Demà, 4 de juny, farà 40 anys de la mort de Josep Carner.
Sóc a la Universitat de Barcelona, asseguda en un despatx de l’edifici que porta el seu nom i que es troba justament en el número del carrer Aribau on el poeta va néixer.
Des d’aquí, em plau aprofitar per recordar l’efemèride.
I per remembrar (com no!) alguns dels seus versos.
Perquè no hem d’oblidar mai els nostres insignes homes de lletres!!!
Anna Maria Villalonga
ESTELS
Si un estel es morís, qui en tindria, fidel,
recordança en el món, tan llunyà i adormit?
Qui mirés al seu lloc hi veuria la nit.
En el cel, qui sap mai on ha mort un estel?
Si un estel a venir cal que es mostri en el cel
(aqueix full tremolós que ja apar tan escrit)
qui podrà senyalar son viatge amb el dit?
qui sap mai, tan endins, on pot néixer un estel?
Hem viscut? O potser la parença ha mentit!
Hem de viure. El desig mentiria, cruel?
Que ton càntic humil sigui pur de recel.
Amb els ulls implorants fadiguem d’infinit.
Josep Carner (1884-1970)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Precisament tinc a mà “Els fruits saborosos” que m’estava mirant.
És el primer llibre important que publicà Josep Carner i en certa manera una formulació pràctica de la poètica noucentista.
Gràcies pel teu enviament en una data tant assenyalada.
Una abraçada.
Jordi
mestre a poetitzar, i per tant mestre de mestres.
‘Si fossin el meu fat les terres estrangeres, m’agradaria fer-me vell en un país on es filtrés la llum, grisa i groga, en somrís, /…./, en una nació de bones gents plegades, com cor vora de cor ciutat vora ciutat…’ /…/ La memòria d’aquest poema és sempre una ajuda en constatar que el temps passa i ens pot fer més humans… Salutacions cordials
a tots, Electra, Jordi, MaMoya. És bonic recordar Carner. I Bèlgica, que sempre m’ha agradat molt.
Gràcies.
Anna
Voldria contribuir al record del poeta amb una de les seves creacions que més m’agraden.
A UNA HORA FOSCANT
És tard, els camins ja no em tempten.-
I us sé, del verger dins el clos,
caiguts, trepitjats en la boira,
oh dies, oh fulles, oh flors!
Mes passes es tornen furtives
com d’un indecís estranger.
Sospiren espectres de dàlies
enmig del foscam ploraner.
Al lluny neda un so de campanes
que uneix els vivents als caiguts.
S’escampa la nit invencible,
mar d’illes que són solituds.
I em criden el llum a la tarda
i algun voleiant pensament,
la vella cadira malmesa
i un full de paper malcontent.
Gràcies per recordar-nos a Carner, Anna Maria!!
Trist país, el que s´oblida dels seus poetes…
Un altre dels poemes que més m´agraden de Carner és “Aparador de joguines”:
Nines, tabals, cornetes, i gonfarons i nines.
Aquestes són joguines per a jugar-hi els nins.
Davant, els ulls encesos dels nins, les galtes fines.
Aquestes són joguines per a jugar els destins.
Si un estel es morís, qui en tindria, fidel,
recordança
en el món, tan llunyà i adormit?
Paraules colpidores!!!
Cràcies Anna per enriquir-nos constament.
Petonets bonica.