DIARI DEL CIRC

Potser la d’aquest any  ha estat una de les edicions més completes, vibrants i enlluernadores des de l’inici del festival, l’any 2012 A les graderies s’ha vist un públic efervescent i a la pista una sèrie d’atraccions procedents de 16 països, entre les quals destacaria els trapezis en creu de la companyia xilena The flying Maluenda’s o la suspensió capil·lar de la mexicana Lucero Mendez. Podria citar moltíssims números més; ja hi haurà temps després del lliurament de premis previst per aquesta nit.

No és una novetat aquesta excel·lència a la pista —tècnica i estètica— però potser sí que ho és veure que tot l’engranatge del festival funciona de mil meravelles i que realment Girona, sense exagerar, s’ha consolidat com la capital mundial del circ. El jurat d’aquest any estava format per tòtems del circ arreu del planeta. A més, a les graderies s’hi va poder veure al creador rus Alexander Grimaylo i a René Casselly, una estrella del circ i de la televisió a Alemanya.

Si miro enrera, recordo el caos en la venda i distribució de les entrades d’una primera edició al Castell de Sant Ferran de Figueres. Ara veig l’eficàcia que s’ha aconseguit. Llegeixo també al programa d’aquesta 14a edició del Festival Elefant d’Or un text de Genís Matabosch explicant els dubtes que tenia fa anys un crític i historiador per mantenir un festival amb números inèdits a Europa… I veig ara que perfectament es podrien fer dos festivals en un any i acabar amb tots els colors de la paleta —vermell, blau…

També recordo els patiments i la forta tensió que hi havia a Figueres per crear un museu. Ara veig que Circusland ja és una realitat a Besalú. En la primera edició hi van assistir 14.400 espectadors; en aquesta s’han superat les 26.000 entrades. Així mateix, recordo els quatre llibres mal comptats que es venien a les parades. Ara veig un excel·lent catàleg de llibre a la venda. I també m’adono que si fa 15 anys el festival català s’emmirallava amb el degà dels festivals, el de Montecarlo, ara sembla que és Montecarlo que mira cap a Girona. Són canvis graduals i lents però que mostren la dimensió del festival que se celebra a Girona i de l’impacte que té en el món del circ. És coneguda la frase ‘Girona m’enamora’, ara també podem dir ‘El circ de Girona m’enamora”.

A la imatge d’obertura, The flying Maluenda’s durant una actuació al 14è Festival Elefant d’Or de Girona. Foto: Bertrand Guay.