1/05/05

dedicat al dia de la mare.

Avui per primera vegada he sentit que la meua gent ha apreciat les meues paraules tant sinceres que li he dedicat a ma mare, l’única, l’autèntica, perque sols i a una, tot açó m’ha animat a fer un recorregut ràpid de la meua vida junt a ella i molts altres membres de la meua familia, pero avui encara que no siga día 1 de maig de 2005, "dia de la mare", es un dia especial que vuic dedicar-li sols a ella, la persona que m’ha donat la vida i que ha sabut en cada moment quina paraula dir-me, sense recriminacions ni de forma autoritaria, per aixó vuic agrair-li (encara que a les mares o se deu agraïr res) l’educació que m’ha donat, perque m’ha fet ser una persona honesta, sensata i tolerant amb la meua gent i amb gent que no conec gairebé.

Anant uns cuants anys en darrere puc redordar moltes coses que igual ella mateixa no recorda, coses roines tant com bones, però fent balanç crec que ha estat positiu, hi ha una cosa de la cual m’arrepentiré tota la vida encara que com he dit abans posiblement ella no ho recorde, o simplement ho haja esborrat de la seua memòria, parle de fa 15 anys vaig deixar de parlar-li sense mes perque no volia entendre el que ella m’explicava i que al final va tindre raó, com sempre, el que si que puc recordar perfectament  es de la reconciliació, per cert, un poc extranya, hi ho dic perque va ser en el aseo, jo sentada a la tasa del vater i ella en la porta, i les dos es varem mirar i sense dir-se res es varem pegar un abraç.

Podría contar nombroses coses d’ella, pero es faría molt llarg, recorde divendres darrere divendres xarran fins a les tantes de la matinada i sempre sense que s’acabes la conversa, cada divendres hihavia alguna cosa nova que contar-se i que explicar-se i així durant anys.

Sempre ho he dit i ho continuaré dient, som dos pilars units per un sentiment molt especial,  es el amor que senten una mare i una filla.

He volgut dedicar-li aquesta part de la vida que em portat en comú ambun día tan especial com será el 1-05-05, encara que pense que dia de la mare son 365 dies a l’any, però be, aquest dia es el que marca el calendari.

Per ultim i per a que no s’allargue molt vuic dir qu em pasat uns anys molt dolorosos i que a la fi tot s’ha arreglat, malgrat tots els mals rotllos, ara vivim una època de la cual jo considere la millor de la meua vida i pense que ella també.

Aquest bloc que es el primer que escric va dedicat a la mare mes meravellosa que hi ha sota la capa del cel i per la cual donaría tot el que fos per a ella.

Moltes gràcies per haver sabut educar-me a mi i per supost al meu germá com ho has fet, ojalá el día de demá jo sapiga educar als meus fills igual que tú ho has fet amb nosaltres.

Mara (betera 27-04-05)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *