De pedra

No pensava que sentaría mal.

Des-de que vaig pendre la decisió d’escriure, avui per primera vegada m’he sentit malament, m’he sentit en part betada unicament perque a una de les persones que considere en la meua vida com a una segona mare li ha ofes que jo escriguera el que pensava sobre un tema en concret, pero les coses son així, exprese els meus sentiments, unicament i en cap moment falte el respecte a ningú i menys li faltaría al respecte a ella o a la seua familia (home, fills i nets), crec que al llegir-ho ho ha interpretat d’un altra manera… que no te res a vore en el que jo estava dient, pero be, tots alguna vegada interpretem les coses com no ho son.

Sols vuic que sapiga que mai parlaria del que ella ja sap, simplement perque el vuic.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *