EL FIL D'ARIADNA

Revista Literària en català

3 de setembre de 2010
Sense categoria
10 comentaris

Llegim prou?, d’Anna Maria Villalonga

Debat obert, lletraferits.

La meva amiga Núria Busquet, filòloga catalana com jo, companya de doctorat i ara ja flamant doctora, ha fet avui una reflexió en una xarxa social. El seu comentari m’ha impel·lit a escriure aquest breu article. No descobrirem la sopa d’all, ara. Però tampoc no havia posat mai en paraules aquesta qüestió. Si més no, expressada així, amb tanta claredat. De vegades m’oblido que no tothom forma part del grup dels lletraferits, com si jo visqués en una mena de món paral·lel on el gust per la lectura se sobreentén. El cas és que la Núria, tal vegada fent gala d’un envejable optimisme, ha escrit:

 

Per què diuen que no som un país de lectors? Aquest matí, a tres quarts de nou, m’he detingut a mirar la gent que hi havia al meu vagó de metro… de 22 que érem, 9 persones llegien un llibre (8 en format paper i 1 en format electrònic), 3 llegien un diari i 1 llegia unes fotocòpies… Déu n’hi do el percentatge de lectors, no? (ah, per cert, jo no era del grup perquè no m’agrada llegir al metro).

 

La percepció de la Núria sembla defensable. 13 lectors sobre 22, més ella mateixa que avui no llegia, significa un percentatge altíssim. Més del 50%. Però… respon a la realitat? Només són lectures de metro? Resulta extrapolable al total de la població o ha estat solament un miratge casual amb el qual la Núria s’ha trobat aquest matí? Qui estableix els límits de la normalitat pel que fa a les quotes i a les quantitats? Hem de considerar el gust per la lectura un fet elitista? Ens hem de conformar amb l’afecció d’uns quants elegits, com segles enllà?  

 

No cal que us digui que, personalment, penso que tothom hauria de llegir. En el meu cas, malalta de la compulsió lletraferida, esdevé tan necessari, des de ben petita, com respirar. Però…

 

Evidentment, es tracta d’un tema molt ampli, amb multitud de connotacions, impossible de tractar en poques línies. Tampoc no disposo de les estadístiques que, periòdicament, esbomben els mitjans de comunicació. És evident que els editors deuen fer les seves campanyes de tant en tant, per tal de vendre més. Darrere de qualsevol notícia, sovint existeixen motivacions econòmiques. També estic segura que de llibres la gent en compra (la qual cosa no és garantia que algú els acabi llegint). Però… repeteixo… ho podem considerar suficient?

 

Un altra implicació del tema té a veure amb el tipus de literatura que hom consumeix. Qui llegeix els clàssics avui dia? Qui compra poesia? Qui només llegeix còmics, o narrativa de gènere, o best sellers, o premsa, o…? La qüestió dóna tan de si que és impossible allargar aquest article sense convertir-lo en un text feixuc per a un bloc.

 

En qualsevol cas, l’apunt de la Núria el considero útil per plantejar un debat. I vull afegir una cosa, que em sembla necessari deixar clara. No pretenc establir una disjuntiva classista. Sempre he defensat que millor llegir Marcial Lafuente Estefanía que no llegir res. El simple acte és tan important, aporta tantes possibilitats a la nostra imaginació i a la nostra capacitat mental, que no cal qüestionar-lo. A més, al meu avi li agradava.  

 

Amb tot, estic feta un bon embolic. Sempre ens repeteixen que llegim poc. Per tant, trobeu massa optimista la Núria? Què n’opineu, lletraferits?      

  1. Anna,

    1. jo també he observat que en el metro la gent llegeix, però molt més les dones que als homes. I no “Revistes del Cor”.

    2. Crec que la Núria no és optimiste hi ha molta gent que no llegeix ni llegirà mai. El que si penso que s’ha canviat la forma de llegir ara crec que a part de llegir en un transport públic, és llegeix molt virtualment i com aixó ho fas a casa no es veu.

