EL FIL D'ARIADNA

Revista Literària en català

10 de juliol de 2010
Sense categoria
34 comentaris

Una proposta terminològica, d’Anna Maria Villalonga

IMPORTANT PROPOSTA PER A PARLANTS CATALANS.

ESPERO QUE US INTERESSI, LLETRAFERITS, LECTORS I INTERNAUTES DE PRO.

 

Ahir, per primer cop, vaig trobar una persona que llegia amb tota normalitat un novel·la en format electrònic. Jo era a la perruqueria i em tocava rentar el cap, mentre que el lector s’asseia allà mateix esperant que li arribés el torn (era un noi d’uns vint-i-molts, la meva “perru” és unisex). Fins ara, jo només havia vist gent amb aquests llibres a la facultat, en l’àmbit acadèmic, o a la televisió. Però mai emprant-los com un estri de lleure normalitzat. Tinc pensat reflexionar amb deteniment al voltant d’aquesta qüestió en un pròxim article, però ara mateix m’interessa més anar per un altre camí.

Perquè avui vull centrar-me en el tema de la denominació de l’objecte en qüestió. I no patiu, lletraferits, que no em caldrà allargar-me massa. El raonament és ben senzill. 

 

Aquests nous objectes de lectura, que pouen en les prestacions de la més moderna tecnologia, s’anomenen genèricament arreu del món e.books. La cosa està clara: e (inicial d’electrònic) i book (llibre en anglès). Analogia d’e.mail (novament aquesta inicial seguida del mot mail –correu en la mateixa omnipresent llengua anglosaxona).

Doncs bé, no m’agrada. Ja n’estic tipa de tants anglicismes innecessaris. No entrarem ara en la disquisició absurda que les llengües són un ens viu que canvia constantment. Ho sé perfectament. Sóc filòloga i aquest fet és el primer (en contra d’allò que algú pugui pensar) que t’ensenyen a la facultat.  

Tanmateix, la introducció massiva de mots procedents d’altres llengües no sempre està justificada. Es pot entendre quan, en l’idioma receptor, el codi no ofereix possibilitats pròpies per designar la nova realitat sorgida. Però no és el cas. El nostre dissortat català conté el terme electrònic (que vés per on, també comença amb e). I, no cal dir-ho, conté el terme llibre, tan antic i venerable com la mateixa llengua. Per tant, faig directament una proposta. Com que tampoc no es tracta d’allargar les denominacions (tots sabem que el parlant tendeix a l’economia lingüística) suggereixo seriosament l’ús de la fórmula:

 

e.llibre (e d’electrònic en català, llibre de llibre en la mateixa, romànica i bonica llengua).

 

Total: a partir d’ara SEMPRE que faci referència a aquest nou objecte que, n’estic segura, aviat tindrà una forta presència social, li diré així: E.LLIBRE

 

Us sembla bé, lletraferits? No amagaré que magradaria que el mot fes fortuna. És nostrat i modern. A més, posseeix un bon avantatge per als parlants catalans:

 

La e pot ser oberta o tancada, a gust del consumidor en funció de la seva variant dialectal.

 

Així, hom pot dir:     e oberta  o   .llibre segons li demani el cor i l’aparell fonador.

 

Què més podeu desitjar? M’agradaria molt tenir opinions i adeptes, si pot ser.

Omplim l’espai cibernètic d’E.LLIBRES, amics.

Anna Maria Villalonga (juliol 2010)

  1. Perfecta! Com és que encara no ho ha pensat ningú? Tens tota la raó, quan és possible s’ha de “traduir” a la nostra llengua i així enriquir-la. Felicitats !Has pensat fer un article als diaris?    Gemma

  2. Hola per aquí, AB,

    Jo ja fa un temps que vaig veure un noi llegint al metro un “e.llibre”; suposo que cada vegada serà més normal.
    La teva proposta està molt bé però trobo que és traslladar al català uns recursos anglosaxos per crear paraules relacionades amb l’àmbit electrònic. No seria viable fer una nova paraula a partir de recursos propis de la llengua catalana? 
    Una abraçada enoooorme!

    Aurèlia 

  3. No hi havia reflexionat sobre això. Al final sempre es tradueix per composicions no abreujades i ara que ho has comentat no entenc perqué. Igual que l’e-llibre, també podríem parlar amb més normalitat de l’e-correu, de l’e-aprenentatge (elearning)…
    Jo encara no he vist gaire gent amb e-llibres pel carrer. A mi em costa molt llegir documentació llarga a l’ordinador, però suposo que no és el mateix. Tot és provar-ho. Espero la teva reflexió sobre el tema!

  4. Comparteixo les teves reflexions… i com q la forma “e-book” encara no està del tot arrelada, la suggerència d “e-llibre” no pinta malament!! Ara m ve al cap tb la forma “notebook”, q s’ha introduït directament així… la de “e-mail” encara conviu força amb la d “correu electrònic”… un tema per pensar-hi tot plegat!!!

