DIARI DEL CIRC

PER MARCEL BARRERA

21 de juny de 2009
9 comentaris

Barcelona i el circ: Oasi o miratge?

La ciutat de Barcelona protegeix el circ o el discrimina? La inauguració del festival Grec amb l’espectacle de circ Criatures, de la companyia italiana Arcipelago Circo Teatro, podria fer pensar en un intent de posar el circ a la mateixa alçada que altres arts escèniques com el teatre o la dansa. A la funció inaugural de dissabte dia 20 de juny que es va fer al Teatre Grec hi havia les màximes autoritats culturals actuals i passades, des del director de l’Institut de Cutura de Barcelona (Icub), Jordi Martí, fins al conseller de Cultura de la Generalitat, Joan Manuel Tresserras. També hi era l’alcalde Jordi Hereu i Ferran Mascarell, màxim responsable de Cultura del consistori barceloní quan l’any 2003 el ple de l’Ajuntament va aprovar una ordenança que prohibeix l’exhibició d’animals salvatges. Des d’aleshores, els conflictes amb els circs han estat nombrosos i ha deixat de venir a la ciutat el Circo Mundial, una companyia que cada any presentava un cartell de luxe. A més, el circ francès Medrano i l’americà Ringling també han descartat Barcelona per a les seves gires. És per això que cal preguntar-se si la política que segueix la ciutat respecte al circ és la que cal. L’evident potenciació de la programació de circ al festival Grec i a les festes de la Mercè, així com la posada en marxa de l’espai de creació La Central del Circ al Fòrum, dóna com a resultat un oasi o és un miratge que amaga la persecució del circ? A la imatge del costat, una imatge de la parella hongaresa Golden Power

Diuen que el circ està en aquests inicis del segle XXI a la cresta de l’onada. Barcelona, que ha maltractat com poques ciutats al món els circs tradicional –Mundial i Raluy, per exemple- a causa de la radical ordenança que prohibeix l’exhibició d’animals salvatges, ha decidit obrir per primera vegada en 33 anys el seu buc insígnia cultural, el festival Grec, amb un espectacle circense que no era precisament una novetat en el circuit internacional i que prové de la factoria italiana d’Alessandro Serena, un reconegut director de nou circ que respecta la tradició -pista rodona- i al mateix temps intenta renovar el llenguatge de circ. Criatures, l’espectacle triat per inaugurar el Grec i inspirat en el poema Càntic de les Criatures, de Sant Francesc d’Assís, arrenca amb molta força, bon humor –correcte el paper del pallasso Claudio Bizimana- i excel·lents flics-flacs i exercicis acrobàtics a càrrec de nou artistes africans que van fer pujar l’adrelanina del públic amb els seus espectaculars salts a corda –amb el cul, amb l’esquena…- i els jocs amb esferes plenes de foc. Bons instants que van recordar els millors moments del Cirque du Soleil a Barcelona. Però l’espectacle, un cop arriba al seu equador, es va pansint a poc a poc, deixant lloc a coreografies amb elements com la lluna i calaveres que semblen més aviat un temps mort. El muntatge inclou un extraordinari moment sonor i de compenetració artista-públic. És quan el pallasso, amb un paraigua a la mà, fa aplaudir els 2.000 espectadors amb dos dits de la mà per simular la pluja. Màgic instant. Però aquesta entrada deixa pas a altres números –com la de la respiració en què va intervenir l’alcalde, Jordi Hereu- que no deixen de semblar una repetició. Un espectacle, doncs, de cara i creu. D’ampolla mig plena i mig buida al mateix temps. La segona part, El Jardí dels Estels, van ser quatre petits tastets de grans números que s’han vist els últims anys pels millors circs europeus, com el del perxista ucraïnès Dima Shine o el número de mà a mà a càrrec de la parella hongaresa Golden Power. La mare naturalesa -van ploure quatre gotes- va donar un cop de mà inesperat i va fer més real l’ambientació de navegació en alta mar que s’havia preparat amb la col·laboració dels alumnes de l’escola de circ Rogelio Rivel. La vetllada, sense portar darrere un gran espectacle, va ajudar a posar el circ al nivell que es mereix i a avançar en el seu reconeixement. Però atenció, que ningú no es confongui. El circ no estarà normalitzat a Barcelona fins que es flexibilitzi una normativa que discrimina les companyies que treballen amb animals. Que ningú oblidi això, per més inauguracions i festejos que es vulguin fer amb la bandera del circ.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. En primer lloc enhorabona i sort amb aquesta nova aventura Marcel.
    Respecte a l’espectacle inaugural del Grec… si aquest tipus de circ ha de ser el que ens espera a Barcelona, no m’acaba d’agradar.
    Moltes vegades es critica al circ tradicional de carpa, però a que ningú li agrada haver de treure molt paper, encara que sigui molt bonic, per desembolicar un regal, doncs jo penso que aquest espectacle hi havia massa “paper” i poc regal. Amb això no dic que no fos de qualitat però encara sort que es va reforçar amb els petites presentacions del jardi.

  2. Jo només volia felicitar-te per la teva iniciativa,
    crec que quants més informin sobre circ millor,
    així que com diem per l’Empordà: “L’haveu vist!, la mare
    que em va…! Una abraçada amic:
    Ramon

  3. Marçel, el teu article envers al Grec, magnific, jo el firmaria !

    tota la parafarnalia del Circ Contemporani es una absurda

    realitat que ami no em diu res. Nosaltres van anar a la pre-

    estrena, gracies a la finesa d,en Vicent Llorca.

    Ho sento per A. Serena, si tinc certa indiferencia pel Solei

    tot lo que pretengui aproparsi, tu mateix.De totes maneres

    el Circ, es el meu espectacle, i part de la meva vida i Aart que estimo

    Si Art.. Gracies per el teu Bloc. i gracies a la Web del Enrrico per
    tenirnos al dia, Joan Soler-Jove

  4. Hola Marcel, felicitats per l´obertura del blog. Em dic Martí i fa 4 anys que soc professional en el mon de circ i 9 anys que hi dedico la meva vida al 100 per cent. Soc de la generació d´artistes que hem sentit als que ens precedeixen discutirse sobre que és circ i que no ho és, o sobre quin circ s´ha de propulsar i quin no. Per mi tot és més senzill. Un espectacle agrada o no agrada, sigui del que sugui. A mi, el cirque du Soleil, no em sembla menys tradicional que d´altres, simplement utilitza altres vestuaris, maquillatges espectaculars i llums impagables per qualsevol circ tradicional, però el concepte és el mateix.
    Sincerament no crec que hi hagi mal em mesclar arts, el que compta és el resultat.
    Jo he tingut la sort de treballar en teatre, opera, circ tradicional i “nou circ”, i tot això, m´ha enriquit moltíssim. Ara mateix acabo de crear el meu propi espectacle en companyia i supuso que estic impregnat de totes aquestes experiències a l´hora de crear-lo.
    Tens tota la raó a l´hora de questionar-te la programació de circ barcelonina, jo no l´acabo d´entendre mot bé, crec que falta molta informació per part de la gent que ho programa.
    Jo no he tingut gaires problemes amb la gent de la meva generació de circ, vinguin de familia de circ o no, facin nou circ o circ tradicional o com li vulguin dir.. i això em fa pensar que tot pot conviure.

    Jo no dic cap veritat només és la meva opinió,

    fins aviat

    Marti Soler cia.Daraomai

Respon a Ramon Bech Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.