    3. De totes maneres crec que a les escoles i a casa encara s’ha de fomentar més la pràctica de la lectura.

    4. Si als nois i noies els hi dones la lectura adequada s’enganxen enseguida.

  2. Anna Maria, en primer lloc, enhorabona per l’article q has fet!!! quines bones reflexions! ah, i gràcies, guapa, per la part q m toca!:) sens dubte, el tema té molt i molt d suc!! Buf, encara m’has fet venir moltes més coses al cap!! per exemple, ara tb penso en el q comenta la Núria, en els adolescents i la lectura… jo faig classes a l’ESO de llengua catalana i literatura, i es poden omplir pàgines i pàgines sobre què llegeixen, el q és “millor” q llegeixin o sobre la seva visió del fet d llegir… No tinc tant clar, però, q tots s’enganxin a un bon llibre; uns quants, sí, però… i no es pot obviar! ah, comparteixo plenament amb l’Anna Maria tb el fet q l’acte d llegir mai no ha d ser elitista i tb defenso la lectura del q sigui. I, com diu la Núria tb, certament cada dia es llegeix més a través d’internet, cosa q, al meu parer, tb està la mar d bé, pq la qüestió és llegir! 

  3. Soc dels que penso que s’hauria de llegir més. Hi ha alguns adolescents que els hi costa enganxar-se a la lectura o que llegeixen a misses dites, es a dir, moltes vegades, comencen llegint un llibre i l’arrosseguen dies i dies i a la fi no se l’acaben. Per una altra banda,jo, que freqüento, la biblioteca del barri i d’altres, m’adono, i em plau veure, com la gent s’emporta un munt de llibres i revistes a casa i després renova sovint el préstec-suposo que se’ls llegeixen-. Això si, el local és quasi sempre ple de gom a gom, (gent jubilada que llegeix el diari, gent amb ordinadors que consulta temes de llibres que no son de préstec i sobretot  estudiants  examinant temes que els estimula a llegir).

  4. primer donant les gràcies per iniciar el debat.
    És evident que sempre sempre es pot llegir més, però jo també trobo aquesta contradicció. Molta gent no llegeix, o llegeix sempre el mateix, de la mateixa manera que molts joves no ho fan.
    Alhora, però, les biblioteques, que jo també freqüento, sempre són plenes. I de gent de totes les edats i colors.
    Evidentment, la lectura per Internet també ha canviat l’estil de lectura.
    Suposo que hi ha gent per tot. Som tants! A cada casa tenim la tasca de promoure la lectura.
    Jo als meus nebots, quan arriben dates assenyalades, els regalo sempre llibres (a banda d’altres coses). I sense dates assenyalades, el mateix. Aquest estiu els he comprat 1 llibre a cadascun. 
    Puc dir orgullosament que, tret de la petita que només té 4 anys, els altres 3 llegeixen. Sobretot el gran (13) i la Sara, que en té 7. Evidentment, a casa dels meus dos germans hi ha un ambient procliu. I també ho veuen en les famílies respectives (tiets i tietes, oi Gemma?). 
    La meva filla, tot i no arribar als meus nivells, també té sempre un llibre entre mans. 
    En fi. Continuarà. Reflexions que em vinguin, les aniré escrivint. 
       

  5. Al meu institut ja fa tres anys que fem una optativa del gust per la lectura a 1r, 2n i 3r d’ESO, en la qual l’alumnat llegeix llibres i realitzen fitxes relacionades.
    Tot i això, el que veig diàriament és que els adolescents llegeixen en general poc i malament.
    Sempre hi ha un reduït nombre que se’n salva, però.

  6. Bé, diré alguna cosa. Em sembla que a Catalunya hi ha molta gent que llegeix molt i molta gent que no llegeix; probablement un 50% de persones a cada grup. No està malament. Tot això segons el que vaig observar l’estiu passat a Catalunya, però també perquè sé que hi ha moltíssims clubs de lectura (per a grans i per a petits). També sé que hi ha els Coŀlectius Literaris de Catalunya (per a adolescents) que tenen molt èxit, i conec lectors adolescents del meu llibre (entre 11 i 15 anys) que em diuen que llegeixen moltíssim. Bé, amb tot plegat el panorama sembla força positiu.

     

    No sé com deu ser a Catalunya, però al Canadà he observat entre els meus estudiants universitaris que les noies llegeixen molt més que els nois, molt més, la diferència és aplastant.

  7. que no es llegeix tant. És cert que a les escoles es fomenta la lectura però també es cert que molts malauradament, sols ho fan per obligació i ho deixen així que poden. Als autobusos, al metro i fins i tot caminat pel carre, hi ha gent que llegeix. Les biblioteque són plenes i si un està ficat en aquest mon, té la sensació que molta gent llegeix perque és amb qui es relaciona. Crec sincerament, que en general, no és una prcatica massa estesa. S’hauria de comparar amb altres països, calculant  havitants i llibres venuts, tenin en comte,esclar, que si jo compro 10 llibres i tu cap, en llegim 5 cadascu.

Respon a Elies Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!