Fa poc més d’un any que vaig començar aquest bloc i ja m’he vist obligada a ressenyar la mort de literats tan significats com Mario Benedetti, Baltasar Porcel i Miguel Delibes.
Malauradament, li ha arribat l’hora a José Saramago, escriptor lúcid i compromès, d’idees molt clares i una ploma intel·ligent i personal. Va néixer el novembre de 1922 i avui ens ha deixat, als 87 anys, a causa d’una leucèmia crònica. Premi Nobel l’any 1992, mai no va renunciar a la seva ideologia militant, que va palesar sense embuts i amb sinceritat.
Precisament (casualitats de la vida!) ahir pensava en ell. Estic llegint una novel·la que m’ha recordat L’home duplicat, la darrera de Saramago que vaig llegir. Actualment, en tinc un parell fent cua, entre les quals una que precisament tracta el tema de la mort des d’un punt de vista força original, Les intermitències de la mort.
Sempre fa mal quan marxa un gran artista. En aquest instant, amb l’esperit trist, vull recordar un home que va tornar a situar en el mapa les lletres portugueses. Un escriptor de forta personalitat que ha deixat en aquest món, per sempre, una empremta inesborrable.
Descansi en pau.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
rl”Ensayo sobre la ceguera” i “La caverna”. Dos llibres imprescindibles. Dels que et remouen l´ànima i et fan veure la vida amb uns nous ulls.
Descansi en pau.