EL FIL D'ARIADNA

Revista Literària en català

3 de juliol de 2010
Sense categoria
12 comentaris

La ciutat, d’Anna Maria Villalonga (i dues persones més)

Això ho vaig escriure fa anys i panys (en 5 minuts) amb dues noies (de les quals no en recordo els nom) en un curs d’escriptura creativa. El títol del conte era obligat (només el títol) i teníem poc temps. Per tant, no es pot jutjar severament. Tanmateix, avui ho he trobat casualment i he pensat que continuava essent vàlid. Per tant, com que l’original era en castellà, l’he traduït.
Moltes gràcies.

LA CIUTAT

No en sóc l’única. Ja ho sé. A la resta els passa el mateix. Però això, malauradament, poc em consola.

Vaig néixer per voluntat de l’home i ell m’ha anat amollant d’acord amb allò que li feia falta. Sembla mentida. Tan intel·ligent i, alhora, amb tan poc seny!

L’egoisme el mena cap a la destrucció. La seva. I la meva.

És clar que el foraster només contempla la meva façana: el maquillatge amb el qual revesteixen les meves zones més fosques. Però la màscara menteix, fal·laç.

Jo sóc la llum i l’ombra, les grans mansions i les barraques perifèriques. El verd dels parcs i el gris de l’asfalt, l’aire pur que arriba de la muntanya i el fum dels cucs metàl·lics que em recorren per dins.   

No sóc res més que això: el contrast, la diversitat.

Malgrat jo mateixa.
I malgrat l’home.   

  1. Hola, Anna Maria!!

    Que fem una ciutat sostenible, agradable per a tothom, bonica, acollidora… només depèn de nosaltres. De nosaltres i sobretot de qui pot decidir!

    Però m’agradaria que una ciutat fos recordada no només per la seva façana, sinó també per la seva gent que l’estima i se la fa seva.  Bon exemple: La Habana: tinc un record tan entranyable d’ella… i mira que exteriorment està feta caldo…però la seva gent no l’oblidaré mai!!

    I efectivament: la ciutat té vida pròpia…i tant!!!

    Petons i gràcies!!

  2. L’article que vas escriure fa uns anys ja evidenciava  el missatge del que seria la ploma de la clarivident i sagaç Anna actual.

    Per a mi, la ciutat ho és quasi tot, es on visc, és on he patit, plorat i gaudit, on tinc la gran part dels meus amics i on he conegut l’amor que ha forjat una família, però, a més a més, és la continuïtat de la meva llar, és, també, el gran jardí de casa meva  per on passejo i bado els ulls cada dia i on he vist eixir el sol durant molts anys.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!