Vull fer un petit -però sentit- apunt, en record de Màrius Torres, un gran poeta injustament poc recordat. Aquest any en fa 100 que va néixer a Lleida, el dia 30 d’agost de 1910. Molt dotat, també s’estimava moltíssim la música. Per desgràcia, la malaltia se’l va emportar molt jove -només amb 32 anys- el 29 de desembre de 1942.
El Fil d’Ariadna no pot deixar de fer-se ressò d’aquesta efemèride. Sobretot, com s’escau, revalorant i recordant la seva obra. Una poesia que es mou en l’òrbita dels Simbolisme i on hi són sempre presents els temes de l’art i de la mùsica, però també, indefectiblement, de la condició humana, la natura i la mort.
Em sembla que el millor homenatge és confegir un recull, no per breu poc intens, de les seves sublims paraules.
In memoriam.
Anna Maria Villalonga, maig de 2010
MOZART
Enduts d’un ritme fàcil i profund
també els nostres compassos voldrien, un a un,
volar i somriure.
També la nostra llei és una gràcia ardent,
ala d’un ordre en moviment,
ràpida, lliure…
Potser la nostra vida sigui un mal instrument,
però és música, viure!
(Gener 1941)
FINESTRA
Quan passa una oreneta, i dins meu hi ha un cel clar,
sembla que voli endins de la meva alegria;
però si passa quan dins meu no hi ha un bon dia,
ai, que lluny va!
(Maig 1941)
ANIVERSARI
Que en els meus anys la joia recomenci
sense esborrar cap cicatriu de l’esperit.
O Pare de la nit, del mar i del silenci,
jo vull la pau -però no vull l’oblit.
(1 de setembre de 1942)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Anna,
No tinc paraules per descriure’t ets un geni en tot. No
pares, la teva creativitat és immensa com l’univers.
Ho abastes tot. Ens ho expliques planerament com el teu somriure que no
defalleix mai.
Moltes gràcies sóc un amant d’en Màrius Torres de fa molt anys. I he cregut que no se li feia justícia. Però sempre el temps posa les coses el seu
lloc i ara és el Temps d’en Màrius Torres.
Un petó bonica.
Son curtetas pro plenas de sentiment de llibertat, m’agradat las tres pro la de la oreneta, que bonica l’i trobat ” la finestra “. Gracias Anna.lo
m’apunto a l’homenatge.
Gràcies, Anna Maria.
Shaudin
Maribel i Shaudin. En Màrius Torres s’ho mereix.
Anna Maria, opino com la Núria.
El nostre país es ple d’homes com el Marius Torres i en tots els àmbits. Saps quants músics hi ha que encara no coneixem de la talla de Mozart, Bach i de totes les èpoques, de la nostra terra?? I resten a l’anonimat esperant ser rescatats del seu silenci…
Persones com tu i altres ens els fan recordar i tenir present que som un gran país en tots el sentits… és emocionant comprovar de tot el que som capaços de fer.
Gràcies, Anna Maria!! Que no faltin aquests records per aquests grans artistes catalans!!
Teresa
Anna Maria ara sí que ja tinc localitzat el teu terser blog, et visitaré sovint!!
Petons
Anna Maria ara sí que ja tinc localitzat el teu terser blog, et visitaré sovint!!
Petons
CAMÍ DE SANT MAURICI
majestuosa, l’ombra dels Encantats.
Accentua el seu cant la tórtora salvatge, els núvols són més
blancs, més esquerp el boscatge i més verges els prats.
I l’aigua alegre del torrent que ens acompanya entona el
mateix càntic, misteriós i greu,
que l’ànima dels arbres. Les veus de la muntanya en l’alta
soledat, en una llengua estranya parlen en nom de Déu.
amor, no guia, ni company. Volia abocar els meus dos ulls de solitari com en un
gran mirall, tremoladís i vari, a l’aigua de l’estany.
sobre les clarors de l’espai, un color canviant i ple de melangia
troben mai.
Màrios Torres.