Convocat per l’amic Ramon Bech, vaig assistir ahir a l’homenatge que l’Ajuntament de Cornellà va fer a Totó, Manel Vallès, que nasqué a la vila l’any 1933. Presidiren la taula el presentador Jordi Jané, el company excèntric dels Martini Juanito i el propi Ramon Bech.
En Juanito ens explicà anècdotes dels anys seixanta quan formaren el grup Els Martini. No sóc capaç d’explicar com ens va captivar, ell, un pallasso en actiu, ens transportà a l’època de quan eren joves, solters i divertits i els “veierem” actuant a la pista o relacionant-se amb l’entorn en ciutat i països desconeguts. Magnífica exposició acompanyada de les paròdies que representaren amb els gestos i les cares precises. Els pallassos no s’haurien de morir quan tenen tantes coses a aportar. Juanito, no ho facis, fés-me cas per favor t’ho demano.
En Ramon Bech ens parlà del llibre que amb en Totó s’entusiasmaren a escriure, l’un explicant vivències amb una memòria d’elefant i l’altre redactant-les i intentant situar-les en el temps i en el moment i lloc concrets, un recital de situacions recordades amb tot detall unes quantes dècades després, quedant sempre la redacció pendent d’un estricte anàlisi minuciós de cada paraula i frase per part de Totó. El llibre veurà la llum al mes de març de l’any vinent en un acte de presentació al que assistirem tots com un sol home.
Mencionà en Ramon un fet que tots hem observat i admirat: 50 anys de profunda complicitat i compenetració d’en Totó amb la seva Rosemarie, sueca de naixement, catalana d’adopció i idioma, companya d’escenaris durant 25 anys, companya de la vida durant quasi cinquanta. No fou l’únic a mencionar-ho públicament.
L’Àlex Navarro ens presentà una entrevista filmada de pocs minuts que ell i la seva esposa Caroline Dream feren a Totó a inicis de l’any 2009, on ell explica, a partir de les fotos que il·lustren una habitació de casa seva, el sancta sanctorum, la seva vida de pallasso que ha recorregut tota Europa i ha conegut els grans circs i els grans pallasos europeus, dels que es reconeix gran admirador i seguidor des d’infant. Vaig gaudir enormement, no pas l’únic sino al contrari, veient en Totó, ara a la pantalla, sentint-lo, veient-lo gesticular, explicant-se. Sembla ser que aquesta entrevista és part d’un llibre que la Caroline està preparant sobre el món dels pallassos. Segon llibre de pallassos mencionat la mateixa nit. Enhorabona!
La regidora de Cultura de l’Ajuntament ens diu que el Festival de l’any 2012 seguirà, que els directors no s’han triat encara (tots pensem, però, que en Boni i l’Àlex seguiran com a tals), que en Totó el tenim present i que sent Cornellà el lloc de naixement d’en Totó recull la proposta que se li ha fet de dedicar un carrer o una plaça de la vila a la seva persona.
L’Alícia, filla dels dos, va agrair l’acte i la presència de tots nosaltres, ben emocionada. No hi ha res a agrair, de tant que hem rebut abans en vida i durant el mateix acte.
I fem un pica-pica amb vi portuguès Dos Santos, el seu preferit, i cava, bo de veres. I ens saludem tots, coneguts i desconeguts, tots amics i abraçats.
No en vull fer la llista, la porto a dins, a dins del cor. Quin plaer! tant que el conserge ens va haver de treure ja que no marxàvem, continuem al pati del Castell, edifici medieval al centre de la ciutat que ens hostatjà. Però si m’agrada especialment mencionar que vaig demanar a la Rosemarie que m’estampi una dedicatòria sobre l’article que vaig publicar a la revista Zirkolika nº 12 l’any 2007 sobre en Totó, on hi aparèix una fotografia dels dos. Gràcies Rosemarie.
Encara continuem el plaer camí del metro i metro enllà, no acabaríem.
Tot mèrit del Totó que ens omplí l’ànim amb tan bones vibracions.
Totó, m’agradarà recordar-me de tu la resta de la vida, segur que no em costarà gens ans el contrari. Els pallassos no s’haurien de morir mai, ja que tenen tantes coses a aportar. I tu no moriràs del tot mentre nosaltres et recordem. I ho farem, de segur.
Quim Elias
Barcelona, 18 d’octubre 2011