Aquest modest relat el vam escriure entre el Manel i jo en un taller d’escriptura en castellà, ja fa uns quants anys.
Es tractava d’un exercici on el tema era la defensa de la lectura i del valor dels llibres i hi havia d’aparèixer en un moment o altre “El Quijote”. Vam partir de “La història interminable” i el vam confegir.
Ara l’he llegit i he pensat que, en la línia de potenciar la vena lletraferida d’aquest bloc, podia compartir-lo amb vosaltres.
En aquesta ocasió, com que és un pèl més ambiciós que la majoria de textos que he anat penjant i que procedien dels tallers, he decidit no fer-ne la traducció.
L’única finalitat és mantenir la redacció original amb la gràcia (o no) que pugui tenir.
Vull comentar també que al meu nebot Guillem li va servir d’inspiració per a un preciós relat que va guanyar el primer Premi de Sant Jordi a l’escola. Només que per aquest motiu, que ens omple d’orgull, en Manel i jo ja li trobem la utilitat.
Moltes gràcies.
De cómo Bastián hallóse ante la existencia de otros libros
La librería del Sr. Koreander tenía la puerta cerrada. Bastián la abrió con ímpetu y la campanilla resonó en el silencio. El viejo librero, arrastrando los pies, apareció por la puerta de la trastienda. El niño descargó sobre el mostrador el grueso libro que llevaba bajo el brazo, y el último rayo del sol del crepúsculo, que se filtraba por la ventana, arrancó destellos dorados del Áuryn de la tapa.
Sus miradas se cruzaron un momento y el anciano detectó desasosiego y preocupación en los ojos de Bastián. Con un gesto, hizo que se sentara a su lado. Aunque sabía lo que le ocurría, pidió al niño que se lo contara. La voz de Bastián temblaba.
Nunca iba a encontrar otro libro como aquél, con tantas aventuras, tantos personajes, tantas cosas mágicas. No podría pasarlo tan bien nunca más, jamás podría revivir aquellas sensaciones.
Bastián se sentía frustrado y triste.
El viejo librero sonrió imperceptiblemente y, sin decir palabra, se levantó despacio. Se perdió en las sombras de la trastienda con su paso cansino. Tardó una eternidad, pero cuando apareció de nuevo, portaba entre las manos, mimosamente, un libro que parecía muy antiguo. Bastián se agitó inquieto mientras el librero, impertérrito, ajustaba con tranquilidad sus minúsculos lentes sobre su nariz. Después, carraspeó.
En tono suave, mientras tendía el libro con solemnidad hacia el niño expectante, repuso:
– No tienes que preocuparte, muchacho. Esto ha sido sólo el principio. “La historia interminable” empieza ahora.
Bastián, con el corazón palpitante, tomó el libro entre sus dedos nerviosos. Con los ojos muy abiertos y la voz quebrada, leyó en letras de oro sobre una tapa añeja:
– “La historia del Ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tinc molts bons records de Castella i concretament de Burgos; vaig treballar-hi una bona temporada. M’has fet pensar en una de les llibreries cèntriques a prop de l’hotel on m’hostejava. Sempre que disposava d’estones lliures m’entretenia veient i perceben l’olor dels seus llibres; per cert un magnífic assortiment, que algunes llibreries de Barcelona haguessin envejat. Recordo la il·lusió que em va fer el dia que el propietari em regalà un llibre sobre “Los comuneros”.
M’encanta el paisatge i la llum de l’estepa castellana.
Anant, però, a “ l’Ingenioso Hidalgo Don Quijote de la Mancha”, no fa pas gaire mesos que l’he tornat a llegir amb detall i haig de dir que estic força satisfet d’haver pres aquesta decisió. He fruit més de l’escriptura de Cervantes.
Acabo dient que ha de ser un plaer indescriptible poder escriure, com tu, en parella. Jo he gaudit escrivint una novel·la en castellà a distancia, amb un amic que ara és a Guatemala, però mai amb, l’Anna, la meva dona.
M’ha agradat molt el teu escrit. El títol i algun paràgraf m’han endinsat en algun capítol de “Don Quijote”
Hola, Anna Maria!!
Gràcies pel relat! A mi la seva temàtica m’ha recordat els llibres d’en Zafón, tant “L’Ombra del Vent” com “El Joc de l’Àngel”.
A mi també em podríeu buscar en una llibreria si em perdo!! Sobretot si hi ha un llibreter experimentat que el guia i t’aconsella.
El Quixot és una d’aquelles obres ja intranscendent i de lectura obligada. Jo a La Manxa mateix no hi he estat; només a Toledo; però sí que he recorregut força llocs de les espanyes i vaig quedar muda d’emoció quan vaig visitar, amb el meu fill Miquel, els monastirs de Yuso i Suso, a San Millán de la Cogolla, que es consideren bressol de la llengua castellana i on van aparèixer les primeres paraules d’aquesta llengua. També es guarden importants còdix i altres documents:
http://www.monasteriodeyuso.org/html/camino.html
Poques vegades he gaudit tant visitant un monestir!!
Anna Maria, això és el que val la pena: una cultura germana i una llengua bellíssima que estic orgullosa de conèixer i més o menys dominar.
Petons!!
Hola a tots, comparteixo la satisfacció pel premi del nebot que tenim en comú i malgrat que no sóc tant experta com vosaltres en literatura, aquest relat l’he trobat delicios, és d’aquells que et duen al “misteriós “món de les bones llibreries. Records.
It involves hard efforts and time to accomplish the thesis abstract just about this post, thence, we prefer to detect the thesis writing service to reach the good grade.