Diumenge al vespre estic aferrat a la televisió, amb els amics Julien Caputo i Nicolas Verhague, frisant que toquin les vuit per saber qui presidirà França. Si bé d’una estona ençà ja circulen alguns resultats a la xarxa, hem promès no cedir a la temptació i mantenir la incertesa fins que tanquin els darrers col·legis
Fa tot just un any, quan treballava a la Sorbona, a París, vam decidir amb Pep Sanz, company lector de català com jo i amic, convidar Jaume Cabré a les jornades La literatura catalana en tots els accents que tenen lloc cada primavera a la universitat parisenca. Durant el sopar posterior a la conferència, Cabré
A França els gestos i les formes sempre són importants. I el debat d’ahir entre Nicolas Sarkozy i François Hollande, l’únic cara a cara televisat previ a la segona volta electoral de diumenge, ho va deixar ben clar: control mil·limètric del torn de paraula, intervenció mínima dels dos moderadors i una posada en escena sòbria,
Aprofitant les vacances universitàries de Pasqua, que en aquest racó d’Occitània on visc es fan gruar mandroses fins a les acaballes d’abril, he passat uns quants dies a València. Una visita que, com sempre, m’ha refermat en la idea que els principatins, potser perquè no tenim un poder polític autòcton tan ferotgement bel·ligerant als nostres
Sóc fill del Clot i visc a Ais, capital històrica de la Provença. El Clot és un dels nuclis que conformen Sant Martí de Provençals, l’antic municipi del Pla de Barcelona que a la darreria del segle XIX va quedar annexionat a la ciutat comtal a resultes de l’eixamplament del pla Cerdà. Conta la veu