EL FIL D'ARIADNA

Revista Literària en català

3 de juliol de 2010
Sense categoria
12 comentaris

La ciutat, d’Anna Maria Villalonga (i dues persones més)

Això ho vaig escriure fa anys i panys (en 5 minuts) amb dues noies (de les quals no en recordo els nom) en un curs d’escriptura creativa. El títol del conte era obligat (només el títol) i teníem poc temps. Per tant, no es pot jutjar severament. Tanmateix, avui ho he trobat casualment i he pensat que continuava essent vàlid. Per tant, com que l’original era en castellà, l’he traduït.
Moltes gràcies.

LA CIUTAT

No en sóc l’única. Ja ho sé. A la resta els passa el mateix. Però això, malauradament, poc em consola.

Vaig néixer per voluntat de l’home i ell m’ha anat amollant d’acord amb allò que li feia falta. Sembla mentida. Tan intel·ligent i, alhora, amb tan poc seny!

L’egoisme el mena cap a la destrucció. La seva. I la meva.

És clar que el foraster només contempla la meva façana: el maquillatge amb el qual revesteixen les meves zones més fosques. Però la màscara menteix, fal·laç.

Jo sóc la llum i l’ombra, les grans mansions i les barraques perifèriques. El verd dels parcs i el gris de l’asfalt, l’aire pur que arriba de la muntanya i el fum dels cucs metàl·lics que em recorren per dins.   

No sóc res més que això: el contrast, la diversitat.

Malgrat jo mateixa.
I malgrat l’home.   

  1. Hola, Anna Maria!!

    Que fem una ciutat sostenible, agradable per a tothom, bonica, acollidora… només depèn de nosaltres. De nosaltres i sobretot de qui pot decidir!

    Però m’agradaria que una ciutat fos recordada no només per la seva façana, sinó també per la seva gent que l’estima i se la fa seva.  Bon exemple: La Habana: tinc un record tan entranyable d’ella… i mira que exteriorment està feta caldo…però la seva gent no l’oblidaré mai!!

    I efectivament: la ciutat té vida pròpia…i tant!!!

    Petons i gràcies!!

  2. L’article que vas escriure fa uns anys ja evidenciava  el missatge del que seria la ploma de la clarivident i sagaç Anna actual.

    Per a mi, la ciutat ho és quasi tot, es on visc, és on he patit, plorat i gaudit, on tinc la gran part dels meus amics i on he conegut l’amor que ha forjat una família, però, a més a més, és la continuïtat de la meva llar, és, també, el gran jardí de casa meva  per on passejo i bado els ulls cada dia i on he vist eixir el sol durant molts anys.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!