa Marta Carbayo va saber posar-se el públic a la butxaca i va participar en una primera part de l’espectacle que es pot qualificar de notable. El pallasso Monti està tornant a trobar el camí que va perdre quan va aceptar la direcció del Circ Price, tot i que el número de mocador màgic que presenta a la segona part no és segurament la millor tria per a una funció amb poca presència del pallasso català. El número del mocador és divertit però poca cosa. Li falta espurna. Amb un humor bastant primari, la parella de pallassos mexicans Pata de Perro van estar correctes, sobretot en l’absurd número del monocicle. A Marcel Escolano, el presentador de la funció, li va passar una mica com a la gala. Va començar molt bé, com un autèntic Monsieur Loyal, però durant la funció es va anar desfigurant. La temperatura ambient va anar baixant de graus, fins que a la segona part molts espectadors -inclòs l’alcalde de Cornellà, Antonio Balmón- es van posar l’abric.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Després d’haver assistit a l’espectacle d’obertura del Festival, que tinc entès que substitueix la gala Euroclowns, em demano de qui ha estat la idea de matar una cosa de qualitat i que tenia èxit ¿algú ho sap? Massa moments vaig anyorar els memorables Bello Nock, Jigalov, Huxma hux, Fumagali… on eren els grans pallassos ahir? crec que no vaig ser l’únic en preguntar-s’ho.

  2. Primerament he de dir que no deu ser gens fàcil organitzar un festival i dels errors s’aprèn.
    Però potser a l’hora de programar la gala i sent realista, hauríem de veure quin tipus de públic hi ha anat els últims anys, jo crec que bàsicament famílies amb nens, de manera que hi han moltes actuacions a la gala que potser no arriben als nanos, un altre cosa es que es vulgui canviar l’orientació de la gala.
    Segurament els que estem opinant aquí hem vist molts pallassos, siguin tradicionals o contemporanis, de manera que serem més crítics que el públic “normal”.
    Jo sempre dic que qui mana es el públic i potser m’equivoco, però crec que si fem una enquesta a la sortida de la carpa, guanyaria l’estil de les gales anteriors.
    Es veritat que de moment aquí en parlem només de la gala, encara que al festival hi han moltes més coses i si es veritat que aquest any hi ha molta més programació a banda de Alapista.

  3. Jo he pogut veure la gala aquest segon dissabte i ha estat realment bé. Molt bon ritme, exel.lentment presentat per Marcel Escolano i amb clowns per a tots els gustos.
     Pels crítics d´en Pa i en Trick jo diría simplement que és una proposta nova a la qual no hi estem acostumats i per públic mitjanament adult. A mi em van recordar en certs aspectes als clowns de Fellini, uns clowns acabats, completament desfigurats, àcids, violents. Gràcies Anicet i Cedrique, perque als espectadors que no ens agrada la broma fàcil d´alguns clowns tradicionals ens fa plaer veure noves maneres d´entendre el clown.

    El que seria positiu per a tots, és que tan puristes com innovadors acceptem l´existència de moltes formes d´expressió circenses i no només la que ens agrada..

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.