  5. Quasi  tothom en diu e. boocks.  Estic d’acord amb tu que enriquim el català i, per tant, que seguint el camí de les abreviatures,  en diguem  e. llibre.

    De tota manera, aprofito l’avinentesa per expressar la meva preferència pel llibre en paper. Ja ho hem comentat aquí;  sentir i olorar el paper és un plaer que no es pot reemplaçar. No es tracta, ara però, de frenar l’evolució de les coses.

  6. hi ha un problema.
    és e.mail, però no es pronuncia així, sinó “i.meil”.

    la gent opta, que jo sàpiga, per dir “et faré un mail” o bé “un correu electrònic”.

    Igualment no seria e.book sinó “i.buk”, a l’hora de dir-ho. I és fonèticament fàcil pq són dos monosíl·labs ben oposats i potents (vull dir que es diuen fàcil).

    aleshores crec que l’opció acabarà essent igual que en el cas dels correus. la gent dirà: a) i.buk, o b) llibre elecrònic, segons cregui o li surti.

    salut i independència!

  7. Jo normalment dic “e-book”, però he d’explicar per als que no em coneixen que visc al Canadà anglòfon i, per tant, normalment parlo en anglès. D’altra banda, quan parlo en català dic “llibre electrònic”. I no em resulta llarg, ho dic d’una manera molt natural. Ho sento, Anna Maria, però no m’imagino dient “e-llibre”, em costa dir-ho així, m’estimo més continuar amb “llibre electrònic” quan parlo en català. Ara bé: si es tracta d’un text on hem d’escriure “llibre electrònic”, especialment si és un text curt, potser és preferible simplificar i, en aquest cas, em sembla bé una simplificació de “llibre electrònic”. Tanmateix, jo no escriuria “e-llibre” (em sona poc natural), sinó que escriuria “llibre-e”. No t’oblidis que si posem “e-llibre” també estem emprant una forma d’anglicisme. De fet, quan m’escriuen de l’Institut Ramon Llull i escriuen “correu electrònic”, posen “correu-e”. Jo opto per “llibre-e” quan escrivim.

  8. Malgrat que normalment coincidim i que els teus raonaments els veig clars, correctes i lúdics, en aquest cas haig de dir que no m’acaba d’agradar la fórmula del e.llibre, per diferents motius:

    – La pronuncia no és com en anglès, amb i, i amb la e no em sona bé.

    – Em dona una sensació de “traducció literal” del terme anglosaxó que no em funciona.

    – Dit al revés, llibre.e, com proposa algú, es percep molt estrany, i no transmet massa bé.

    Jo, malgrat tot, li diria llibre electrònic, tot i que sigui llarg.

    Petons,

    IO

  9. és perquè és totalment diferent de “llibre” i ens sona com una paraula nova. Dir e-llibre com tu proposes ens sona molt estrany tant com ho faria e-correu (he rebut un e-correu!) i suposo que la raó és que la fórmula del neologisme no és nostra; ho són les paraules però no la fórmula. Necessitem més lletres inicials perquè la nova paraula ens sembli alhora nova i derivada d’una altra. Sobre tot per formar substantius: dir “anormal” aguanta millor que dir la “anormalitat” (ja sé que la paraulota és legal), dir “acrític” aguanta més bé que “acriticisme” on et veus obligat a separar ben bé les primeres síl.labes perquè se t’entengui i a canviar lús de l’apostrof. Dir e—llibre demanaria també aquesta incòmode separació sil.làbica, cosa impracticable amb un ús continuat de la mateixa. 
    La fórmula “llibre electrònic” és més nostra i conviurà amb e-book, aquesta per l’esnobisme i les ganes d’escurçar. Ara com ara jo aposto per llibre electrònic. 

  10. Hola, Anna Maria!

    Ja m’està bé la teva proposta!!

    Però segur que em costarà agafar un llibre en aquest format.  Jo els llibres, a part de llegir-los els subratllo, els comento, faig anotacions, m’apunto frases i pàgines… Després el llibre em sembla més viu. 

    Es pot fer tot això, en un e-llibre??

    No nego que sigui pràctic per emportar i manejar…. però sé que em costarà adaptar-m’hi.

    Petons!!

  11. Jo crec que el futur és que siguin llibres, i prou. De la mateixa manera que ara quan anem a comprar un disc de música no pensem pas que ens en donaran un de vinil!

    Amb tot, encara li queda recorregut al llibre de paper i mentre les editorials ho facin tant malament amb el llibre electrònic, aquest no acabarà de quallar realment.

    Llevat del suport (economia d’espai), no hi ha cap altra motiu que ens porti a passar del llibre tradicional al llibre de paper ara mateix. Ni pel cost, ni per les opcions de descàrrega, ni per les opcions de protecció del text. Ni pel preu i varietat no sempre compatible de formats.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!