EL FIL D'ARIADNA

Revista Literària en català

3 de juny de 2010
Sense categoria
16 comentaris

Josep Carner: 40 anys d’una absència (Anna Maria Villalonga)

Demà, 4 de juny, farà 40 anys de la mort de Josep Carner.

Sóc a la Universitat de Barcelona, asseguda en un despatx de l’edifici que porta el seu nom i que es troba justament en el número del carrer Aribau on el poeta va néixer.
Des d’aquí, em plau aprofitar per recordar l’efemèride.
I per remembrar (com no!) alguns dels seus versos.

 Perquè no hem d’oblidar mai els nostres insignes homes de lletres!!!  

Anna Maria Villalonga 

ESTELS

Si un estel es morís, qui en tindria, fidel,
recordança en el món, tan llunyà i adormit?
Qui mirés al seu lloc hi veuria la nit.
En el cel, qui sap mai on ha mort un estel?

Si un estel a venir cal que es mostri en el cel
(aqueix full tremolós que ja apar tan escrit)
qui podrà senyalar son viatge amb el dit?
qui sap mai, tan endins, on pot néixer un estel?

Hem viscut? O potser la parença ha mentit!
Hem de viure. El desig mentiria, cruel?
Que ton càntic humil sigui pur de recel.
Amb els ulls implorants fadiguem d’infinit.

  Josep Carner (1884-1970)

  1. Precisament tinc a   “Els fruits saborosos” que m’estava mirant.

    És el primer llibre important que publicà Josep Carner i en certa manera una formulació pràctica de la poètica noucentista.

    Gràcies pel teu enviament en una data tant assenyalada.
    Una abraçada.
    Jordi

  2. ‘Si fossin el meu fat les terres estrangeres, m’agradaria fer-me vell en un país on es filtrés la llum, grisa i groga, en somrís, /…./, en una nació de bones gents plegades, com cor vora de cor ciutat vora ciutat…’ /…/ La memòria d’aquest poema és sempre una ajuda en constatar que el temps passa i ens pot fer més humans… Salutacions cordials

  3. Voldria contribuir al record del poeta amb una de les seves creacions que més m’agraden. 

    A UNA HORA FOSCANT

    És tard, els camins ja no em tempten.-
    I us sé, del verger dins el clos,
    caiguts, trepitjats en la boira,
    oh dies, oh fulles, oh flors!

    Mes passes es tornen furtives
    com d’un indecís estranger.
    Sospiren espectres de dàlies
    enmig del foscam ploraner.
     
    Al lluny neda un so de campanes
    que uneix els vivents als caiguts.
    S’escampa la nit invencible,
    mar d’illes que són solituds.

    I em criden el llum a la tarda
    i algun voleiant pensament,
    la vella cadira malmesa
    i un full de paper malcontent. 

  4. Gràcies per recordar-nos a Carner, Anna Maria!!
    Trist país, el que s´oblida dels seus poetes…

    Un altre dels poemes que més m´agraden de Carner és “Aparador de joguines”:

    Nines, tabals, cornetes, i gonfarons i nines.
    Aquestes són joguines per a jugar-hi els nins.
    Davant, els ulls encesos dels nins, les galtes fines.
    Aquestes són joguines per a jugar els destins.

  5. Si un estel es morís, qui en tindria, fidel,
    recordança
    en el món, tan llunyà i adormit?

    Paraules colpidores!!!

    Cràcies Anna per enriquir-nos constament.

    Petonets bonica.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!