EL FIL D'ARIADNA
Revista Literària en català
11 de maig de 2010
Sense categoria
17 comentaris
Sonet maldestre, d’Anna Maria Villalonga
SONET MALDESTRE
Per a la gent admirable de Poesia Viva
Cada dimecres, a casa d’un músic,
una troupe de vidre, unida pel mot,
cerca en la profunda petja dels ancestres
versos i paraules, per guardar al rebost.
Hi ha lletres i càntics i sons d’alegria,
cau alguna llàgrima del centre del cor,
però hi despunta la companyonia
i els dits que aplaudeixen, sense aturador.
He après a estimar-vos, dia rere dia,
prínceps i princeses del somni d’argent.
Us encén la febre de la poesia.
Com flama enlairada i olor de llorer,
que duri per sempre la vostra energia,
a casa d’ún músic, amics de paper!
Anna Maria Villalonga (maig 2010)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No es cert que has aprés a estimar-nos……
és preciosa Anna Maria!!!!!!!
els de “Poesia Viva”
se’t menjaran a petons……
fins demà si Déu vol!!!!!!!
a Poesia Viva…..
Sí, Anna Maria!!
Amb una amiga ja tenim decidit que un dia vindrem!! Segurament a principis de juny. En tinc moltes ganes! Moltes ganes d’abraçar-vos i compartir temps amb vosaltres!!
Molts petons i gràcies per aquest poema que, “encara” no va per a mi me’l faig meu perquè hem après a estimar-nos encara que sigui per un medi virtual.
Fins aviat!!
😉
La poesia és vida, i els poetes llauradors de paraules del cor que nodreixen l’ànima de somnis llunyans i propers. Preciós començament del dia. Moltes gràcies, Anna Maria! Una abraçada!
És un bonic detall. M’agrada.
Del Facebook a Poesia Viva vaig anar, un dimecres qualsevol de la mà d’en Juli que em va engrescar.
Un cop allà una cova màgica vaig trobar, em va encisar vaig pensar pobre de mi!!! que diré jo ? si tots són poetes de veritat i fades i follets del bosc.
Aquesta màgia em va fer tornar i cada dia un personatge nou trobar i ara una família d’amics que me’ls estimo molt.
M’heu acollit i acaronat quan més ho he necessitat. Una vida plena de buidor sense els vostres poemes i abraçades tindria jo.
Anna, gràcies per aquest poema de fada del bosc, que has fet per tots nosaltres i a la resta també gràcies per sé com sou.
Us estimo a tots, els més propers i els que no tant, i amb la vostre candida llum, els dimecres a la cova de Poesia Viva desitjo anar.
que dolç, encomana afectuositat, i manyaga.
i molt ben metonímicament trobada, la fórmula “a casa d’un músic”!
abraçada.
(Teresa: quan hi vinguis personalment, digue-m’ho, e? : a veure si també puc acudir-hi!)