Forta, seria, responsable, valenta com ningú….
La veritat es que no puc parlar masa de la avia Rita, sols tinc uns pocs records, l’únic que recorde abans de que caiguera mala es una imatge quant encara la caseta era gran i la porta d’entrada a la cuina era petita i de fusta, tinc una imatge d’ella en la cuina, crec que es l’única vegada que recorde vore-la ahí, vestida de negre com sempre, amb la cara redoneta, després d’aquesta imatge ja sols recorde a l’avia sentada en el silló mirant la tele i de vegada en quant tocant el timbre per a que des-de vaig del bar pujaren a vore el que volia. També recorde, pero açó, per foto, jo vestida de fallera amb ella i el seu garrrot agarrades de la ma, crec que es una de les poques vegades que en l’expresió de la seua cara veig un somriure.
Recorde que a l’hora de verenar, farol de mi, li donava el flan, amb tota la paciència, encara que de quant en quant em cansava i li arreava un crit… ¡¡¡¡¡ Abuela que vol !!!!! i ella pobra, responia, que vuic, que vuic….
Ara ho pense moltes vegades, perque va tindre que anarse’n tan prompte, perque no ens varen deixar disfrutar d’ella uns quants anys mes???? Supose que es llei de vida, pero em fa ràbia.
M’haguera agradat viure i xarrat amb ella de coses, no se de quines, pero al menys que m’haguera contat alguna cosa de la seua vida, perque l’unic que se d’ella es el que m’ha contat ma mare, mon pare, ma tia, en fi tota la gent que ha pasat mes temps amb ella.
Per un altra part pense, que valenta, quina dona amb un parell… mor la filla, mor el fill i mor l’home, menys mal que ha tengut dos filles mes meravelloses que han donat tot per ella i que des-de jovenetes han estat al front igual que l’avia, be, l’avia es qui ho ha portar endavant amb l’ajuda d’elles, encara que després les circunstancies han estat diferents.
De vegades, be, diría que molt sovint, si alçara el cap i ens vera es faria creus, pense que diría….com heu arribat fins açí, l’únic que no han fet les seues filles es vendre un local que supose que ha costat moltissim portar-lo endavant, no s’ha venut, pero han pasat coses tan dolentes que em dol molt, fins al punt que crec que encara no ho he superat el que ens ha pasat, encara que parega que tot em dona igual, em fa tanta rabia tot, que pegaría un parell de crits i diría tot el que pense, pero al mateix temps, dic, per a que, per empastrar mes encara tot, doncs no estic disposada, encara que em repateji i em moleste tant.
Sols per respecte a ella i a la seua memòria no faria res, igual que no faría res de res per a que ma mare i ma tia patiren un altra vegada tanta humil·liació com han tengut que patir per part d’alguna persona que no cal nomenar, perque per a mi ha perdut tot el respecte com a persona.
Algun dia encara que siga repetitiu parlaré de "Ca Montes", o siga, de la casa del meu avi, de l’avia, de ca ma mare, ma tia, la casa dels meus cosins, ma casa i la del meu germá… que de repent tinc la sensació que mai haja estat casa nostra.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!