DIARI DEL CIRC

83 anys sense circ

Per a arribar a aquesta agror s’han passat, afortunadament, uns anys molt dolços que van començar el 2002 amb la inauguració del Teatro Circo. Albacete recuperava així, 83 anys després, el circ estable que s’havia construït l’any 1887 i que havia desaparegut el 1919 a causa d’unes obres de reforma que van fulminar la pista i que les posteriors remodelacions fetes els anys 1924 i 1941 no havien recuperat. A punt es va estar, novament, que la reforma arquitectònica per part del Ministeri de Cultura, endegada després de l’expropiació per part de l’Ajuntament d’Albacete de l’espai clausurat el 1985, no recuperés tampoc la pista. En un primer moment el projecte només contemplava recuperar el teatre a la italiana: “La ciutat en aquell moment només coneixia el teatre, que era el que havia estat els últims anys de funcionament, però finalment, i en part gràcies a la pressió d’algunes associacions de la ciutat es va aconseguir la doble funcionalitat i que la reforma permetés un espai de teatre a la italiana i, al mateix temps, una pista de circ”, segons explica el director-gerent de Cultural Albacete Ricardo Beléndez, que afegeix que en una primera fase va haver-hi un “cert rebuig” de la ciutat al circ. Una ciutat que, per cert, compta amb una Escola Municipal de Circ.

El renaixement del Teatro Circo

L’any 2004, i amb el Teatro Circo ja plenament recuperat, es va organitzar al Teatro Circo, situat al centre de la ciutat, al carrer Issac Peral, el primer Festival Internacional de Circo y Magia Ciudad de Albacete. Es va celebrar el mes de maig, i va comptar amb la presència, entre d’altres artistes, de Màgic Andreu, Mag Lari, Juan Tamariz, Cirque Baroque i Cirque Ocelot. El festival va tenir continuïtat com a certamen únicament de circ, i amb el nom de Festival Internacional de Circo de Albacete es va celebrar l’any 2006 amb l’actuació, entre d’altres, de la companyia Circo Global. La història, però, no es va acabar aquí. Podríem dir que en certa mesura va recomençar aquí. Aquest festival va donar pas, l’any següent, el 2007, a Estrellas del Circo, una mostra d’artistes espanyols dirigida per Genís Matabosch i que ja va néixer pensant  en el que, un any després, el 2008, acabaria sent el Primer Festival Internacional de Circo Ciutat de Albacete, un certamen fet a semblança del de Montecarlo i que durant els tres anys que ha estat dirigit per l’empresari de Figueres ha donat a Albacete una gran projecció internacional, amb un important ressò a les revistes de circ més prestigioses de tot Europa. Per tant, tot i que des del 2004 ja s’havien fet amb diferents models sense continuïtat un festival de circ, el 2008 es va posar el comptador a zero. “Era un model de festival molt diferent del que havíem conegut fins aquell moment, i per aquest motiu vam optar per començar de nou i fer la primera edició”, explica Beléndez. Una de les imatges que criden més l’atenció la primera vegada que s’assisteix a Montecarlo és veure gent encorbatada abrigant-se amb les bufandes de color llampant del festival. Aquesta imatge xocant també es pot veure a Albacete. Fins i tot en aquest petit detall s’ha exportat de la ciutat del luxe i el joc.

Conflicte pel nom

Els canvis de nom no tindrien massa importància si no fos pel conflicte obert que hi ha en aquests moments. Per acabar d’embolicar la sopa de lletres amb què s’ha convertit el festival, aquest any 2011, i sota la dirección d’Antonio i Miguel Álvarez, ha quedat amputat el nom a IV Festival de Circo de Albacete. La pèrdua del títol de Festival Internacional de Circo Ciudad de Albacete, registrat per Genís Matabosch, cou molt entre l’èlit municipal, que confia que siguin els tribunals que facin recuperar un registre actualmente propietat de Genís Matabosch.  

Més enllà d’aquestes disputes encara obertes, el cert és que podríem parlar d’un efecte festival. Encara és aviat per conèixer l’impacte econòmic que generen les funcions de circ, tot i que es calcula que aquest any han assistit a les gales a la plaça de toros un total de 10.000 persones, la meitat de les quals, entre 4.000 i 5.000, han vingut de la resta de la província, que ha mobilitzat fins a 60 autocars per assistir a les funcions. Sigui per la mala maror que ha envoltat el festival o pel canvi en el model, amb un únic espectacle, el cert és que aquest any el festival ha tingut un to més local que en anteriors edicions. “La comunicació és un tema pendent –explica Beléndez- estem estudiant fórmules per què, aprofitant la recent posada en marxa de l’AVE, el festival atregui més gent de Madrid i també de Barcelona; tot i que això té efectes importants, com ampliar el número de funcions o tenir un circ amb més  capacitat”.

L’efecte festival té una segona vessant: La ciutat no havia rebut mai com ara tantes companyies. Segons Cultural Albacete, durant el 2010 es van instal·lar en diferents espais un total de sis circs, una quantitat que supera de llarg la mitjana d’una ciutat amb 200.000 habitants com Albacete. Els circs que van visitar la ciutat són: Wonderland, Royal, Teresa Raval, Escénicas Jamaica, Quirós i Alaska.

La fira i els nous espais guanyats

Històricament, les companyies ambulants que visitaven Albacete s’havien instal·lat en uns terrenys del voltant de la fira. Era el seu lloc natural. Des de finals del segle XVIII “cada mes de setembre titellaires, il·lusionistes, pantomimes, ensinistradors d’animals, malabaristes (…) s’apropen a la fira”, explica en un article Antonio Caulín, de l’Institut d’Estudis Albacetenses. Una important remodelació de la zona a mitjans dels anys 80 del segle passat va trencar de sobte aquesta tradició, i actualment són molt pocs els  circs que s’hi instal·len. Els últims han estat el Circ Raluy, que es va plantar al pati d’una escola, i més recentment, durant el 2010, el circ de Teresa  Raval. Els últims anys s’han guanyat nous espais per al circ a la ciutat, com els voltants del centre comercial Imaginalia d’Albacete o de l’Instituto Técnico Agronómico Provincial (IMAP). I és que ja ho deia el poeta Azorín. Albacete és el Nova York de la Mancha.