EL FIL D'ARIADNA

Revista Literària en català

17 de juny de 2010
General
11 comentaris

La darrera lliçó de Joan Solà (Anna Maria Villalonga)

Avui he assistit a la darrera lliçó de Joan Solà i Cortassa, catedràtic de llengua catalana, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, eximi professor de Sintaxi (quins temps, els d’aquella assignatura!) i actualment, encara que em sembli mentida tal honor, company al Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona.
L’acte ha estat molt emotiu, amb l’Aula Magna plena de gom a gom: alumnes, exalumnes, companys, família i personalitats del món de la cultura. Un  munt de gent dreta, emplenant tots els espais de la sala. Desenes de filòlegs de diferents generacions. No hi cabia una agulla.
Joan Solà, fidel al seu tarannà batallador, insubornable, extravertit, animat i vital, ens ha fet una darrera classe (formava part d’un Master que acabava avui) en el seu estil més pur. Ha repartit fotocòpies plenes d’exemples i ens ha parlat de la difícil empresa en la qual (ell i un conjunt d’experts) porten anys embrancats: la confecció de la nova gramàtica normativa de la llengua catalana.
Com que és un home, com tots els genis, avançat al seu temps, d’idees innovadores, no sempre combrega amb la resta de la comunitat científica. Però no es desanima mai. I mai no claudica. La seva veu sempre clama pel seny, la defensa de la llengua catalana, la modernitat, l’avenç, la importància de la cultura, la crítica de les institucions i dels polítics, la lluita per la justícia.
És un personatge increïble, amb una energia i una tenacitat envejables. He tingut l’honor de tractar-lo com a alumna i com a companya a l’Institut d’Estudis Catalans i a la UB. I em sento tan honorada que no tinc paraules.
L’ovació que l’auditori li ha deparat ha durat molts minuts. Interminable, càlida, enormement emotiva. L’ovació que algú com ell -genial i entranyable, planer i capdavanter, un científic de cap a peus- es mereix.
Més tard he tingut l’oportunitat de petar-hi la xerrada al piscolabis de la sala de professors. I de fer-li dos petons i una abraçada ben forta.
Els que hem gaudit de la sort de compartir amb ell algun moment de les nostres vides podem dir ben fort que hem tractat el lingüista català més important després de Pompeu Fabra.
No tinc més paraules, sincerament. Només la pell de gallina.
Aquesta tarda, com sempre, Joan Solà, el nostre gran Solà, ens ha omplert d’orgull. Ens ha fet sentir novament el privilegi que representa pertànyer a la gran família de la Filologia.
Moltes, moltes gràcies, mestre.

Foto: Susana Montesinos

  1. Quina sort poder compartir part de la vida amb homes com en Joan Solà!!

    Jo vaig estudiar amb els seus llibres, i encara ara són una guia imprescindible de consulta. 

    Espero que hi hagi dignes successors de la seva tasca!! Perquè ens calen homes i dones que estimin la nostra llengua, que la mimin, que l’estudiïn i que, sobretot, encomanin aquesta vocació i devoció, a les noves generacions. 

    Gràcies a vosaltres, Anna Maria, Lurdes, i molts més….que ens feu gaudir amb un poema, o un relat, o un comentari, s’eixample la part més creativa de la nostra ment, i ens feu pensar -al menys a mi- en com és de bonic el nostre idioma.

    Petons i gràcies per compartir aquesta experiència única!!

  2. Celebro que gaudissis tant amb aquesta darrera lliçó.
    És clar que en Solà és un referent per tots els filòlegs.
    Gràcies per compartir-ho en aquest espai.

  3. Gràcies, amics. Per a mi és un tan gran honor…
    M’agrada molt poder-ho compartir. I tinc tantes petites i boniques anècdotes…  

  4. Estimada lladregota i distigida blocaire: És un honor que hagi triat la meva foto per al seu article. Ara bé, fóra bo que ho indiqués al peu, no? El fet que haguem compartit pupitre a les classes d’en Solà, no li dóna dret a robar-me les fotos. Li cobraré drets d’autora.

    Guardo molt bon record de les classes d’en Solà, i ahir en vaig poder gaudir de nou del Mestre, de la passió que hi posa- mai no m’ho tornat a passar tan bé en una classe de sintaxi-. Això sí, te’n recordes com vam suar tinta amb la gramàtica generativa, i la famosa teoria de la X barra?

    Una abraçada, Anna.

    S.Amado

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!