EL FIL D'ARIADNA
Revista Literària en català
2 de maig de 2010
Sense categoria
21 comentaris
Per a tu, mare (Anna Maria Villalonga)
Per a la meva mare, que no hi veu amb els ulls, però sí amb el cor. I que té tres fills, que l’estimen en l’abraçada i en el sentiment.
Sense mirada
Sense mirada
plou a tes galtes,
mare de mel.
Trista basarda,
parpelles fosques.
Del rostre, plecs.
Però no pateixis,
mare marona,
que no hi fa res.
Tens braços tendres
i ànimes dolces,
que són ton cel.
Esguardes buida
i sense esperança,
mare de mel.
Però hi ha la vida,
nostres rialles…
i aquest meu bes.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Anna, ets molt afortunada tenin una mare.
és veritat. La meva mare ha estat molt contenta amb el petit poema. Qualsevol petita cosa la fa feliç.
Preciós.
Que bonic i que tendre, que amorós! I quina manera més senzilla i grata en què llisca (vv. curts, rima el 3r.)!
Moltes felicitats, pel poema i a tu i a la teva mare per tenir-vos.
Anna Maria!
Quina tendresa desprenen aquestes paraules!
No hi ha res com una mare! Tenim sort de tenir-ne, encara. I fem bé de mimar-les perquè mai els podrem retornar tot l’amor que ens han donat.
M’ha agradat molt el poema, gràcies per compartir-lo!!
Petons!!
Ostres! Anna Maria, ho sento. Què dura pot ser la vida, i ho és de fet, tantes vegades, però almenys podem ajudar i alegrar les vides d’aquells que ens necessiten. Malgrat tot, ja tinc feta la cançó d’aquest poema, més o menys, me l’acabo d’inventar, ja en tinc la melodia i ara falta només l’acompanyament de la guitarra, una cosa senzilleta però, si et sembla bé. Ànims, cal tirar endavant. És un poema preciós. Salutacions, amiga
Gràcies per compartir amb el segon i el tercer la màgia de les teves tecles.
Segur que per la mama ha estat una gran injecció d’estimació i moral.
Felicitats!
en tan poques paraules. No sé qui és més feliç si la mare de tenir una tal filla o una filla de poder estimar així la seva mare!
Le ceguesa elevada a la categoria poètica. És tot el que puc dir… M’he quedat sense mots, ni verbs, ni adjectius.
M’he quedat… sense comentaris.
MUUUUUUUUAAAAAAAAAA!
Quina poesia més bella!!!. Poesia pura, molt pura!!!
Ostres Anna, penso com es devia sentir la teva mare i quan el va sentir i com a mare que també soc m’ha saltat el cor. Sí en Jordi l’hi posa música serà perfecta.
Donen vida!
una abraçada
Com és de bonic i tendre, com de bé comunica l’amor de la filla. M’ha deixat una coseta a la gola que, ves, m’humiteja els ulls.