El gran Ovidi Montllor cantava fa uns quants anys que això de la mort és molt relatiu, i que de fet anar a l’altre barri és com unes grans vacances. No se sap si inspirat amb la cançó Les meves vacances de l’Ovidi, Tortell Poltrona (Jaume Mateu) construeix al seu espectacle de nova creació després de 10 anys dedicat al Circ Cric i a Pallassos sense Fronteres, un monòleg precisament amb la idea que morir-se és una cosa poc transcendent, una mena de vacances sense retorn en què el més important quan et criden és deixar constància a les noves generacions de la necessitat de construir una societat més justa i igualitària.
Grimègies és un treball sòlid i coherent que, ajustant algunes coses, pot convertir-se en el testament del millor pallasso català després de Charlie Rivel. Cal polir algunes coses, com ara el número de la puça, que es converteix en un gag massa retallat respecte de la versió de pista i no encaixa bé al teatre. Però l’essència del Tortell de sempre es manté. Geniüt i innocent com un infant, emprèn un viatge al més enllà sense saber que és el de la fatídica mort. Només el públic ho sap. Aprofita abans per explicar-li a un nen que porta en cotxet en quina situació es troba el planeta, en un espectacle que com tot amb Poltrona toca els extrems i es mou entre l’excel·lència de la Comédie-Française i la provocació de la sala El Almazen. Reflexiona sobre el sentit de la vida amb loquacitat, però també mostra la seva cara més irreverent i menja merda, exhibeix –tot un clàssic– els calçotets del Barça i provoca que el públic es tiri pets. (L’article continua)
A la imatge, Tortell Poltrona en un moment del nou espectacle.
Article publicat als diaris El Punt i Avui
A la imatge, Tortell Poltrona en un moment del nou espectacle.
Article publicat als diaris El Punt i Avui