El primer somriure, i com no molts biberons…
El primer somriure, i com no molts biberons… em pense que ja saps que parle de tu, no se perquè, però tinc dintre de mi tantes coses que dir-te, que no se per on comen�ar, abans de tot dir que crec que a�� que estic fent no ho podria dir de paraula i cara a cara, recorde tantes coses….
Recorde quant era petita que venien el pajes dels reis a cantar-me can�onetes i tocaven la flauta o algun instrument molt paregut, segons m’han contat la meua cara devia ser com d’asustada al mateix temps que d’il�lusi�. També� recorde que de menudeta tenia molta por, i tu m’explicares que un dia pujant l’escala del pis, te pareixia que portaves alg� al darrere, pero mai et giraves fins un dia que ho vares fer, et vares girar i no hi havia ningú�, crec que des-de eixe moment vaig deixar de tindre una mica menys de por.
I com no recordar Paris? T’enrecordes? Vaig quedar-me sorpresa davant l’ajuntament i et vaig dir, es mes gran que el de B�tera, eh? i aix� també� recorde moltíssimes coses d’aquell meravellós viatge, com la tornada a Barcelona, esperant-mos amb un ram de flors… fotos a les rambles… Despr�s d’anys recorde que em vares preguntar si volia ser la padrina de la teva primera filla, com no, vaig sentir un no se que dintre del meu cos, que crec que ha estat un dels moments mes feli�os de la meua vida, en aquell moment en vaig sentir molt mes aprop de tu, per cert, dir que el la xica mes bonica, sensata, respectuosa i molt de la seua gent, crec que mai deixar� de costat a ning� i que ho donar� tot, de fet ja ho fa.
Per no se cuantes vegades dir-te de nou que t’estime, que em sent complice quant em contes coses, perque crec que ho fas perquè et neix de dintre de ànima i m’agradaria que sempre tinguérem aquesta relació�.
Hem passat coses tant dolentes també�, que em fa llàstima que haja passat el que ha passat, sàpigues que eres una de les persones en que mes confie, que t’admire com a persona intel�ligent com ho eres, que ja m’agradar�a a mi ser un poquet aix�, i que un altra vegada moltíssimes gracies per ser com eres i per reconèixer coses que ningú� ha reconegut, sols que tu.
Sols dir l’últim, que em fa un poc de vergonya, per desit-ge que vingues a casa, per moltes coses pero sobre tot per eixos abra�os i besos que mútuament ens donem i que per a mi es un símbol de complicitat, no cal dir res mes, sols que t’estime i t’estimar� sempre.
Ara si que ja es la ultima, dir-te que tens tres xiques meravelloses, des-de la major fins a la xicoteta.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!